Partint de la base que les noves tecnologies no són només una eina de treball, sinó un art en si mateixa, i tenint en compte les capacitats creatives dels qui les elaboren, es preveu una nova cultura per al segle XXI clarament tecnològica, alhora que creativa, que superi la divisió històrica entre el món de la tecnologia i el món de l'art. Justament en aquest sentit es va crear el projecte de recerca I2CAT, un programa que intenta crear una plataforma experimental de projectes artístics a Catalunya, mitjançant l'Internet de nova generació, o Internet 2, que permeti la integració d'àudio, vídeo i qualsevol forma de realitat virtual i de col·laboració presencial a la Xarxa. Concretament, el projecte "Media house" –una casa amb estructura d'ordinador– intenta apuntar noves formes possibles d'arquitectura, i el projecte "Òpera oberta" –la primera transmissió d'una òpera a través d'Internet 2– pretén obrir noves formes d'expressió d'arts escèniques.
Gràcies a la seva relació amb l'art, la tecnologia d'Internet 2, més avançada que l'actual, podrà arribar en el futur a gent tecnològicament més endarrerida que actualment encara no accedeix a Internet. També permetrà el desenvolupament d'un nou art digital que no estarà limitat a la Xarxa i que farà que es creïn nous espais físics dins de les ciutats que allotgin aquestes comunicacions artístiques.
|
|
 |
| 1.
| La nova cultura del segle XXI |
Moltes gràcies als organitzadors per la invitació. Intentaré explicar dos o tres projectes que hem desenvolupat dintre del programa d'Internet de segona generació de Catalunya o I2CAT (http://gigacat.ccaba.upc.es), que és el programa que intenta desenvolupar una plataforma experimental per a fer aquestes coses que la Claudia Giannetti ens ha dit abans –és a dir, que dos equips puguin col·laborar en temps real en un espai que és una barreja entre l'espai virtual i l'espai real. Això ho faré des de la meva visió com a antropòleg que treballa a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Penso que la cultura del segle XXI, que és una mica l'objectiu d'aquest debat, intentarà superar aquesta divisió històrica entre el món de la tecnologia i el món de l'art. És a dir, la tecnologia no és només una eina per a l'art, és un art en sí mateixa. Hem de començar a pensar que la tecnologia la fan enginyers que tenen una capacitat creativa tant o més gran que els anomenats artistes.
|
|
"La tecnologia no és només una eina per a l'art, és un art en sí mateixa. Hem de començar a pensar que la tecnologia la fan enginyers que tenen una capacitat creativa tant o més gran que els anomenats artistes."
|
|
Jo recomanaria a la gent que venim del món de les humanitats que baixéssim una mica del pedestal grec on els nostres avantpassats –que consideraven que la gent que feia tecnologia feia treballs manuals– van posar la ciència i les humanitats. Aquesta divisió ve de la civilització grega, que tenia esclaus. La civilització que tenia esclaus no necessitava fer treballs manuals, no s'interessava per la tecnologia. Plató, Aristòtil, les persones que anaven a les assemblees i a les ciutats, estudiaven arts liberals, i les arts liberals eren essencialment les humanitats i la ciència, mentre que els esclaus feien les màquines, etc.
Aquest tipus de divisió de la civilització occidental encara preval. Encara no sabem exactament qui crea la tecnologia, però creiem que no tenen el punt de creativitat sublim que tenen els artistes, ni el de genialitat de tenen els científics. Quan un ja fa uns anys que treballa entre enginyers, tant als Estats Units com aquí, s'adona que aquest punt de vista senzillament no se sosté. Internet ha estat inventat per unes persones que tenen molta creativitat. Us puc assegurar que el Sr. Vinton Cerf, que va desenvolupar els protocols TCP/IP, i el Sr. Tim Berners-Lee, que va desenvolupar el World Wide Web, són tan creatius com el Sr. Antoni Muntadas, que sembla que és la persona més creativa que tenim en aquest moment, o el Sr. Manuel Castells, que és el sociòleg de les noves tecnologies. Hauríem de començar a parlar de diferents tipus de creativitat i entendre que la tecnologia és el tipus de creativitat que més correspon a la societat on estem entrant.
