 |
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
 |
 |
|
|
|
|
Bona tarda a tots. Ens trobem en aquesta nova sessió del cicle de conferències Cultura XXI: Nova Economia? Nova Societat?. El títol de la sessió d'avui és " La creació cultural: idees, artistes i emprenedors". Normalment la presentació que faig és molt breu i em limito a dir qui són les persones que ens acompanyen. Però avui no em resisteixo a fer referència a unes paraules sobre la creativitat que va pronunciar fa cinc o sis anys David Byrne, fundador del grup Talking Heads, quan va venir a Barcelona l'any 1996 en el fòrum "La cultura en el món que ve", promogut per l'Oficina de la Candidatura Barcelona 2001:
"La missió de la creativitat individual és fonamentalment alliberar-nos. Tanmateix, la creativitat ens allibera, dirigint, delimitant i restringint les nostres imaginacions. Per tant, la creativitat ha de reduir, i no pas ampliar, el nombre quasi il·limitat de confuses possibilitats. Ha de reduir l'abast de les nostres possibles futures paraules."
No cito aquestes paraules per posar-les sobre la taula i tractar-les en el debat sinó per introduir la sessió d'avui, ja que ens trobem en un moment en què les possibilitats de creació artística s'han ampliat considerablement gràcies a l'avanç de la tecnologia digital. El camp per experimentar i per innovar és extraordinàriament ampli i obert; no obstant això, sembla que tots esperem que aquestes noves possibilitats d'expressió artística madurin i assoleixin un llenguatge i una forma que puguem compartir la majoria.
Davant d'això i recordant les paraules de David Byrne, potser podem afirmar que som en un procés de recerca dels límits, en què les restriccions posin una mica d'ordre al nombre quasi il·limitat de confuses possibilitats de creació que hi ha actualment. Per parlar-nos de tot això i de moltes altres coses, avui tenim en Xavier Berenguer, que és productor del programa "Nostra nau", a més de professor a l'Institut de l'Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra; Sergi Jordà, que és músic i creador informàtic i també professor en aquesta mateixa universitat; i Toni Matas, que és editor de Barcelona Multimedia i professor d'ESADE. Seguidament dono la paraula a Toni Matas.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
 |
 |
|
|
|
|
Resum:
La producció de projectes multimèdia en CD-ROM al nostre país va viure un punt àlgid entre el 1990 i el 1995; després, però, va entrar en crisi perquè, tot i que hi havia equips creatius excel·lents, les vendes no cobrien els elevats costos de producció. Al principi d'aquesta crisi, es va creure que Internet seria la solució, però no s'ha aconseguit que els usuaris paguin pels continguts que poden trobar a la Xarxa. La colonització cultural dels fenòmens globals també afecta de manera important les produccions multimèdia i les grans superfícies, per exemple, comencen a exigir campanyes mediàtiques per a distribuir els productes. D'altra banda, les ajudes institucionals per a poder fer front a les grans produccions multimèdia són inexistents. Tot això fa que el futur del multimèdia al nostre país sigui, doncs, poc esperançador. |
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
 |
|
|
|
|
|
Resum:
El mitjà digital intervé en el món de la creació cultural principalment en tres nivells. En primer lloc, els ordinadors tenen un paper cada cop més important en l'assistència a la producció, ja que permeten que la tasca de producció sigui molt més eficaç i fan possible productes culturals basats, per exemple, en l'animació per ordinador. En segon lloc, els ordinadors fan cada vegada més d'intermediaris entre l'usuari i la informació, sigui mitjançant els CD-ROM o Internet, la qual cosa ha donat lloc a un nou gènere: els productes interactius. En tercer lloc, actuen com a generadors d'imatges en temps real, un nou camp encara per explotar. D'altra banda, el mitjà digital ha transformat gèneres culturals ja existents (els videojocs, els productes interactius educatius, etc.) i ha obert les portes a nous gèneres (la ficció o narrativa interactiva, l'art en xarxa, etc.). El mitjà digital també ha creat la necessitat de nous perfils i col·laboracions professionals, ja que la creació de productes interactius requereix la combinació de coneixements d'informàtica i de coneixements culturals i de continguts. |
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
 |
|
|
|
|
|
Resum:
El mitjà digital, a diferència d'altres mitjans, permet que un equip reduït de persones sense una gran infraestructura creï obres importants. Aquest mitjà, que no només es caracteritza per la capacitat d'emmagatzemar obres ja existents, també obre les portes a noves possibilitats creatives, com ara la interactivitat, que permet crear obres en què el material, les situacions possibles i els resultats no estan prèviament definits. L'art digital a Internet també ofereix la possibilitat que les coses creixin i evolucionin de manera completament independent, de manera que ningú no pot pretendre ser amo de les obres que fa perquè aquestes obres adquireixen vida pròpia i se'n perd completament el control. Però tot i les facilitats que ofereix el mitjà digital en el món de la creació, és imprescindible que l'artista domini les tècniques que hi ha al darrere per tal de crear obres innovadores, variades i de qualitat. |
|
|
|
|
 |
|
|
Moderador (Xavier Cubeles): Bé, moltes gràcies, Sergi Jordà. Déu n'hi do la densitat d'idees que han anat apareixent. No sé si vosaltres, els que heu començat a parlar, voleu fer algun comentari en relació amb les altres coses que s'han dit.
