Bona tarda a tothom. Avui fem la penúltima sessió del cicle Cultura XXI: Nova economia? Nova societat? Aquesta sessió té per títol "La producció de continguts culturals (2): art, patrimoni i canals de difusió". Per parlar d'aquest tema, tenim avui la Claudia Giannetti, que és teòrica i especialista en art en xarxa (media art ) i directora del MECAD (Media Centre d'Art i Disseny); la professora Glòria Munilla, de la Universitat Oberta de Catalunya, i el professor Artur Serra, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Primer parlarà la professora Glòria Munilla, després la Claudia Giannetti i, finalment, l'Artur Serra. Endavant.


Resum:

Tradicionalment, el món dels museus i del patrimoni s'ha relacionat gairebé exclusivament amb el món de la difusió. Però, per tal que la difusió del patrimoni sigui efectiva, cal entendre-la acompanyada de la recerca, un aspecte primordial que fins ara no s'ha tingut en compte. D'altra banda, també cal que els museus i les institucions patrimonials s'adaptin a la nova societat del coneixement i es transformin aprofitant les possibilitats de les noves tecnologies i, especialment, de la Xarxa. L'aplicació d'aquestes noves tecnologies crea un nou concepte de patrimoni, el patrimoni digital, i obre les portes a la creació de veritables museus virtuals, que encara no existeixen al nostre país. En el camp de la recerca, la Universitat Oberta de Catalunya ha dut a terme el projecte Òliba que pretén avaluar l'efectivitat de les tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió i documentació del patrimoni, mitjançant un seguit d'exposicions culturals a la Xarxa creades de manera paral·lela a les corresponents exposicions presencials, que han permès fer un treball interdisciplinari amb diferents institucions.


Resum:

Les tecnologies digitals han canviat i continuen canviant la praxi artística, sobretot la relació artista-espectador-obra, una relació que en l'art electrònic es dóna a partir d'un recurs molt específic, propi dels mitjans digitals: la interactivitat. La interactivitat és un element central en l'art digital, que ofereix a l'espectador la possibilitat d'intervenir activament en la producció de l'obra. Estaríem parlant, doncs, d'obres en les quals predomina la noció de procés.


Resum:

Partint de la base que les noves tecnologies no són només una eina de treball, sinó un art en si mateixes, i tenint en compte les capacitats creatives dels qui les elaboren, es preveu una nova cultura per al segle XXI clarament tecnològica, alhora que creativa, que superi la divisió històrica entre el món de la tecnologia i el món de l'art. Justament en aquest sentit es va crear el projecte de recerca I2CAT, un programa que intenta crear una plataforma experimental de projectes artístics a Catalunya, mitjançant l'Internet de nova generació, o Internet 2, que permeti la integració d'àudio, vídeo i qualsevol forma de realitat virtual i de col·laboració presencial a la Xarxa. Concretament, el projecte "Media house" –una casa amb estructura d'ordinador– intenta apuntar noves formes possibles d'arquitectura, i el projecte "Òpera oberta" –la primera transmissió d'una òpera a través d'Internet 2– pretén obrir noves formes d'expressió d'arts escèniques. Gràcies a la seva relació amb l'art, la tecnologia d'Internet 2, més avançada que l'actual, podrà arribar en el futur a gent tecnològicament més endarrerida que actualment encara no accedeix a Internet. També permetrà el desenvolupament d'un nou art digital que no estarà limitat a la Xarxa i que farà que es creïn nous espais físics dins de les ciutats que allotgin aquestes comunicacions artístiques.

Glòria Munilla: Amb referència al que ha dit la Claudia Giannetti, no és que estiguem contraposades: el museu virtual com a espai propi seria el tercer nivell. En la meva exposició jo parlava del que trobem ara, i potser això que tu reivindiques –que potser en l'art està més treballat–, en els altres camps del patrimoni no ho està tant. Només era això, que coincidim.

Moderador (Xavier Cubeles): Jo crec que les dues posicions no estan tan allunyades. Hem posat els accents en coses diferents: una cosa són les eines i, l'altra, els conceptes.

Claudia Giannetti: Creo que la gente que hoy en día trabaja con estos medios ve que el acceso a la tecnología va hacia donde comentaba Artur Serra, pero el acceso, por ejemplo, a Internet 2 está muy limitado. Esto sería una primera vía, porque este acceso a la tecnología implica también una forma de producción.