Analitzant la cultura del segle XXI, arribarem a la conclusió que és una cultura extremadament tecnològica i que serà extremadament creativa. Penso que aquest tipus d'enfocament ens pot ajudar a establir un diàleg entre enginyers, científics i humanistes, o artistes, i que pot donar joc a aquesta cultura del segle XXI.
Hi ha una nova societat, una nova economia que emergeix, però també hi ha una nova cultura. Hem de començar a pensar que el concepte "nova" no només s'aplica a l'economia o a la societat. La cultura també pot ser nova. No només defensem identitats culturals mil·lenàries, tradicionals i patrimonials, sinó que potser també hi ha una nova cultura. Pot ser que hi hagi una nova cultura després del cinema. És a dir, que el cinema no esgoti totes les expressions culturals que ha integrat: la música, les arts plàstiques, escèniques, l'escriptura. Hi ha vida artística després del cinema. Possiblement en el nostre projecte intentem explorar aquestes noves fronteres de l'art.
|
|
"Hi ha una nova societat, una nova economia que emergeix, però també hi ha una nova cultura. Hem de començar a pensar que el concepte "nova" no només s'aplica a l'economia o a la societat. La cultura també pot ser nova."
|
|
|
|
 |
| 2.
| Internet de segona generació a Catalunya |
El que hem intentat fer en aquest projecte de la Universitat Politècnica de Catalunya és, en primer lloc, donar una empenta a la nova infraestructura, a la nova generació d'Internet que pot integrar –i almenys així ho estem desenvolupant– àudio, vídeo i qualsevol forma de realitat virtual i de col·laboració presencial, no només local, sinó també global. És a dir, crear una plataforma experimental internacional on, d'alguna forma, es puguin sentir còmodes molts d'aquests artistes de la generació d'Internet que es troben una mica constrets, perquè pertanyen a una generació hipertextual. Amb la segona generació a Internet, podem començar a integrar equips que treballen en realitat virtual a Califòrnia i a Barcelona, i equips que treballen en composició musical o en alta definició a escala internacional. Aquesta plataforma està connectada a altres, com la Internet 2 nord-americana (http://www.ucaid.edu), que ha començat a experimentar aquest art digital que comentàvem.
Concretament, vam fer un parell de projectes aquest any passat. Vam intentar apuntar les noves formes d'arquitectura en el projecte "Media house", i obrir noves formes d'expressió d'arts escèniques a "Òpera oberta", que era una primera transmissió d'una òpera a través d'Internet 2. Us explicaré breument aquests dos projectes i quin tipus de lliçons n'estem traient.
|
|
|
|
|
En primer lloc, el projecte "Media house" (http://fibi2cat1.fib.upc.es/ i2catdime/ index_mid_mhouse.htm#). Vam connectar des d'I2CAT amb l'equip d'arquitectes Metapolis (http://www.metapolis.com), que es defineixen com a arquitectes avançats, perquè no només integren la tecnologia digital, sinó altres aspectes com el medi ambient, etc. Estaven molt interessats a provar aquesta hipòtesi: construir una casa que fos un ordinador i que l'estructura d'aquesta casa fos una estructura de xarxa.
L'objectiu d'aquest projecte deia: "The house is the computer, the structure is the network" ("la casa és l'ordinador, l'estructura és la xarxa"). Volíem trencar el concepte que la casa digital és una casa normal amb ordinadors, o una casa amb unes xarxes que constitueixen un afegit a la casa i que no estan imbricades a l'estructura de la casa. El projecte es va fer conjuntament amb Media Lab (http://www.media.mit.edu/), Metapolis i I2CAT.
|
|
|
Vam fer un prototip de casa a escala 1:1 al Mercat de les Flors, que és el primer laboratori on hem començat a treballar aquest concepte de producció d'arts digitals. Vam muntar aquesta casa en un espai enorme, amb una estructura de fusta expressament inventada per a aquesta casa, que semblava una mica una tenda de campanya àrab, però que intentava tenir una estructura de casa real. Dins la mateixa estructura de fusta hi havia l'estructura de xarxa informàtica. Vam haver de connectar el Mercat de les Flors amb I2CAT; per tant, vam haver de fer una obra civil, mitjançant un operador que passava la fibra òptica a cinc metres del mercat de les Flors. Abans, però, ningú no havia pensat a connectar el Mercat de les Flors a la xarxa I2CAT. Vam agafar diferents equips internacionals que, mitjançant videoconferències i telepresència, van participar en aquesta prova de "Media house".
