Des del punt de vista de l'economista, es poden analitzar diversos àmbits de relació entre la nova economia i la cultura. D'una banda, Internet i la digitalització han representat una revolució en el transport de la producció simbòlica, entre la qual destaca la producció cultural. Un dels efectes d'aquesta revolució és la pèrdua de poder dels sistemes tradicionals de distribució de cultura, tant pel que fa a la distribució pròpiament dita com a la influència sobre les decisions del consumidor de cultura, ja que la intermediació ja no és tan necessària. A més, gràcies a la seva facilitat d'emmagatzematge i capacitat indefinida, Internet permet una cohabitació entre elements culturals contraposats, que es relacionen i s'enriqueixen. Internet també fa que el consum de cultura variï en funció de la capacitat de digitalització de la producció cultural, amb el consegüent desplaçament de la demanda cap a la producció digitalitzada. D'altra banda, el paper central dels béns culturals en la nova economia genera un conflicte amb el dret de la propietat intel·lectual que fa que sigui necessari redefinir aquest concepte en el nou marc i que calgui analitzar l'abast i les conseqüències de la pirateria. Finalment, la revolució tecnològica ha obert les portes de la creació i constitueix una font de recursos creatius, a partir dels quals es poden generar nous productes culturals i es pot crear sense virtuosisme.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
En primer lloc, dono les gràcies a l'Institut de Cultura de Barcelona i a la UOC. Quan vinc a Barcelona, cosa que no faig amb gaire freqüència, m'agrade donar les gràcies a moltes institucions, a moltes persones que demostren una manera de treballar en xarxa –ja que parlarem de nova economia– que no és del tot freqüent allà d'on vinc, on hi ha disputes i gastem moltes energies a veure o comprovar qui posa el nom primer o després. Això significa moltes vegades la frustració de moltes iniciatives. Per tant, m'agrade venir ací i donar les gràcies a moltes institucions i a moltes persones per convidar-me a parlar d'un tema sobre el qual he reflexionat.
Probablement tots, qui més qui menys, hem de construir un discurs, un marc metodològic, que tracte d'explicar què està passant, o més encara, què passarà amb la cultura en aquest nou marc, el qual encara no està definit terminològicament –hi ha gent que en diu "capitalisme de la informació", "societat de la informació" o, fins i tot, "capitalisme cultural".
He tractat de plantejar una sèrie de qüestions. La meva proposta d'anàlisi és molt oberta, tracta sobretot de plantejar preguntes. He intentat fer un cert plantejament visual, perquè m'ajuda a aclarir les coses. No és solament un exercici didàctic, pedagògic, sinó també una manera de desenvolupar la pròpia reflexió. He tractat de buscar les relacions entre cultura i aquest fenomen complex i estrany que anomenem nova economia i que té moltes dimensions. Naturalment, per parlar de les relacions de totes les dimensions de la paraula cultura amb el concepte de nova economia, no només donaria per a una tesi doctoral, sinó per a moltes; per això he tractat d'extreure, en un procés de simplificació, alguns possibles àmbits de relació entre allò que anomenem nova economia i la cultura.
En un primer lloc, la nova economia té a veure alguna cosa amb el procés de digitalització i amb l'expansió d'Internet. Aquesta serà una de les dimensions que tractarem d'analitzar o relacionar amb el concepte de cultura. La nova economia també té a veure amb un concepte molt confús, amb moltes dimensions, que és la globalització. Aquesta seria la segona dimensió. Hi ha també una revolució tecnològica, que no té a veure solament amb la digitalització o amb Internet. aquestm en un procés d'innovació tecnològica que va més enllà de la digitalització a Internet. Quan parlem de nova economia, també ens referim a una situació en la qual, no sé si amb voluntat o responent a un fenomen efectiu, el coneixement o la producció simbòlica constitueix un element central. Seria una altra dimensió. Tractaré de jugar amb la paraula cultura i aquestes dimensions que hem simplificat sobre la realitat de la nova economia. Naturalment, el concepte de cultura també és un concepte amb moltes dimensions, i podem parlar de creació, de producció, de reproducció, de distribució o de consum. Ara donarem joc a algunes d'aquaquests combinacions, a veure si en podem extreure algunes reflexions, perquè, sobretot, en la meva intervenció plantejaré preguntes.
