Per Àngels Doñate

Avui, el coneixement, la reflexió, el debat o les transformacions no es generen exclusivament a les aules. I fins i tot hi ha qui considera que, de vegades, les mateixes aules s'allunyen de la realitat i dels reptes transcendentals als quals ens enfrontem. «La majoria de les universitats només se centren en la tecnologia, la ciència o l'economia perquè pensen que són les coses realment pràctiques i necessàries. Però no hauria de ser així: han de preparar els estudiants per a conèixer la natura, no com a turistes, sinó com a pelegrins. Com ja va dir el gran científic Einstein, "la ciència sense espiritualitat és coixa i l'espiritualitat sense ciència, cega"» afirma Satish Kumar, editor de la coneguda revista Resurgence i fundador del Schumacher College Internacional.

Kumar, juntament amb altres experts del món de l'ecologia, l'economia sostenible i la universitat, va participar en la II Jornada de l'EcoUniversitat (el 16 d'octubre, a Barcelona), iniciativa posada en marxa per a evitar que aquesta falta de relació continuï. «Els coneixements tradicionals, en qualsevol dels àmbits, no responen amb precisió als reptes d'avui dia, raó per la qual han sorgit fora de l’àmbit universitari noves expressions del coneixement tecnològic i de l'aplicabilitat científica que tracten de corregir la deriva d’uns estudis universitaris mal connectats amb les preocupacions de les persones i de les societats contemporànies. Fora dels àmbits universitaris clàssics sorgeixen les anomenades medicines alternatives (complementàries o naturals), l'ecoarquitectura i la bioconstrucció, les finances ètiques, el comerç just, l'educació lliure, la conflictologia, la química verda o la producció d'energies no contaminants, per exemple. Des de l'ecouniversitat creada per la UOC volem reincorporar als afanys universitaris aquesta manera de fer, d'aplicar els coneixements científics i tecnològics per a millorar el món, per a fer que les nostres societats, des del fonament de l'ètica, siguin societats més lliures, més justes, més sanes i més sostenibles», assegura Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau i responsable d'aquestes iniciatives.

Al llarg de tot un dia, a la sala d'actes de la Universitat, es va sentir parlar de conceptes com teràpies naturals, canvi climàtic, economia ecològica o sostenibilitat, entre molts altres, gràcies a experts com el terapeuta i especialista en química Pep Vila, el director de Triodos Bank a Catalunya i Balears; José Luis Escorihuela, coordinador del curs de Gaia Education de Disseny de comunitats sostenibles; Jordi Planas, coordinador de la campanya d'educació popular de l'Agenda Llatinoamericana Mundial; Kathrine Raleigh, representant de TNS a Barcelona, o el professor de Filosofia moral a la UAM, Jorge Reichmann.

Però més enllà de ser una àgora on es poden escoltar només paraules, la II Jornada també va ser un espai de reflexió i proposta d'alternatives. Segons Pep Puig, d'Ecoserveis, «hem heretat un sistema insostenible, que es fa la il·lusió que pot funcionar ad aeternum. No vol veure que els fòssils que treu són escassos i que estan a punt d'acabar-se. Com a societat humana, haurem de fer un canvi radical. Utilitzem energia des que ens aixequem fins que ens n'anem a dormir. Si això no s'acaba, els recursos s'encariran o es generaran problemes que ens portaran a guerres per aquests recursos. Cal buscar una nova manera d'utilitzar l'energia. Vivim en l'analfabetisme energètic: obrim l'aixeta del gas i cuinem. Ningú no sap què hi ha darrere, com s'aconsegueix o d'on ve. Cal canviar la cultura energètica: deixar enrere la idea que l'energia vindrà sola. Un dia, vam renunciar a la llibertat d'escollir quina energia volíem i com la volíem». Cal recuperar aquesta llibertat.