Imatge del projecte "Media house"
Això va tenir un efecte interessant. En primer lloc, explicava a escala internacional que Barcelona continuava una certa tradició d'urbanisme, d'innovació arquitectònica, que va de Cerdà a Gaudí i que continua després de Gaudí. És un tema molt interessant. De fet, el diàleg que tenim amb l'Institut de Cultura de Barcelona és explicar que en el camp de la tecnologia arquitectònica podem tenir un cert impacte internacional. Aquest és un camp estratègic per aquells que ens dediquem al món de les noves tecnologies i de la cultura a Barcelona. Tan bon punt van saber que es feia una casa de "Media house" a Barcelona, els del Media Lab del MIT van voler participar-hi.
|
|
|
Hi ha un patrimoni cultural en el camp de l'urbanisme, l'arquitectura i l'habitatge que hem d'aprofitar imbricant-lo amb la nova generació d'Internet, perquè és una de les àrees on ens sentim forts, on podem aprofitar tot el concepte d'urbanisme de la xarxa que va desenvolupar Cerdà, tot l'apropament al concepte arquitectònic de Gaudí, i intentar generar alguna cosa després de Gaudí. No és perquè estiguem en l'any Gaudí, però penso que hi ha vida arquitectònica després de Gaudí. Una de les vides arquitectòniques és començar a pensar si després del mestre hi ha alguna cosa més o s'ha acabat l'arquitectura mundial. Barcelona és un bon camp d'experimentació per veure si després de Gaudí hi ha vida en el món de l'arquitectura. Podríem agafar una sèrie d'arquitectes, que no és que vulguin matar el pare, però que no continuen amb la mateixa temàtica.
Aquest tema és de política cultural estratègica. Hem de començar a pensar i a dissenyar equips que en arquitectura urbanística puguin fer aquesta unió amb el camp de les noves tecnologies. Això pot abastar molts àmbits. Des de la infraestructura, l'enginyer civil –que és el que fa les carreteres, els ports, els aeroports– hauria de començar a pensar en termes d'enginyer de comunicacions. També podria abastar la manera de posar la informació geogràfica de la ciutat dins de l'estructura d'Internet, com es comencen a dissenyar cases, etc. És a dir, la interfície final de l'usuari és la casa, amb aquests conceptes que la casa pot ser l'ordinador, que la casa pot ser la xarxa.
|
|
"Aquest tema és de política cultural estratègica. Hem de començar a pensar i a dissenyar equips que en arquitectura urbanística puguin fer aquesta unió amb el camp de les noves tecnologies."
|
|
|
|
|
Això pot tenir enormes implicacions. Jo no estic tant per la infraestructura interdisciplinària, com per la creació de noves disciplines. Ja vaig passar per l'etapa interdisciplinària, fins que va venir Herbert Simon, un premi Nobel, i em va dir que el diàleg entre les cultures dels humanistes i dels científics estava molt bé, però que els humanistes no saben matemàtiques i els físics no saben llegir ni escriure. És a dir, les cultures no poden dialogar perquè no són iguals. N'hi ha que són més complexes, n'hi ha que menys.
Penso que hauríem de començar a explorar la possibilitat de noves disciplines, a part del diàleg, evidentment, entre les diferents disciplines. És a dir, sí a la col·laboració interdisciplinària com a pas inicial, però no com a punt final, que ha de ser l'aparició de noves disciplines. Una de les disciplines més interessants que podríem desenvolupar és la del disseny d'urbanisme digital, que reunís els conceptes d'arquitectura civil i de telecomunicacions, que estan encara molt separats. El Cerdà que va inventar la disciplina de l'urbanisme i la persona que fa les xarxes d'Internet no dialoguen entre ells, però hi ha una clara consciència que, quan es fa una xarxa de ciutat, aquesta mateixa xarxa podria ser una xarxa digital.
