Andrés López Fernández

Estudiant de Psicologia
Auxiliar administratiu a l'Administració pública
Badalona, Catalunya

Des dels tretze anys pateixo de discapacitat auditiva. Quan vaig fer la selectivitat sempre havia volgut estudiar Psicologia, que per a mi era un somni inabastable per la universitat presencial, però des de fa un any ha estat possible gràcies a la UOC. Crec que aquesta universitat pot obrir les fronteres i eliminar barreres a moltes persones amb discapacitat.

La UOC m'ha canviat totalment la vida, ja que abans quan anava a la universitat presencial no hi havia cap tipus d'accessibilitat per a les persones amb hipoacúsia, però aquí a la UOC fins i tot treballant als matins he pogut avançar molt més ràpid en els estudis, he pogut demostrar el que es pot arribar a fer si no hi ha barreres de comunicació, i a la majoria d'assignatures aprovades he tret una nota d'excel·lent o notable. 

Emma Segura Oms

Graduada, Empresarials
Treballo en una entitat bancària. També faig cursos de català per a adults
Eivissa, illes Balears

La meva il·lusió era diplomar-me en Ciències Empresarials. La meva realitat era un contracte laboral en una assessoria a jornada partida, classes particulars d'EGB a la tarda i set hores de feina el dissabtes, en un taller de planxadora. A vint-i-dos anys ja vivia sola; les obligacions laborals m'absorbien els horaris de la universitat presencial, on només vaig poder assistir a les dues primeres classes. Donava voltes i més voltes al tema. Havia de trobar alguna manera d'aconseguir el meu objectiu.

Érem a la dècada dels noranta. Encuriosida amb la irrupció de les noves tecnologies i les xarxes digitals, vaig descobrir la UOC: la universitat que s'adapta a les particularitats dels seus estudiants. He anat matriculant-me d'assignatures i superant-les amb la dedicació que requereix. Era la meva fita, el meu projecte, la meva il·lusió. M'arribaven comentaris una mica mesquins: «Però si acabaràs a trenta anys!»; «Però si comences a vint-i-tres, on vas a parar!»; «Si és edat d'acabar!».

Tinc trenta anys, la setmana passada vaig formalitzar la sol·licitud del títol de diplomada. És una de les millors coses que he fet a la vida. I m'he quedat enganxada a la UOC...

Se m'ha obert el camí de la vida com un ventall cap al futur. La diplomatura em va permetre canviar de feina, entrar al sector bancari. Actualment treballo en una caixa d'estalvis. I sóc escriptora, he guanyat dos premis literaris i tinc tres llibres publicats: un de relats curts i dos contes infantils. Darrerament vaig desenvolupant aquest vessant d'escriptora i, com que també m'encanta fer classes de català, m'estic plantejant la possibilitat de fer Filologia Catalana per la UOC.