En la societat del coneixement sovint es diu que hi ha un excés d'informació, però precisament el que necessitem és més informació per a entendre la societat en què vivim. La societat contemporània es caracteritza per l'esclat de la complexitat i l'abandó dels models newtonians i piramidals. Hem d'inventar noves formes que permetin integrar, sense restriccions, la complexitat en la cultura i el coneixement. Hem d'aprendre a gestionar la complexitat i això requereix una valorització del concepte de complexitat com a factor imprescindible per a arribar a entendre la societat actual. De fet, sense gairebé adonar-nos-en, la complexitat està perfectament integrada en la nostra vida diària. Com a gestors culturals, hem de procurar que aquesta complexitat sigui el tret característic de la cultura contemporània.
|
|
 |
| 1.
| El mite de l'excés d'informació |
Bona vesprada. Amb el seu permís, jo faré una reflexió més general. Potser en algun moment semblarà que intenti defugir l'àmbit estrictament cultural, però m'agradaria que partírem d'una idea que per mi és bàsica, en concret, que Internet és sobretot una revolució cultural. Tota la interpretació que es pugui fer sobre Internet ha de tenir en compte aquest factor com a factor substancial de les múltiples relacions que s'estan produint a partir d'Internet.
Si m'ho permeten, també, intentaré negar l'afirmació que "l'excés d'informació genera pobresa d'atenció". La meva negativa és qüestionar seriosament el mite de l'excés d'informació. Jo no només no crec que tingam excés d'informació, sinó que crec que tenim poca informació. Una altra cosa és que tingam molta cosa que no ens interessa, molt de soroll, molta perspectiva, però, d'informació, en tenim poca, no tenim la necessària. I crec que hi ha una explicació molt senzilla de tot això. Quan algú menja i diu que està fart, vol dir que té satisfeta la seua necessitat bàsica. En el món del coneixement, jo crec que ningú de nosaltres, i més encara en les circumstàncies actuals, tenim suficient informació com per a entendre el que ens està passant en el món avui en dia, per a entendre la societat en la qual vivim. Per tant, si tenim gana, vol dir que no hem menjat prou i, si no hem menjat prou, vol dir que no tenim suficient menjar sobre el qual treballar.
|
|
"No només no crec que tingam excés d'informació, sinó que crec que tenim poca informació. En el món del coneixement, jo crec que ningú de nosaltres té suficient informació com per a entendre la societat en la qual estem vivint."
|
|
Crec, a més a més, que la visió que diu que tenim excés d'informació és una visió interessada –que té l'interès concret d'impedir que hi haja més informació que contraste o que combata la informació a què massivament tenim accés a través d'altres mitjans– i que Internet ens implica un esforç personal molt més gran. De tota manera, això no passa només amb Internet. És una evidència que aquesta acceleració del que Ortega y Gasset deia en la cita feta per l'Ernest Abadal és divertida i premonitòria. Ja fa molt de temps que flota aquesta idea de si hi ha massa informació. A mi m'agradaria contraposar-la a una altra idea, un altre valor, que és el de la complexitat.
|
|
 |
| 2.
| Valoritzar la complexitat |
Em sembla que en l'univers actual en el qual ens movem la paraula clau és complexitat. I tinc la impressió que, davant de la complexitat, continua funcionant un tic, antic i prehistòric, que fa por. Avui en dia ningú no s'atreviria a dir que no vivim en una societat complexa. Si tenim una societat complexa, necessitem informació complexa. En canvi, volem fer la prova del buit tenint una societat complexa que tingui una informació simple. Això és tant elemental que no pot ser. Per tant, l'element de complexitat s'ha de valoritzar positivament i crec que aquest és el primer pas fonamental amb el qual ens hem d'aproximar quan intentem entendre la societat digital i, més enllà d'això, quan intentem entendre la cultura contemporània.
|
|
"Si tenim una societat complexa, necessitem informació complexa. Per tant, l'element de complexitat s'ha de valoritzar positivament."
|
|
Aquesta cultura –estic disposat a discrepar i que ningú s'ho prenga com un dogma– crec que naix amb les avantguardes de finals del segle XIX i principis del XX, amb figures com Schoenberg, Picasso i Joyce. El valor que posen de relleu és que no hi ha una realitat única i inalterable, que hi ha una complexitat, que hi ha mirades sobre la realitat, i que aquestes mirades i el diàleg entre elles és el que, en definitiva, importa.