|
|
"Penso que hauríem de començar a explorar la possibilitat de noves disciplines, a part del diàleg, evidentment, entre les diferents disciplines. Una de les disciplines més interessants que podríem desenvolupar és la del disseny d'urbanisme digital, que reunís els conceptes d'arquitectura civil i de telecomunicacions, que estan encara molt separats."
|
|
Ara, per exemple, a Barcelona tenim un gran pla de construcció d'obres públiques que, pensat per un enginyer de comunicacions, per un cost marginal mínim, podria convertir-se en una gran operació de desplegament de fibra òptica a Catalunya. I això no succeeix perquè l'enginyeria civil no té consciència d'enginyer de comunicacions i viceversa. El projecte de la "Media house" anava per aquí: fer agafar consciència els arquitectes que quan fan una casa poden fer un ordinador, o quan fan una estructura de cables poden fer alhora una xarxa i ficar-hi conceptes d'enginyeria de telecomunicacions o d'informàtica.
El mes de novembre s'exposarà la "Media house" a Madrid i, a partir d'aquí, hem pensat d'agafar una fàbrica, concretament a Cornellà, a Can Suris, i convertir-la en un centre de producció d'aquesta "Media house", perquè no sigui una exposició que es munta i es desmunta, sinó que tingui una seu permanent.
|
|
|
|
|
|
El segon projecte va ser en el camp de les arts escèniques, concretament per una experiència que vaig tenir amb un equip d'I2CAT amb qui vaig anar a Seattle. L'any 1999, quan començava el projecte de l'UCAID (University Corporation for Advanced Internet Development), que és el projecte d'Internet 2 dels americans, es va fer la següent experiència. En un auditori, van agafar a una professora amb un violí. Hi havia una pantalla enorme amb un estudiant. Aquesta professora estava a Seattle i l'estudiant a San Francisco. Van fer una actuació, en la qual la professora va donar una classe a l'estudiant que estava a San Francisco, i va consultar què li semblava a la gent que estava a l'auditori –que a la vegada plorava, perquè va ser un acte molt emotiu. Es va produir una mena de barreja entre una operació –que era la formació a distància– en el marc d'un teatre –per tant tenia una part d'auditori–, i una reproducció que era semblant al cinema, perquè era en una pantalla espectacular, amb una gran interacció. Va ser teatre, però no va ser teatre; tampoc no va ser cinema; va ser art, perquè va ser una representació artística, va ser emoció, però no va ser exactament res de tot això.
|
|
|
Això ens va fer pensar que la Internet avançada dóna per molt més que per posar les arts normals a Internet; dóna peu a l'experimentació en noves formes d'expressió artística. Vam venir aquí i vam començar a parlar, concretament amb el Liceu, que és una institució de molta qualitat, però també molt tradicional en aquest sentit, i vam trobar una disposició enormement oberta per començar a explorar aquestes idees.
|
|
"La Internet avançada dóna per molt més que per posar les arts normals a Internet; dóna peu a l'experimentació en noves formes d'expressió artística."
|
|
Vam començar per una operació molt senzilla, que va ser fer la primera transmissió en alta definició d'una òpera del Liceu en un cinema, al Cinesa Diagonal, que té una pantalla enorme, i veure quin tipus d'efecte produïa al públic. I a la vegada, també la vam transmetre en multidifusió a llocs allunyats –perquè hi ha gent que no poden anar tots els dies al Liceu–, com per exemple a Girona, a Terrassa i al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. A partir d'aquí, vam muntar un equip interdisciplinari: van venir col·laboradors del Liceu, empreses expertes en la producció d'alta definició –que n'hi ha una o dues a tota Europa–, enginyers, etc., i vam començar a pensar en aquesta operació. Vam triar La Traviata, i el dia de l'estrena, efectivament, es va fer la primera producció en alta definició.