Toni Matas: M'agradaria poder replicar alguna cosa per crear una certa polèmica, però el cas és que coincideixo bastant en les coses que s'han dit. M'agradaria, però, ampliar dues o tres coses. Al nostre país no és que no es venguin CD-ROM. Se'n venen moltíssims, i més que mai. Ara bé, les produccions multimèdia són molt cares, de manera que les vendes no en justifiquen els costos. La diferència del nostre país amb altres països europeus més grans és que ells en venen molts més i aquesta diferència en les vendes és el que acaba justificant les inversions. El cost dels videojocs, per exemple, és tan alt que la creació només es justifica si es poden vendre a tot al món, però no si només tenen un mercat local, i això és el que ens amenaça culturalment.
Abans hem parlat de ficció interactiva. Un dels exemples més interessants, el títol Expediente X –que va produir la Fox fa uns quants anys–, constava de vuit CD. Era l'època en què s'esperava l'adveniment del DVD-ROM i, per tant, es malgastaven CD. La despesa va ser tan gran que ni tan sols les vendes a tot el món van arribar a justificar les inversions.
S'ha comentat que per a fer aquestes productes calen especialistes en continguts i especialistes en tecnologia i s'ha fet molt èmfasi en el tema tecnològic i informàtic. Hi estic d'acord però el que m'agradaria ampliar és que quan Xavier Berenguer parla d'especialistes en contingut, està parlant d'especialistes específicament formats per a fer continguts multimèdia ja que per a obtenir un bon producte cal que la persona encarregada dels continguts tingui una formació específica per al multimèdia. No n'hi ha prou només amb la formació, també cal experiència per a créixer i desenvolupar-se, i el nostre país no dóna oportunitats perquè les persones amb formació l'adquireixin.
Per acabar, sí que és veritat que en l'àmbit de l'art digital es poden fer creacions que permetin que dues persones en treguin molt profit. Això, però, només és possible en un àmbit molt determinat. Amb les grans creacions multimèdia això és impossible perquè requereixen equips nombrosos. Per exemple, en l'art digital es menysprea la veu humana i s'usa música, però la veu implica actors de doblatge. Així, doncs, quan s'entra en una producció multimèdia, en què la veu té un paper important, ja ens trobem amb un equip de com a mínim deu persones. L'època en què un equip de dues persones podia muntar un projecte multimèdia va ser l'any 1994 i és per això que l'any 1995 es van editar vint-i-cinc CD. Avui en dia, això és impossible més enllà de les experiències puntuals de l'art en xarxa.
Xavier Berenguer: M'agradaria afegir que segurament m'he expressat d'una manera molt esquemàtica quan abans he dividit les noves professions en una capa cultural i una capa informàtica. Al mig hi ha una figura que, en definitiva, és un nou tipus d'expert audiovisual: és la persona que organitza la base de dades –que el proveïdor de continguts li ha donat en un estat caòtic– i a la qual després dóna un disseny gràfic.
T.M.: Aquests professionals treballen en dues vessants, que sovint es barregen. S'ocupen tant d'adaptar els continguts que reben, com d'encarregar continguts nous en funció d'uns objectius. Aquest potser és l'àmbit de creativitat més gran.
L'èxit d'un producte multimèdia sovint està més lligat al fet que l'usuari visqui una experiència que no pas al fet que se li transmeti una informació determinada, que pot ser audiovisual o purament textual.
Sergi Jordà: Estic completament d'acord que aquesta tríada ben articulada és imprescindible en el cas de les produccions. En els casos més creatius i lliures caldria que els artistes es conscienciessin que programar és la feina bruta que cal fer i que els artistes han fet sempre, per exemple, amb un martell. Crec que és això el que defineix aquest tipus d'art, el treball profund amb les eines digitals, més que fer servir les eines que han fet els altres.
M.: Gràcies a tots i bona nit.
[Data de publicació: octubre de 2002]
|
|
|
|
© de les intervencions: els autors, 2002 |
| © d'aquesta edició: FUOC i ICUB, 2002 |
|
|