|
|
 |
| 2.
| Digitalització, Internet i cultura |
Hi ha un primer element que és "Digitalització més Internet". Què hi té a veure, amb la producció cultural? Què hi té a veure, amb la distribució cultural? Crec que és un dels elements centrals que reflecteix el nou plantejament. Puc ser excessivament entusiasta, de manera que agafeu els conceptes un poc entre cometes. Em refereixo a la revolució del transport dels béns simbòlics. Tenim, en la nostra anàlisi històrica, una altra revolució del transport, que va ser la revolució del transport dels béns materials, als inicis del model capitalista. Ara parlem de la revolució dels béns simbòlics. Fins ara les idees, els conceptes, viatjaven de boca a orella; podien fer viatges més llargs, però per a la transmissió de producció simbòlica feia falta certa contigüitat geogràfica, espacial. Amb la digitalització i Internet hi ha hagut una veritable revolució en el transport de la producció simbòlica. I això tindrà molts efectes, perquè ara és molt fàcil, gràcies a la digitalització i a Internet, transmetre una idea, un concepte, un dibuix, un so, d'ací a l'Uruguai.
|
|
"Fins ara les idees, els conceptes, viatjaven de boca a orella; podien fer viatges més llargs, però per a la transmissió de producció simbòlica feia falta certa contigüitat geogràfica, espacial. Amb la digitalització i Internet hi ha hagut una veritable revolució en el transport de la producció simbòlica."
|
|
Quins efectes tindria, en una aproximació relativament agosarada? Possiblement faria falta molta més profunditat teòrica, però des del punt de vista de l'economista, tal com va passar en la revolució del transport dels béns materials, la reducció dels costos de transport comporta un increment de la quantitat a transportar. Per tant, hi haurà un cert increment de la competència en la producció de béns simbòlics. Quan parlem de béns simbòlics, podríem parlar de moltes altres coses, però una quantitat important d'aquesta producció simbòlica és la producció cultural. Fins ara, fins l'arribada de la digitalització i Internet, tenia al meu abast els poemes de gent propera i, gràcies a sofisticats sistemes de distribució, podia tenir a l'abast poemes d'algun poeta americà, anglès o alemany, que distribuïen pels canals de distribució. Ara, amb la revolució del transport dels béns simbòlics, tenim accés al poema d'una finlandesa en aquest mateix instant, sense cap procés d'intermediació. És a dir, ara s'ha incrementat notablement l'oferta de poesia a la qual tinc accés com a consumidor de poesia. Això és, des del punt de vista econòmic, un efecte important.
|
|
"Tal com va passar en la revolució del transport dels béns materials, la reducció dels costos de transport comporta un increment de la quantitat a transportar. Per tant, hi haurà un cert increment de la competència en la producció de béns simbòlics."
|
|
|
|
|
A més a més, amb aquesta revolució, aquestm limitant els "poders" dels sistemes tradicionals de distribució. Encara hi haurà poders, però com seran? És un altra pregunta que queda oberta. Hi ha un cert procés de pèrdua de mediació en l'àmbit de la producció cultural. Això què significa? Sabem –i això ho sap molt bé Xavier Cubeles– que la distribució de béns que provenien de les indústries culturals obtenia grans rendiments a escala i, per tant, tendia cap a oligopolis de distribució. Amb Internet, amb la digitalització, un dels efectes previsibles és la pèrdua de mediació de la distribució de béns i serveis culturals i la pèrdua de poder relatiu dels grans models de distribució convencionals.
|
|
"Amb Internet, amb la digitalització, un dels efectes previsibles és la pèrdua de mediació de la distribució de béns i serveis culturals i la pèrdua de poder relatiu dels grans models de distribució convencionals."