Yo creo que la gran reivindicación de los artistas es que para producir, uno necesita tiempo y dedicación. ¿Quién paga esto? Si no hay un encargo de un museo, si no hay una institución detrás, y el net artist siempre está encerrado en su casa produciendo porque le encanta producir, de esto no podrá vivir. Creo que hay una gran potencialidad en esta nueva generación de artistas digitales, y lo puedo decir de primera mano, pero también hay una gran disidencia, justamente porque no encuentran la forma de dedicarse a esta actividad, en el sentido económico y tecnológico. Creo que una primera aportación de las instituciones culturales estaría en apoyar este tipo de producción con recursos económicos, y también ofreciendo ese libre acceso a la tecnología.

Artur Serra: Jo tinc alguna cosa a dir sobre aquest tema. Un dels problemes que ens vam trobar amb Metapolis és que l'artista encara no té clar el concepte de recerca. Jo no sóc artista i ho veig des de fora. L'artista diu que fa la seva obra creativa, però ara hi ha un mecanisme concret per a trobar diners i finançar-la, que són els projectes experimentals –veure que la teva obra d'art és un projecte que s'està fent, un experiment. Cal introduir l'artista, sobretot de les arts digitals, en els sistemes d'investigació i desenvolupament d'un país. Les universitats que tenen relació amb el món de l'art, com per exemple l'UCAID, tenen una secció d'art dins dels projectes d'Internet. Això seria una primera forma de trobar finançament oficial per a projectes experimentals del nou tipus d'art.

En segon lloc, hi ha el mecenatge, els patrocinis, etc. Aquí tenim caixes. Penso que és molt important començar a explicar i a fer pedagogia sobre l'art digital, a part de finançar fundacions Miró –que està molt bé– i patrimoni tradicional. Si només el 0,7% dels pressupostos de les obres socials de les caixes es dediquessin a art digital, tindríem una font enorme de finançament. Només un percentatge mínim, que no arriba al conjunt de la gent. Nosaltres, per altres vies, estem intentant explicar a les obres socials de les caixes que la societat de la informació pot tenir alguna cosa a veure amb ells. I dintre de la societat de la informació, l'art de la societat de la informació.


Els artistes emprenedors, a part de dir que estan molt malament, que això és un desastre i que ningú no els dóna suport, han de trobar formes de finançament per fer realment el que volen, que és l'art experimental. Ara bé, s'ha de ser experimental. No es pot fer art tradicional i buscar diners en projectes de recerca: això no quadra. Si vols tenir diners, has de parlar amb les caixes, que són els que tenen diners. No es pot ser artista antitot, perquè la gent que té diners no t'escoltarà. No sé si sóc massa realista, però ara estic a la Universitat Politècnica, i d'això en sabem alguna cosa. Sabem com trobar finançament perquè estem acostumats a parlar amb les institucions, tant en l'àmbit de recerca com en convenis privats. Si un enginyer pot arribar a un acord per treballar en una empresa, no sé per què un artista no podria fer-ho. Potser no en una empresa farmacèutica, però sí en una empresa de produccions audiovisuals, com ara el grup Prisa. Suposo que hi ha empreses que podrien estar interessades en la creativitat i donar-li una certa sortida econòmica. Encara queda molt treball per fer sobre com l'artista es reconverteix a l'era digital i troba formes de finançament i patrocini pròpies d'aquesta era.

G. M.: Assumeixo completament el que han dit els companys sobre l'art digital. Jo ho ampliaria al tema del patrimoni, evidentment, i insistiria una mica en el plantejament que he fet: la necessitat que les institucions públiques i privades reconeguin realment que en una institució patrimonial es pot i s'ha de fer recerca, perquè si no aquella institució patrimonial no tindrà cap sentit a la llarga. No és només difondre, sinó recercar.


Després, es pot treballar, com ha dit l'Artur Serra, en institucions, universitats, a escala nacional, internacional, allà on hi ha departaments específics d'investigació i recerca per a fer aquesta recerca. Això em sembla fonamental. A més a més, avui dia i a Catalunya hi ha iniciatives individuals d'institucions concretes que treballen en aquesta línia. Ara cal el reconeixement públic d'aquesta necessitat de recerca i de formació d'especialistes.

[Data de publicació: decembre de 2002]


© de las intervencions: els autors, 2002
© d'aquesta edició: FUOC i ICUB, 2002



Giannetti:
"Creo que una primera aportación de las instituciones culturales estaría en apoyar este tipo de producción con recursos económicos, y también ofreciendo ese libre acceso a la tecnología."


Serra:
"Cal introduir l'artista, sobretot de les arts digitals, en els sistemes d'investigació i desenvolupament d'un país."


Serra:
"Els artistes emprenedors, a part de dir que estan molt malament, que això és un desastre i que ningú no els dóna suport, han de trobar formes de finançament per fer realment el que volen, que és l'art experimental."


Munilla:
"Ara cal el reconeixement públic d'aquesta necessitat de recerca i de formació d'especialistes."