Des del punt de vista de la literatura catalana –encara que la situació segurament és extrapolable al conjunt de les humanitats–, s'han produït unes transformacions profundes que afecten radicalment la manera d'accedir als textos i de difondre'ls. Disposem de més informació –bases de dades especialitzades–, més recursos –pàgines web que ofereixen material amb finalitats pedagògiques específiques– i més accessibilitat –facilitat per a consultar textos que antigament eren de difícil accés. La Xarxa també ha millorat substancialment la difusió de la informació a través dels mitjans electrònics i ha introduït un element nou –la perdurabilitat– que permet, per exemple, que les exposicions, un cop clausurades, es puguin continuar visitant en format virtual. Encara hi ha mancances, però, com ara la mala organització de la informació disponible a Internet i –en l'àmbit de la literatura catalana– la poca acollida que ha tingut el nou mitjà per part dels editors.
|
|
 |
| 1.
| Introducció: el passat |
La meva intervenció es decanta inevitablement cap a la banda de la literatura, dels continguts literaris. Entenc que amb aquesta idea d'aportar diferents punts de vista, això és el que s'espera de mi. Afortunadament avui dia ja no cal començar justificant o explicant que Internet ha canviat les regles del joc –un ho pot donar per suposat–, tot i que em sembla que molts dels que som en aquesta sala ens hem passat molts anys començant les nostres intervencions amb un apartat apologètic, dient que les coses ja no són com eren, que hi ha hagut una revolució, etc. Donem per suposat que la revolució ja ha tingut lloc.
Internet ha canviat les regles de joc pel que fa a la producció de continguts culturals. Intentaré exemplificar-ho, no tant perquè els vulgui convèncer, sinó perquè em sembla que l'exemple és significatiu pel que fa a la meva experiència. Els demano disculpes per explicar-los la meva vida. Quan jo vaig estudiar la carrera de filologia catalana, no fa gaires anys –no estic parlant de fa cinquanta anys–, el nivell d'informació que tenia un estudiant mitjà era aproximadament el que podria trobar a Serra d'Or, per exemple, o als suplements dels diaris. L'estudiant podia consultar Serra d'Or sempre que la seva família s'hagués subscrit a la revista des de feia molts anys o que tingués accés a la biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona, on jo estudiava i on hi havia els índexs de Serra d'Or i les revistes. El nivell mitjà de les classes consistia en una persona que pujava a la tarima, parlava durant una hora o una hora i mitja, donava –com a molt– unes còpies ciclostilades o ens enviava a comprar fotocòpies al garito de les fotocòpies, on hi havia una bibliografia que un havia d'anar a buscar per les llibreries de Barcelona. I un dels rituals iniciàtics del bon estudiant era aconseguir trobar aquells articles, llibres il·localitzables i revistes exhaurides, com ara Criterion, que et feien donar moltes voltes per Barcelona. El que aconseguia trobar-ho, feia fotocòpies i això tenia un gran valor. El mèrit consistia a trobar aquella peça bibliogràfica.
|
|
"El nivell mitjà de les classes consistia en una persona que pujava a la tarima, parlava durant una hora o una hora i mitja, donava –com a molt– unes còpies ciclostilades o ens enviava a comprar fotocòpies. Un dels rituals iniciàtics del bon estudiant era aconseguir trobar aquells articles, llibres i revistes il·localitzables que et feien donar moltes voltes per Barcelona."
|
|
Pel que fa al nivell mitjà de la difusió, voldria comentar que, quan jo estudiava, amb un parell d'amics vam decidir que la poesia ens agradava molt i que havíem de difondre la poesia catalana i, evidentment, la nostra poesia, i vam decidir fer una revista com tanta altra gent. La revista que vam fer era una revista escrita a màquina a casa, fotocopiada, plegada i difosa a mà entre els nostres coneguts. El que jo voldria mostrar és que, molt pocs anys després –amb quinze anys de diferència–, la manera de difondre la literatura –i em sembla que això és aplicable al conjunt de les humanitats– ha canviat radicalment, tot i que, desafortunadament, encara sembla que molts professors i gestors acadèmics o culturals no se n'han assabentat.