|
|
Naturalment, eixos grans models de distribució tractaran de situar i mantenir els seus avantatges en el nou model de distribució. De fet, ja ho estan fent. Quan una empresa del model tradicional de béns i serveis simbòlics compra Napster, aquesta empresa tradicional pren posicions en aquest nou espai. De moment, ja veurem quins espais de llibertat té, però aquest nou model de distribució sembla que posa en qüestió el model tradicional de distribució del béns simbòlics.
|
|
|
A més, hi ha una altra cosa molt important, el segon efecte que es podria deduir, també des d'un punt de vista d'economista. La diferència en el procés anterior, abans que hi haguera digitalització i Internet, és que el béns simbòlics competien pel mateix espai físic. És a dir, al diari, un bon article competia en l'espai físic, sobre el paper, amb un article roí; s'optava per una cosa o una altra, eren béns substitutius. En el món de la digitalització, atès que els costos d'emmagatzematge són molt reduïts, poden cohabitar.
|
|
"La diferència en el procés anterior, abans que hi haguera digitalització i Internet, és que el béns simbòlics competien pel mateix espai físic. En el món de la digitalització, atès que els costos d'emmagatzematge són molt reduïts, poden cohabitar."
|
|
Per exemple, en l'àmbit de la informació, que és un dels àmbits de la producció simbòlica, és possible trobar en un diari digital quatre pàgines sobre "Operación Triunfo", al mateix temps que hi ha quatre pàgines sobre l'anàlisi del cop militar a Veneçuela, amb els antecedents, les causes, dades, informació en profunditat, etc. Això no era possible en els mitjans convencionals, no era possible cohabitar, tenien costos d'oportunitat. És a dir, sobre el mateix paper, triaven una cosa o l'altra. De la mateixa manera, a Internet es poden trobar rumors o producció cultural de mala qualitat que cohabita amb producció cultural de bona qualitat. En els grans portals, les grans empreses de distribució cultural ocupen bones posicions i ens condueixen a trobar "Operación Triunfo" amb facilitat. No obstant això, amb una certa inversió de capital humà i de temps, un pot trobar també l'obra de guitarra de l'últim cantautor brasiler de qualitat. Això és possible perquè cohabiten i no era possible en el model tradicional de distribució de béns culturals; ens costava més. Els portals ens porten a les mateixes coses que els models tradicionals de distribució de béns simbòlics, però també a d'altres, amb un poquet d'inversió de capital humà i de temps. No obstant això, estem en un món on el temps té un cost d'oportunitat molt elevat. Trobar aquest guitarrista brasiler ens costarà molt més que totes les pàgines d'"Operación Triunfo" i això també té un cost.
Hem parlat de la coexistència de productes concrets, però també podem parlar de la coexistència de discursos dominants, de discursos més convencionals amb discursos alternatius, que poden conviure en el mateix espai. Això implicarà que les relacions, les fertilitzacions encreuades –que és una cosa molt cursi però que reflecteix bé el que vull dir–, entre un discurs i un altre s'incrementaran.
És a dir, abans teníem un discurs dominant molt contundent, que no donava opció a altres alternatives, perquè els mitjans de distribució de la producció simbòlica tenen un cost d'oportunitat i condueixen el discurs dominant. Ara som en un espai on poden cohabitar altres discursos amb el discurs dominant, que naturalment continuarà sent dominant –no estic parlant de cap revolució utòpica ni res d'això. Probablement, el discurs dominant ja agafa posicions per a mantenir-se en avantatge també en aquest món d'Internet i de la digitalització, però podrà cohabitar amb altres discursos alternatius. Jo estime que hi haurà més fertilitzacions.
|
|
"Abans teníem un discurs dominant molt contundent, que no donava opció a altres alternatives, perquè els mitjans de distribució de la producció simbòlica tenen un cost d'oportunitat i condueixen el discurs dominant. Ara som en un espai on poden cohabitar altres discursos amb el discurs dominant."