A mi em sembla que Internet –juntament amb molts altres fenòmens– està traspassant això al món de la informació, al món del debat de les idees i de la cultura. Hem de fer un esforç gran per donar valor positiu a la idea de complexitat. Hem de dir sense por que no podem tenir informació simple ni aproximacions fast-food a la realitat. Entenc, evidentment, que parlem de parcel·les i que, per exemple, la informació de per què el Van Gaal ve a Barcelona, me la poden fer en fast-food, però en el cas d'altres coses substancials per a entendre el món en el qual m'estic movent, vull informació complexa i vull poder-la gestionar.
|
|
"Hem de fer un esforç gran per donar valor positiu a la idea de complexitat. Hem de dir sense por que no podem tenir informació simple ni aproximacions fast-food a la realitat."
|
|
Els que d'alguna manera som en aquest món, des de posicions diverses, en el meu cas, des d'un diari, des dels creadors de cultura –que em sembla que és un paper fonamental– i, sobretot, des de les biblioteques, crec que hem de pivotar sobre un element essencial que és valoritzar la complexitat i ensenyar a gestionar-la. I per a això no cal Internet, no calen ordinadors –encara que és millor si n'hi ha–, sinó que cal fer tota una feina des de baix que revolque, que gire com un mitjó, alguns dels conceptes tradicionals en els quals hem basat la nostra manera d'entendre la cultura.
Entenent molt bé el que deia l'Ernest Abadal –nosaltres som els primers que tenim Vilaweb (www.vilaweb.com) en XML i fem tot el que cal en aquest sentit– i fent una mica de caricatura, jo crec que no hem de buscar un cànon i que no hem de refer una biblioteca. Precisament hem de defugir d'intentar encasellar la gestió, la difusió i l'intercanvi de coneixement, i hem de permetre un cert salvatgisme de la cultura i del coneixement que puga fer-nos imaginar un model cultural i de comunicació més adequat a la societat contemporània que tenim.
|
|
"Hem de defugir d'intentar encasellar la gestió, la difusió i l'intercanvi de coneixement, i hem de permetre un cert salvatgisme de la cultura i del coneixement que puga fer-nos imaginar un model cultural i de comunicació més adequat a la societat contemporània que tenim."
|
|
|
|
|
En el fons, l'èxit que ha tengut Internet només s'explica per la seua contemporaneïtat. Com que es tracta d'un instrument adequat a unes societats que ja han entès que la pluralitat, la complexitat i els matisos són la base sobre la qual vivim, Internet té èxit. I és per això també que trobem crisis molt grans d'ideologies, de sistemes culturals i de sistemes de difusió, basats encara en models newtonians i piramidals, que ens obliguen a acceptar que ha vingut Einstein, la mecànica quàntica i moltes altres coses que ens han capgirat el cervell.
|
|
"Trobem crisis molt grans d'ideologies, de sistemes culturals i de sistemes de difusió, basats encara en models newtonians i piramidals, que ens obliguen a acceptar que ha vingut Einstein, la mecànica quàntica i moltes altres coses que ens han capgirat el cervell."
|
|
Cada any nosaltres celebrem el 8 de febrer el dia d'Internet i, per exemple, l'any 2001 precisament el vam dedicar a les biblioteques perquè estem convençuts que les biblioteques són una de les peces fonamentals sobre les quals s'ha de fer girar aquest discurs de la complexitat, de la diferència com a valor, de la crítica a la uniformització i a la simplicitat. Insistisc que això no només s'ha de fer amb Internet. Prou feina tenim, per exemple, amb educar en els valors de convivència entre cultures, llengües o religions –per posar un exemple que no és gens tecnològic i que ara és especialment punyent.
Si em permeteu fer un parèntesi, voldria dir que avui són les eleccions holandeses i estic molt espantat de veure com el discurs d'extrema dreta sobre la immigració l'està assumint, fins i tot, l'esquerra. Si us hi fixeu, des que van matar el líder ultradretà holandès, tot el món està assumint el discurs de "la immigració és un problema, hi hem de posar control, ordre, etc.", la qual cosa és anar cap a la fórmula simplista en comptes d'assumir la fórmula complexa i, en definitiva, difícil.
|
|
|
Tot això només té un problema, que és que sempre salta algú que diu: "Sí, però això és molt cansat" o "Sí, però això és molt difícil". Efectivament, a la primera frase jo sempre dic el mateix: "Sí, és més cansat". No tinc cap més resposta que això. Si volem, fem l'esforç i, si no volem, no el fem. Ara, que siga més difícil és una cosa que jo no veig tan clara. Precisament aquests estereotips que tenim al cervell ens han fet imaginar sempre que la complexitat genera caos, i el caos encara l'interpretem com una cosa dolenta que acaba provocant uns conflictes insuperables. En canvi, ens costa molt veure com nosaltres som capaços de gestionar la complexitat intuïtivament en la nostra vida diària sense cap mena de problema. Alguna vegada he fet una broma que consisteix a agafar un text qualsevol i dir-li a algú de l'audiència: "Ara m'ho llegeixes, però en castellà". I la persona agafa el codi lingüístic català i el tradueix en temps real al castellà sense cap mena d'esforç. Si això ho haguera de fer una màquina, veuríem que la complexitat que s'hi amaga al darrere és extraordinària i, en canvi, ho fem amb tota la tranquil·litat del món.
|
|
"Aquests estereotips que tenim al cervell ens han fet imaginar sempre que la complexitat genera caos, i el caos encara l'interpretem com una cosa dolenta que acaba provocant uns conflictes insuperables. En canvi, ens costa molt veure com nosaltres som capaços de gestionar la complexitat intuïtivament en la nostra vida diària sense cap mena de problema."