Què es va aconseguir? En principi, una transmissió del Liceu per alta definició. Aprofundint una mica més, podríem dir que és la primera òpera cinema que s'ha fet. No era cinema, però ho semblava. Us puc assegurar –no sé si algú de vosaltres era al Cinesa– que es veien les gotes de sang de la cantant que no es podien veure al Liceu. Va tenir un impacte visual tipus cinema que difícilment es podia aconseguir estant al Liceu –a menys que fossis a primera fila. Es va discutir fins i tot si el so que se sentia al Cinesa era de més bona qualitat que el del Liceu. Els puristes van dir que era impossible, que millor que al Liceu no es pot escoltar res. Jo pensava sincerament que amb un Dolby Surround podia fins i tot sentir-se més bé que al Liceu. El fet de si es pot veure, sentir i admirar una òpera del Liceu millor que al Liceu genera discussió.
En qualsevol cas, vam aconseguir un altre tema: una mena de socialització i difusió d'una òpera, amb la qual cosa el Liceu –que ha pagat la seva reconstrucció amb fons públics– estava encantat que realment es poguessin expandir les audicions. Senzillament perquè les entrades s'exhaureixen i costa trobar-ne. A partir d'aquí, van començar a pensar que això podria ser un primer pas en les emissions d'òpera en canals d'alta definició.
Aquest canal també va servir per a fer classes del Liceu a estudiants universitaris de fora del Liceu. Crec que aquest projecte es va fer amb la UOC i va permetre integrar matèries que difícilment pots fer si no tens una orquestra o un professional a la universitat. D'aquesta forma, els professors del Liceu podien donar classe des del Liceu a les universitats, i això és força interessant.
Aquest any el que intentarem fer, en col·laboració amb la Universitat de Seattle –que porta els projectes d'alta definició a Internet als Estats Units–, és una transmissió intercontinental, també d'alta definició, no sé si d'una òpera, o d'un tros del tema de Gaudí.
En primer lloc, volem introduir-nos en l'àmbit dels grans projectes internacionals d'alta definició sobre Internet i després, en funció de les previsions culturals o artístiques que tenim aquí, començar també a fer intercanvis. No som experts en art, tampoc no podem dir que hem fet la gran innovació, però sí que ens interessa aquest punt de connexió del món tradicional de les arts escèniques amb la nova tecnologia d'alta definició i Internet 2.
|
|
|
|
| 3.
| Internet de segona generació i el futur |
Juguem amb la hipòtesi que Internet 2 pot arribar a gent que no ha accedit a Internet per les limitacions de l'actual Internet. L'actual Internet va ser desenvolupada per enginyers i científics, no per artistes, no per la gent normal, "analfabeta" –no m'entengueu malament: jo sóc antropòleg i per mi "analfabet" no és cap adjectiu pejoratiu, perquè moltíssimes cultures són analfabetes, no disposen de les eines de la lectura i de l'escriptura que tenim a Occident o que tenen les cultures una mica industrials. Si no tenim una Internet que pugui incorporar elements d'àudio i de vídeo, una Internet que interactuï sense haver d'escriure i llegir, realment no aconseguirem una Internet que pugui arribar, com va dir un professor indi, a l'analfabet que necessita un superordinador per a poder entrar a la Xarxa. Senzillament, perquè si no té un superordinador amb què pugui comunicar-se amb la seva paraula, mai no podrà entrar al món d'Internet.
|
|
"Si no tenim una Internet que pugui incorporar elements d'àudio i de vídeo, una Internet que interactuï sense haver d'escriure i llegir, realment no aconseguirem una Internet que pugui arribar a tothom."
|
|
Estem molt interessats a veure com el món de l'art ens ajuda a desenvolupar una tecnologia a Internet, que possiblement sigui tecnològicament més avançada, per gent tecnològicament més endarrerida. Això pot semblar una paradoxa, però és un dels secrets que estem aprenent.
És a dir, el programador informàtic no fa cas de les imatges, està en l'etapa preweb. Un programador informàtic, quan va arribar el Web, va menysprear les imatges, ja en tenia prou amb el correu, el TCP i el telnet –aplicacions que ell havia desenvolupat i que li anaven bé per a la programació. El món del Web es va obrir pels qui no veníem del món informàtic, que ens quedàvem fora en les primeres aplicacions.