|
|
Posem un exemple en l'àmbit de la producció cultural: la relació entre la producció de les grans productores cinematogràfiques i el cinema independent. No vull dir que les productores dominaran el cinema independent, però els mecanismes de relació entre un circuit i l'altre seran majors i això també tindrà els seus inconvenients. Quan hi ha un producte cultural simbòlic amb cert èxit de mercat en els circuits independents, és ràpidament cooptat pel model dominant. El model dominant incorporarà missatges dels circuits independents, però això també té els seus perills.
|
|
|
Si analitzem cada una d'aquestes dimensions de la distribució, la producció, la creació, etc., què passa amb el consum? El consum de cultura és un consum que els economistes anomenem "de béns d'experiència". És a dir, anticipadament un no sap què trobarà, i per això, per reduir els riscos, busquem mecanismes per a superar les dificultats que imposen els béns d'experiència. Què fem? Recollim certa informació per no arriscar excessivament, perquè paguem a la bestreta i volem reduir els riscos. Busquem intermediaris entre la producció cultural i el consum.
Depenent de l'àmbit de la cultura, hi ha uns mecanismes distints. En el cas de l'art contemporani, ens fiem més dels crítics; en el cas del teatre, també; en el cas del cinema, veiem determinades cartelleres. Almenys a València té molt predicament una cartellera que determina el comportament dels ciutadans a l'hora de consumir cinema. Valoren les pel·lícules amb unes estrelletes. Si té cinc estrelletes, és bona. Busques mecanismes per a reduir el risc del consum cultural.
Què possibilita Internet? Des del punt de vista del consum, també certa pèrdua de mediació del consum, en el sentit que és possible establir fluxos horitzontals d'informació. En l'àmbit de la intermediació, del productor cultural al consumidor cultural, hi ha uns àmbits de relació prou jeràrquics. És a dir, m'he de fiar d'una persona que em diga si això m'agradarà o no, i en funció de la seva recomanació, hi vaig o no hi vaig. De fet, amb Internet serà possible tenir fluxos horitzontals de comunicació per a reduir el risc de consum cultural. Amazon (www.amazon.com) n'és un exemple. Quan un compra un llibre, no només cal llegir Babelia o altres suplements literaris, sinó que, quan compres el llibre, hi ha una opció amb comentaris d'altres lectors del llibre. D'aquesta manera no es perd la mediació del consum cultural, però sí que podria donar-se el fenomen de pèrdua de professionalització en el consum cultural.
|
|
"Què possibilita Internet? Des del punt de vista del consum, també certa pèrdua de mediació del consum, en el sentit que és possible establir fluxos horitzontals d'informació."
|
|
A més a més, la digitalització permet l'increment de la oferta de determinats béns culturals o de determinada producció simbòlica, però no de tota; no tota la producció cultural és pot digitalitzar. Per tant, com a economista, podria predir que si es redueixen els costos del consum de la cultura digital, hi haurà un cert desplaçament de la demanda cap a aquests sectors, en detriment d'altres. És una estimació feta des d'una lògica convencional. En aquest sentit, s'hauria de classificar el consum de béns culturals en funció de quins béns culturals són complementaris i quins són substitutius. Un bé complementari seria un bé cultural que fa que se'n consumeixi un altre i un bé substitutiu seria, per exemple, el següent: si jo dedique a llegir a Internet llegendes finlandeses durant tres hores, mentrestant no aniré al teatre o a sentir un concert de guitarra en viu, una experiència que no és pot digitalitzar, encara que sí que ho siga la música.
|
|
"La digitalització permet l'increment de la oferta de determinats béns culturals o de determinada producció simbòlica, però no de tota; no tota la producció cultural és pot digitalitzar. Per tant, com a economista, podria predir que si es redueixen els costos del consum de la cultura digital, hi haurà un cert desplaçament de la demanda cap a aquests sectors, en detriment d'altres."
