Títol: Foc i mesura
Autor i editors: Lluís Calvo, José María Espinasa i Jordi Julià
Editat per: col·lecció «UOCPress» de l'Editorial UOC
 

Autor i editors:

Aquesta obra ha estat feta gràcies al treball de Lluís Calvo, José María Espinasa i Jordi Julià. La coordinació i la introducció ha estat feta per D. Sam Abrams. 

Sinopsi:

El 2008, any del centenari del naixement d'Agustí Bartra i Lleonart (1908-1982), va marcar un abans i un després en la recepció de l'obra d'aquest gran poeta, narrador, dramaturg, crític i traductor. De fet, el centenari va ser el tret de sortida d'un autèntic redescobriment, a gran escala, de la figura i la vasta i rica obra de Bartra. Gràcies a aquesta recuperació tan necessària, sabem que Bartra és un gran mestre de la modernitat literària a Catalunya que cal situar al costat de personalitats com Carles Riba, Salvador Espriu o Joan Brossa.

Foc i mesura és una contribució molt valuosa al procés de reivindicació de Bartra. El llibre aplega tres textos de tres lectors excepcionals, Lluís Calvo, José María Espinasa i Jordi Julià, que demostren, d'una manera rigorosa i apassionada, la plena actualitat i modernitat de la producció bartriana. Per a Calvo, Espinasa i Julià, Agustí Bartra exerceix una influència decisiva en el sistema literari de Catalunya i Mèxic, els dos països entre els quals va repartir la seva vida a causa de la Guerra Civil i l'exili.

Títol: Els lobbies

Autor: Jordi Xifra

Editat per: col·lecció «Vull Saber» de l'Editorial UOC
PVP: 8 euros

Autor:

Jordi Xifra és doctor en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor d'Estratègies de comunicació corporativa a la Universitat Pompeu Fabra i de Teoria i tècniques de les relacions públiques a la UOC.

Sinopsi:

Els lobbies no tenen bona premsa. És un error. No són simplement tràfic d'influències. La seva tasca és canalitzar la participació de la societat civil en la democràcia.

Els Estats Units és el país on el lobbisme té més recursos i aquest llibre n'explica les característiques i la tradició. No oblida el paper que ha de començar a tenir en societats com la nostra amb sistemes menys madurs.

Títol: Llengua i reivindicacions nacionals a Catalunya

Autors: Ernest Querol Puig i Miquel Strubell i Trueta
Editat per: Editorial UOC
PVP: 20 euros

Autors:

Ernest Querol Puig

És doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i màster en Tècniques d'investigació social aplicada. En l'actualitat és professor de Sociolingüística a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat el darrer director de l'Institut de Sociolingüística Catalana (2002-2005). El seu principal àmbit de recerca és la sociologia del llenguatge i, especialment, els processos de substitució lingüística, sobre els quals ha elaborat un nou model teòric, que ha corroborat amb àmplies recerques empíriques a tots els Països catalans. Una d'aquestes recerques ha estat publicada amb el títol Els valencians i el valencià: usos i representacions socials (premi d'investigació Francesc Ferrer Pastorde 1999). De la resta, i sobre altres temàtiques, n'ha publicat més d'una cinquantena d'articles en les principals revistes de sociolingüística (Lengas, Treballs de Sociolingüística Catalana, Sociolingüística, Llengua i Dret, Bat, Llengua i ús, etc.), en actes de congressos i en miscel·lànies de conferències.

Els seus darrers llibres publicats són El coneixement del català 2001. Mapa sociolingüístic de Catalunya (Anàlisi sociolingüística del cens del 2001) i Llengua i societat als territoris de llengua catalana a l'inici del segle XXI: l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana, premi Lupa d'Or al millor llibre de sociolingüística de 2008.

Miquel Strubell i Trueta

És llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford i en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, on té el Diploma d'Estudis Avançats. És màster en Psicologia de l'Educació per l'Institut d'Educació de la Universitat de Londres. És professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC.

Ha estat cap del Servei de Normalització Lingüística i director de l'Institut de Sociolingüística Catalana de la Generalitat de Catalunya. La seva recerca té a veure amb aspectes socials del llenguatge: les minories lingüístiques a Europa, la política lingüística de la Unió Europea, l'ensenyament (i el professorat) de llengües estrangeres a Europa. El seu model de canvi sociolingüístic (Catherine Wheel model) ha estat adoptat per diferents estudiosos britànics i irlandesos.

Ha actuat com a assessor del Consell d'Europa i de l'Alt Comissionat per a les Minories Nacionals de l'OSCE, a Rússia, Croàcia, Letònia, Kazakstan, Estònia, etc. Ha publicat diferents llibres sobre la temàtica, començant per Llengua i població a Catalunya (1981). Ha publicat més de cent articles i capítols en revistes de sociolingüística (Lengas, Treballs de Sociolingüística Catalana, International Journal of the Sociology of Language, Journal of Multilingual and Multicultural Development, Llengua i Dret, Bat, Llengua i ús, etc.), en actes de congressos i en miscel·lànies de conferències.

Sinopsi:

Els usos i les representacions lingüístiques no se solen relacionar amb les reivindicacions nacionals, tot i que, com es demostra en aquest llibre, són imprescindibles per a copsar l'entrellat sociolingüístic de la Catalunya actual. I el ressò que va provocar un avanç d'aquests resultats en la premsa és una bona mostra del tarannà pioner d'aquesta recerca. En aquest sentit, la troballa d'una nova variable (l'autocategorització nacional) fonamental per a explicar els lligams entre els usos, les representacions lingüístiques i cinc qüestions de caire polític obre una nova via per a entendre millor la societat catalana.

Els autors han investigat durant anys aspectes tant teòrics com empírics de la situació social del català i la seva evolució. Ambdós foren directors de l'extint Institut de Sociolingüística Catalana de la Generalitat de Catalunya, des del qual Strubell va promoure l'enquesta de 1997 que ara serveix per a contrastar els resultats amb la de 2008 (ara des de la UOC) i per a comprovar quin ha estat l'impacte sociolingüístic de la immigració actual.