|
|
 |
| 2.
| La revolució de la informació |
Intentaré exemplificar quina és la situació dels continguts en aquest sentit. La quantitat d'informació a la qual pot accedir un estudiant o un programador cultural habitual és molt més gran si senzillament disposa d'un ordinador. Qualsevol periodista que ha de fer un article sobre literatura catalana o qualsevol programador que presenta una taula rodona té, per exemple, una base de dades, com és el Qui és qui de la Institució de les Lletres Catalanes (http://cultura.gencat.es/ilc/qeq). Se'n va fer una primera edició l'any 1990 en paper, en un format impossible de col·locar a les prestatgeries, però aquesta institució va tenir el seny de plantejar-se la segona edició com un projecte obert i actualitzable. Quan un hi introdueix el nom de qualsevol escriptor, que hagi publicat llibres en alguna editorial comercial, troba una fitxa bastant completa amb els llibres publicats, les associacions a les quals pertany, els premis obtinguts, etc.
Aquesta base de dades pot ser més o menys generalista, però també tenim exemples de bases de dades més especialitzades, com ara Traces (www.cbuc.es/llc), organitzada des de la Universitat Autònoma de Barcelona i des de la Facultat de Filologia, que és un buidat sistemàtic de totes aquelles revistes de què a nosaltres ens parlaven i que no havíem vist mai (Serra d'Or, els suplements de l'Avui i de El País, Els Marges, etc.). Es tracta d'un buidat exhaustiu de tots els articles publicats sobre un autor o per un autor en els darrers anys.
|
|
|
| 3.
| La revolució dels recursos |
Per tant, el canvi que ha representat Internet és un guany qualitatiu pel que fa a la quantitat d'informació i als recursos pedagògics disponibles. El Departament d'Ensenyament té una sèrie de recursos pensats per a l'ensenyament de la literatura, per exemple, la literatura infantil i juvenil (www.xtec.es/recursos/lit_inf) o un recurs que gira al voltant de l'XTEC, la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (www.xtec.es). Aquesta xarxa dóna molts recursos, en aquest cas no tant als estudiants de filologia com als professors de literatura de nivell de primària o de secundària, i permet que moltes de les fitxes que un podia acumular siguin substituïdes per material com aquest, que, a més a més, es va incrementant. Aquesta setmana hem rebut, per exemple, a la UOC, a Lletra (http://campus.uoc.es/lletra) –el portal de literatura catalana que jo dirigeixo–, un missatge d'un professor que ha tingut un ajut del Departament per a preparar una pàgina web de recursos. Aquest professor ens oferia la possibilitat d'enllaçar-la des de Lletra. La veritat és que és una pàgina web molt bona i, per tant, immediatament li hem dit que sí.
|
|
"Per tant, el canvi que ha representat Internet és un guany qualitatiu pel que fa a la quantitat d'informació i als recursos pedagògics disponibles."
|
|
|
|
|
| 4.
| La revolució de l'accessibilitat |
Per tant, hi ha més quantitat d'informació, més recursos pedagògics i més accessibilitat. Un dels problemes endèmics pel que fa a la literatura catalana era la dificultat per a trobar molts dels textos de referència, sobretot els textos de literatura medieval que es mouen en circuits no comercials. Un projecte que recomano profundament és el Rialc (www.rialc.unina.it/index.html), que és una pàgina auspiciada per la Universitat de Nàpols, juntament amb una sèrie de professors de literatura medieval de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Girona, que han transcrit literalment i exhaustivament, de moment, el fons de la poesia medieval catalana. Aquells poemes d'Ausiàs Marc, que es troben fàcilment, però no així de Pere Marc o de tants altres escriptors que estaven publicats en revistes de dificilíssim accés, són tots en aquests moments a la Xarxa. Per tant, quan un es posa a estudiar, pot dedicar menys temps a trobar allò i anar directament al material. S'ha guanyat molt en accessibilitat.