|
|
Un dels efectes més importants en aquest àmbit de la digitalització i Internet és que, amb la digitalització, podem convertir sons, imatges, text i diners al mateix signe, a zeros i uns, i podem recombinar-los. La digitalització i la intertextualitat permeten una nova combinatòria de signes. Això pot tenir conseqüències en l'àmbit de la creació i probablement també en el consum cultural. Si podem combinar elements textuals, sonors i visuals, generem nous productes culturals que utilitzen aquesta combinació. La hipertextualitat, de la qual també en parlen els comunicòlegs i els semiòlegs, genera una nova gramàtica que afectarà la creació cultural. Nosaltres podem afegir una banda sonora a un llibre, per exemple, i a mesura que llegim el llibre, amb el mateix flux d'informació, sentir una banda sonora; o veure un concert de música clàssica amb un casc que permeti tenir sensacions visuals, juntament amb la representació de la música en viu. A partir de la digitalització es poden entreveure noves combinacions, nous productes culturals, noves especialitzacions en l'àmbit de la creació cultural i també en el consum.
|
|
|
| 3.
| Els drets de propietat intel·lectual |
Hem parlat de la relació entre digitalització i Internet, producció, distribució i consum. Un altre element que podem analitzar és la relació entre la centralitat de la producció simbòlica i la revolució tecnològica. Això genera un segon punt important, que seria la redefinició dels drets de propietat. En aquest cas també podem trobar certes similituds amb el capitalisme, que, com sabeu, comença amb una redefinició dels drets de propietat. aquestm en un moment que, atesa la centralitat de la producció simbòlica en la nova economia, es generen conflictes en la definició dels drets de propietat intel·lectual. Tots els clams recents per a protegir la propietat intel·lectual ens mostren que, en un espai on ubiquem com a element central la producció simbòlica, els drets de propietat sobre aquesta producció simbòlica seran de vital importància, i probablement serà un element central en els pròxims anys. Apareixerà molta informació sobre propietat intel·lectual, sobre drets d'autor. El tema no és superficial, sinó força important.
Com se defineixen els drets de propietat? Hi ha un extrem, amb discursos més o menys elaborats, que diu que tota propietat és un robatori. Per tant, la propietat intel·lectual també és un robatori. El senyor que ha escrit un llibre o una cançó no ha rebut influències de llibres anteriors, o d'un element públic, d'on ha adquirit la informació per a escriure? Per què ha de tenir capacitat per a apropiar-se, en termes de mercat, d'això? En el discurs extrem, doncs, no hi ha drets de propietat, tota propietat és un robatori. Aquest discurs es planteja a les primeries del segle XXI, enfront d'un altre, també extremista, que diu que tota experiència es pot protegir amb drets d'autor i en què s'arriba a situacions més o menys ridícules, com la del títol del llibre del Racionero, sobre si un títol pot coincidir o s'ha de protegir, o tota la problemàtica que hi ha a Internet amb l'apropiació de dominis i de noms.
Naturalment, la definició dels drets de propietat afectarà l'estructura de les empreses proveïdores de serveis culturals. El que ha passat amb Napster determinarà la configuració de les empreses distribuïdores o discogràfiques. Això tindrà un efecte; no m'atreviria a dir quin, però ja l'està tenint.
|
|
"Naturalment, la definició dels drets de propietat afectarà l'estructura de les empreses proveïdores de serveis culturals."
|
|
La qüestió de la pirateria és tan devastadora com s'està veient. El lobby antipirateria està molt actiu. El meu company de despatx, que té una filla adolescent, té una col·lecció pirata de discs compactes impressionant, però no en tindria cap si no els piratejara. Gràcies al consum pirata, s'està generant un futur consumidor cultural de béns i serveis culturals. Atès que són béns d'experiència, a vegades l'ús sense pagar de determinats béns generarà futures demandes pagades de serveis, i en això les empreses proveïdores de programari o de discs també hi juguen. Aquest és un plantejament provocador, en contra del lobby que està apareixent.