|
|
Els sers humans som capaços de gestionar la complexitat amb una facilitat esborronadora i, en definitiva, això és el que ens dóna la diferència; i fins i tot les societats humanes som capaces de gestionar la complexitat –encara que generant problemes, evidentment– amb una facilitat total. Poso un exemple derivat de xarxes: Fa 150 anys, el transport era una cosa que es limitava al tren. El tren és un model newtonià, simple. Agafes el tren a València i te plantes en Barcelona. I si vull parar en Benicàssim? Doncs no puc. Posteriorment, hem creat una xarxa complexa, que es diu "carreteres, autopistes i cotxes", que funciona. Ens provoca uns problemes monumentals el diumenge a la vesprada per a entrar a Barcelona, però funciona. És una xarxa increïblement més complexa que la del tren. Avui en dia, amb uns mínims sobre la taula, preferim agafar el cotxe i decidir nosaltres mateixos el que volem fer i no sotmetre'ns al cànon, que és el tren.
|
|
|
Si això som capaços de fer-ho en la nostra vida diària, en organitzacions més o menys complexes, crec que en el camp de la cultura és on hem de fer un esforç més gran. La cultura i la ciència són els dos grans eixos que entre el 1870 i el 1931 ens ensenyen que la nostra relació amb la vida parteix de la complexitat –després no hem après gaire més cosa, perquè el més essencial ja està ensenyat– i són el terreny des del qual hem d'acostar-nos a la realitat valoritzant la complexitat. Per tant, a parer meu, tots els creadors culturals, els productors, els difusors i els que tenim alguna relació amb la cultura, hem d'imaginar, cadascú en el seu terreny, una manera que això passe a ser el fil conductor de la cultura contemporània.
|
|
"Els creadors culturals, els productors, els difusors i els que tenim alguna relació amb la cultura, hem d'imaginar, cadascú en el seu terreny, una manera que la complexitat passe a ser el fil conductor de la cultura contemporània."
|
|
Si no és així, per una banda, crec que estarem endarrerits –no estarem en la contemporaneïtat que ens arriba per mil cantons– i, per una altra banda, l'esforç serà inútil, ja que ens trobarem amb una perplexitat –com els holandesos ara mateix– que voldrem entendre en un sentit piramidal, de cànons, de senzillesa. Potser, per a les escoles infantils, aquesta senzillesa és adequada, però no per a adults del segle XXI.
Els adults del segle XXI, ens agrade o no, vivim en una societat complexa. Necessitem aprendre a interactuar amb informació complexa i necessitem precisament donar valor a la complexitat, a allò que ens diferencia, a com saber dialogar a partir de la diferència i a com saber acceptar la diferència de l'altre. Aquesta diferència l'hem d'integrar, en la mesura que siga possible, en les nostres necessitats i, si no la podem integrar, simplement saber que la tenim al costat i que amb ella podem fer el que vulguem. Com es fa això amb literatura, per exemple? Tinc la impressió que els artistes molta feina ja l'han feta –n'hi ha que sostenen la teoria que l'Ulisses és el primer llibre hipermèdia, cosa que em sembla molt agosarada, però potser sí que alguna cosa hi ha–, encara que hem de saber-ho aplicar a totes les arts.
|
|
|
| 3.
| Apunts finals: informàtica i participació |
Finalment, un parell d'apunts. En primer lloc, tal com ha esmentat l'Ernest Abadal, la informàtica ajuda molt. A mi m'agrada fer la broma de dir que no recordo com vivia abans del Google. Jo, abans del Google, no sé què feia, però segurament perdia molt de temps. El Google (www.google.com) és una creació meravellosa i fantàstica –no he acabat mai d'entendre com la fan– que ens ha canviat la vida a molta gent. Doncs bé, hi haurà un post-Google, que no puc ni imaginar-me què deu ser; ara, només que tinga un impacte del 50% superior al que ha tingut el Google, ja serà fantàstic. Per tant, crec que les eines informàtiques poden ajudar molt a gestionar aquesta complexitat i el Google n'és un exemple magnífic.
|
|
"Crec que les eines informàtiques poden ajudar molt a gestionar aquesta complexitat i el Google n'és un exemple magnífic."
|
|
En segon lloc, el que a mi m'alarma no és la complexitat, sinó la dimissió de la participació, perquè la complexitat no serveix de res si no participem. En aquest sentit, per exemple, en la primera Internet, de mitjan anys noranta, tot el món tenia la seua pàgina personal, tot el món s'inventava coses fantàstiques, la gent s'atrevia a fabricar coses noves. Ara resulta que, percentualment, cada vegada la gent fa menys coses a Internet. Hi ha més gent, però hi ha més gent passiva; per tant, el nombre dels actius és inferior i això sí que és preocupant. Aquesta és la preocupació que jo tinc respecte a com hem de construir tot aquest entorn, perquè un entorn complex, si no hi ha participació, és com una casa buida sense mobles. A algú molt minimalista li podria agradar viure-hi, però als altres ens cauria el sostre dalt del cap.
|
|
|
|
|
[Data de publicació: novembre de 2002]
|
| | |