|
|
"Aquells poemes de Pere Marc o de tants altres escriptors que estaven publicats en revistes de dificilíssim accés, són tots en aquests moments a la Xarxa."
|
|
De la mateixa manera, la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives (http://lluisvives.cervantesvirtual.com), el fill de la "mala consciència" de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes de la Universitat d'Alacant, aspira a digitalitzar el màxim possible de textos de llibres sencers. En aquest cas hi ha un límit constituït per aquells llibres que tenen drets i que, per tant, no poden ser digitalitzats, però tot i així, a poc a poc i començant molt modestament, déu n'hi do el nombre de llibres digitalitzats sencers que hi ha en aquest moment. Això vol dir que quan un llegeix Casellas, i no sap on són els seus llibres, clicant aquí pot llegir, per exemple, quatre llibres sencers de Casellas; o, si li interessa la literatura medieval, fa molt poques setmanes van incorporar digitalitzada i sencera l'edició bilingüe valenciana del 1539 de la poesia de Marc, una edició esplèndida amb l'original català i la traducció al castellà. No només es té accés al material, sinó que, per a aquella gent que es dedica a la paleografia o per a saber com són literalment els textos, un té les pàgines una per una al seu davant.
Més informació, més recursos i més accessibilitat. L'accessibilitat també inclou l'accessibilitat als llibres. Per a molta gent que no viu a Barcelona o que té dificultats per a desplaçar-se a les llibreries, en aquests moments hi ha alguna llibreria, i esperem que en un futur n'hi hagi més, que permeten comprar els llibres des de la Xarxa.
|
|
|
| 5.
| La revolució de la difusió |
A més a més de l'accessibilitat, de la informació i dels recursos, penso que s'ha guanyat substancialment en el que podríem anomenar difusió, o més facilitat de difusió de la informació. L'Associació d'Escriptors té un web (www.escriptors.com) amb unes xifres de visita molt altes que, des del primer dia, ha apostat, tant per als associats com per als que no ho estan, per fer un buidat sistemàtic de les notícies culturals i literàries i destacar algunes d'aquestes notícies. Aquesta pàgina compleix, amb bastanta eficàcia, la finalitat de difondre l'actualitat. De la mateixa manera, des de Vilaweb (www.vilaweb.com), es va obrir fa aproximadament un parell d'anys un canal temàtic que té la mateixa filosofia que el diari electrònic i independent, o sigui, destacar una notícia amb la gràcia per permet Internet de fer que les notícies, a més a més d'ordenades, puguin estar enllaçades. Per tant, quan un dóna una notícia, pot remetre el navegant a aquells recursos que hi ha a la Xarxa vinculats a aquella notícia.
|
|
|
| 6.
| La perdurabilitat |
Internet també aporta l'element fonamental de la perdurabilitat. Quan vam posar en marxa el portal de Lletra, l'espai virtual que la UOC dedica a la literatura catalana, una de les nostres propostes va ser proposar a diferents entitats arribar a acords puntuals. Per exemple, podem consultar l'exposició organitzada pel centre KRTU del Departament de Cultura dedicada a Josep Palau i Fabre (www.uoc.edu/lletra/expo/palauifabre), la qual va tenir lloc al Centre d'Art Santa Mònica durant dos o tres mesos. Les exposicions s'inauguren, normalment costen molts diners públics i, al cap d'uns mesos, s'han de tancar. Des de Lletra, el que vam proposar al KRTU i al comissari de l'exposició, va ser fer una exposició digital que, respectant l'organització temàtica, conceptual i bona part del material de l'exposició, permetés, un cop tancada l'exposició, visitar-la com si encara hi fos. El mateix podríem dir de l'exposició dedicada a Brossa (www.uoc.edu/lletra/expo/joanbrossa/portada.html), organitzada a la Fundació Miró. En aquest cas, comptàvem amb el fet afegit, molt important per a nosaltres, que l'exposició ja estava en català, castellà i anglès (per tant, la pàgina es pot visitar en aquestes llengües). En aquests moments, la versió digital d'aquella exposició és una de les pàgines més visitades de Lletra, perquè Brossa és una figura internacional i pel fet que la pàgina es publica en diferents llengües.