|
|
"L'ús sense pagar de determinats béns generarà futures demandes pagades de serveis, i en això les empreses proveïdores de programari o de discs també hi juguen."
|
|
|
|
|
| 4.
| La revolució tecnològica i els processos de creació |
Un altre element que podríem analitzar ja més ràpidament és la relació entre la digitalització i Internet i la revolució tecnològica. Amb la digitalització, la revolució tecnològica i Internet s'estan reduint les barreres d'entrada a la creació. Abans, per ser un bon músic, encara que fossis compositor, havies de ser un virtuós del piano. Per ser un arquitecte, havies de dibuixar amb el tiralínies i no et podies eixir. El virtuosisme en l'execució era un element imprescindible per a l'exercici de la creació cultural. Per escriure un llibre, havies de passar molts anys aprenent les regles ortogràfiques i gramaticals, i saber amb exactitud quan el "que" porta o no accent; era un requisit per a ser creador.
|
|
"Amb la digitalització, la revolució tecnològica i Internet s'estan reduint les barreres d'entrada a la creació."
|
|
Hi ha certs processos en l'àmbit de la innovació tecnològica, que tenen a veure amb Internet i d'altres amb el programari, que permeten crear sense ser un virtuós en termes manuals. Un pot tenir una bona idea al cap sense ser un virtuós. Abans, un bon dissenyador gràfic havia de saber dibuixar; avui, no és una condició necessària. Un bon músic havia de saber executar bé. Jo he vist com un tipus que no sap tocar els teclats corregeix amb l'ordinador, no solament qüestions de notes, sinó la intensitat, el tempo. No és solament una qüestió de resolució tècnica, sinó que mitjançant l'ordinador, sense ser un virtuós, es pot donar la sensibilitat desitjada amb recursos tecnològics.
D'alguna manera, reduïm el cost d'accés a la creació i això pot tenir efectes de desmitificació del creador, un problema de les societats occidentals. Magnifiquem la importància social dels creadors des de la Il·lustració. Històricament, tenim l'exemple d'altres models en els quals el creador –l'actor de teatre, per exemple– era l'esclau, mentre que ara l'actor de teatre és el geni del model social. A més, no només li atorguem capacitat per a fer teatre, que ho fa molt bé, sinó per a determinar cap a on ha d'anar la societat. Des del meu punt de vista, és un procés exagerat de sacralització de la figura del creador. Segons com, amb aquesta capacitat de no ser un virtuós per ser un creador, es podria "democratitzar" l'àmbit de la creació.
Internet també significa crear, encara que la paraula no és crear, sinó combinar d'una altra manera alguna cosa que ja estava creada. Internet permet una espècie de memòria col·lectiva útil per a la creació. Per exemple, ahir mateix per curiositat, vaig fer una cerca en un cercador d'imatges. Imaginem que sóc un pintor que tinc un rampell creatiu i vull recrear Las Meninas de Velázquez, com han fet molts pintors. Avui dia pots trobar 248 imatges recreades de Las Meninas; les tens totes a Internet en un segon. Internet fa de magatzem de recursos creatius. Internet fa de magatzem de recursos creatius. He parlat d'un pintor, però si vull documentar-me sobre la ciutat d'Alexandria o sobre Medellín, ja no fa falta ser un professor amb temps lliure, que demana un any sabàtic i escriu un llibre, sinó que es pot anar a Internet i trobar eixos mateixos recursos. En aquest sentit, segons com, significa una pèrdua del poder relatiu dels agents culturals i pot ser també una democratització de la cultura des de l'àmbit de l'artista i la creació.
|
|
"En aquest sentit, segons com, significa una pèrdua del poder relatiu dels agents culturals i pot ser també una democratització de la cultura des de l'àmbit de l'artista i la creació."
|
|
Ho deixe ací, però hi ha altres possibles combinacions. Moltes gràcies.
|
|
|
|
|
[Data de publicació: juliol de 2002]
|
| | |