Ara estem en la tercera etapa. Napster, per exemple, ha obert les portes a Internet a molta gent jove, a qui la Xarxa semblava molt pesada perquè sempre anava lenta, etc. Suposo que amb el vídeo i l'alta definició ens podrem obrir a molta més gent, que potser no té la música com a afecció i que potser ara mira la tele. Estem entrant en un tipus de tecnologia que pot començar a competir amb el gran mitjà de comunicació de masses d'aquest segle, que és la televisió. Jo no diré que la televisió és art, i menys com s'està posant últimament, però és important començar a concebre un tipus d'art que pugui arribar a la gent, fins i tot a més gent que els mitjans de comunicació de masses, i que tingui aquest concepte d'interacció. És a dir, que s'explotin les capacitats creatives de la gent, no només les capacitats espectadores.
|
|
"Estem entrant en un tipus de tecnologia que pot començar a competir amb el gran mitjà de comunicació de masses d'aquest segle, que és la televisió. "
|
|
D'alguna forma tenim aquest repte, i el concepte d'I2CAT va en aquesta direcció, d'obrir-nos a gent que encara no ha entrat al món d'Internet, que tingui il·lusió, necessitat i ganes de treballar en aquest món, i que no hagi vist encara que Internet li ofereix unes capacitats i flexibilitats que no li pot oferir el món real.
El mes de novembre al Mercat de les Flors farem un experiment amb Art Futura (www.artfutura.org), amb el concepte del videojoc. Un dels temes més apassionants és com el joc pot considerar-se art quan entra a Internet, i més enllà dels marcians i dels jocs militars, es pot considerar el joc com una de les expressions més genuïnes de la creativitat humana.
Des del punt de vista tecnològic, tenim un repte enorme. És molt dificultós que equips de diferents parts del món juguin en temps real, però a la vegada pot ser un tipus d'art que s'obri a un tipus de gent que descobreixi el plaer de jugar a Internet d'una forma realment dramàtica, i que això pugui obrir una nova reflexió sobre el tipus de nou art. Tradicionalment, no crec que el joc estigués considerat dins les arts lliberals tradicionals. Potser amb l'Internet de banda ampla es descobreix que el joc, aquesta tornada a la infància, és una de les àrees més interessants per explorar la creativitat humana.
|
|
|
| 4.
| Conclusions |
Simplement volia donar la idea que estem en un procés d'experimentació des del punt de vista de la tecnologia i que tenim un component creatiu que ens uneix al món de l'art, i que Barcelona podria ser un lloc, i de fet, ja ho està començant a ser, per explorar aquestes noves formes d'expressió artística.
No crec que només s'hagi d'experimentar dins d'Internet. No m'agrada aquest concepte d'art en xarxa (net art), perquè encara està molt lligat a allò que es fa dintre de la Xarxa. Hem demostrat, per exemple, amb "Media house", que no tenia tanta gràcia fer-ho dins la Xarxa. És a dir, vam transformar un lloc real en un media house; o l'òpera es va fer en un cinema real. No hauríem de limitar el concepte d'art en xarxa a allò que passa dins de la Xarxa, sinó que l'art digital transforma tant la part de dintre com la part de fora.
|
|
"No hauríem de limitar el concepte d'art en xarxa a allò que passa dins de la Xarxa, sinó que l'art digital transforma tant la part de dintre com la part de fora."
|
|
Necessitarem espais reals connectats a la Xarxa, com el Mercat de les Flors, i necessitarem una xarxa de cinemes amb capacitat de connexió a Internet, perquè es pugin comunicar. Si treballem amb jocs, necessitarem jocs diversos que estiguin connectats, i això seran llocs reals, seran espais físics que la ciutat haurà de decidir connectar-los d'alguna forma, o reinventar-los. De la mateixa manera que es van fer museus o galeries d'art per a fer exposicions, es faran altres espais que es convertiran en espais d'art en xarxa.
Per tant, estem començant a veure unes transformacions que tenen una part arquitectònica, de noves arts escèniques, i aquesta Internet avançada ens ha ajudat a connectar-nos al món de l'art. Nosaltres estem plenament oberts a treballar amb vosaltres i amb tota la gent d'aquest àmbit. Gràcies a tothom.
|
|
|
|
|
[Data de publicació: novembre de 2002]
|
| | |