|
|
"Les exposicions s'inauguren, normalment costen molts diners públics i, al cap d'uns mesos, s'han de tancar. Des de Lletra, vam proposar fer una exposició digital que, respectant l'organització temàtica, conceptual i bona part del material, permetés, un cap tancada l'exposició real, visitar-la com si encara hi fos."
|
|
Voldria afegir un altre element que –a més d'aportar informació, recursos, accessibilitat, difusió o perdurabilitat– permet complementar molt bé la manera com es presenta la literatura. Per exemple, tenim la possibilitat d'escoltar el poeta Josep Palau i Fabre recitar el poema "Jo em donaria a qui em volgués" o de veure el manuscrit del mateix poema (www.uoc.edu/lletra/noms/jpalauifabre/index.html). Per mi, aquesta nova manera de mostrar la literatura és el millor emblema de com avui en dia, gràcies a Internet, podem accedir a la literatura i als continguts culturals d'una manera radicalment diferent.
|
|
|
| 7.
| Assignatures pendents |
El balanç, doncs, seria que hi ha més informació, més recursos, més accessibilitat, tot i que també hi ha molts dèficits. Tal com ha apuntat l'Ernest Abadal en la intervenció anterior, no estic segur que haguem afrontat encara l'ordenació o l'organització de la informació nova; no estic segur que s'estigui fent tot el possible per a solucionar el problema de l'avaluació dels continguts nous que s'estan incorporant, cosa que nosaltres intentem fer des de Lletra, encara que amb dificultats.
També hi ha dèficits molt puntuals. En el cas de la literatura catalana, per una raó que no acabo de comprendre, els editors catalans fins ara han mirat cap a una altra banda pel que fa a la difusió de continguts per Internet, amb poquíssimes excepcions. Pràcticament no han sortit editors nous que estiguin vinculats o que creguin en Internet o, en qualsevol cas, els editors que apareixen són editors molt poc convencionals que estan completament fora del circuit habitual.
|
|
"En el cas de la literatura catalana, per una raó que no acabo de comprendre, els editors catalans fins ara han mirat cap a una altra banda pel que fa a la difusió de continguts per Internet."
|
|
Des del meu punt de vista, encara hi ha un altre dèficit, que és el de la creació literària estricta. Penso que s'ha entrat a Internet pel que fa a la literatura (informació, accessibilitat, difusió), però, pel que fa a la creació nova, és a dir, a com Internet pot modificar la manera de crear literatura, ens trobem en un camp pràcticament verge, fora de casos molt excepcionals o de persones com ara Xavier Berenguer, que em sembla que va participar en l'últim d'aquests debats culturals i que té una de les actituds més militants en aquest sentit.
|
|
|
| 8.
| Conclusió |
Per tant, reprenent aquesta idea del començament del debat (informació, paraula, editors), penso que tenim més informació, no tenim gaire més paraula –no hi ha més literatura en el sentit de poemes, textos o novel·les– i tenim poquíssims editors o, en qualsevol cas, uns nous editors que no tenen res a veure amb els editors anteriors i que tenen una dificultat real per a accedir a l'estatus del dictum, de posar condicions, d'imposar autors i de plantejar textos. Moltes gràcies.
|
|
|
|
[Data de publicació: novembre de 2002]
|
| | |