Per a Kumar, el principi del problema rau en la nostra desconnexió, la de l'espècie humana, de la resta de la natura. «Quan meditem, ens centrem en la nostra respiració. Tots els presents en una mateixa sala respiren el mateix aire. Però no solament ells, sinó tota la gent del món. Sigui blanca o negra, home o dona, nen o gran... Però també les plantes i els animals. Això vol dir que tots els éssers estem relacionats, connectats per la nostra respiració. Som una família. Llavors sents amor. I si sents amor pels que t'envolten, muntanyes o homes, també sents compassió quan veus el seu dolor. El problema és que avui ens sentim separats i desconnectats del món natural. Pensem que som superiors, el top de l'evolució. La resta –animals, plantes...– són aquí per al servei, ús i gaudi de l'ésser humà. Mantenim una relació de domini i no d'amor i compassió. Per això podem posar els animals en granges de producció o talar boscos sense control». Però Kumar, que va ser monjo jainista fins a divuit anys i després va aprofundir en el budisme, defensa que «la paraula ecologia ve d'ecos –tot– i logos –coneixement. Tot el planeta és casa nostra. Quan hi ha una relació entre els qui hi habiten, la casa es converteix en una llar. Però a més, l'aprenentatge de l'economia i el de l'ecologia haurien d'anar plegats. Nomos significa management. Com pots governar una cosa si no la coneixes?».

Per això, el mestre indi considera bàsiques iniciatives com l'EcoUniversitat, que «neix de la voluntat de donar respostes educatives als reptes i als problemes de sostenibilitat i del canvi climàtic del nostre món d'avui, incorporant cursos sobre medi ambient i ecologia», segons Vinyamata. Per a Kumar «cada universitat hauria d'ensenyar les relacions entre animals, rius, plantes... i el govern d'aquestes relacions. Hi ha qui diu que cal fer-ho per sostenibilitat: els necessitem i els hem de protegir. Materialisme! Des d'un punt de vista espiritual, la natura té un valor intrínsec. Com els éssers humans: no som bons o dolents només si som bons doctors o secretaris». Els nostres avantpassats sembla que vivien més d'acord amb l'entorn i més a prop seu; per això, a l'arrel de les paraules que avui utilitzem trobem les veritats per a ell: «humà comparteix arrel amb humilitat. Quan arribem a entendre això, arribem a ser veritables humans. Ens hem d'apartar del punt de vista egocèntric –la meva casa, el meu èxit, el meu nom...– i anar cap al punt de vista ecocèntric –tots estem junts. Tots els humans tenim uns drets pel fet de ser humans, com el dret a viure. També la naturalesa. Tots els éssers tenen dret a existir. Per això, a mi m'agrada parlar dels drets de la natura, que inclouen els de tots els éssers».

Però més enllà de l'obligació de conèixer la natura, les persones tenim l'obligació d'actuar en la seva defensa i conservació. «La creació és un fet continu. El naixement i la mort succeeixen cada dia, a cada moment. Van plegades. I tots els éssers som creadors i partícips en aquesta dansa que és la vida. Tots som líders potencials. No solament els que hi ha a la Casa Blanca. Els líders no són persones especials assegudes en un gran palau: cada un de nosaltres és especial. I hauríem de començar, sens dubte, per liderar la nostra vida en la direcció correcta. No pots fer un món millor si no ets feliç», assegurava Kumar en aquesta jornada. Per a ell, un moment de crisi econòmica i climàtica com el que vivim «és un moment de canvi que podem utilitzar, una bona oportunitat per a redissenyar un sistema polític, econòmic, etc. que no funciona, que permet que hi hagi milions de persones que no tenen ni menjar». La cita de Copenhaguen sobre el canvi climàtic del desembre vinent és una bona ocasió per a decidir què volem nosaltres i no esperar que ho decideixin els de dalt, que no ho faran.

Pep Puig comparteix aquesta visió: «el canvi climàtic, ja el tenim a sobre i ningú no el posa en dubte. Ara, cal batallar perquè la temperatura no pugi més. D'aquí a alguns dies tindrà lloc la darrera reunió preparatòria prèvia a la trobada de Copenhaguen, i tindrà lloc a Barcelona. Ens hem de mobilitzar socialment perquè els polítics que hi participaran també es mobilitzin».

Formació i EcoUniversitat

La II Jornada també va servir d'aparador on es van presentar diferents ofertes formatives sobre tots aquests temes. Així, al matí, Alfons Vinyals, coordinador de l'EcoUniversitat, va fer una presentació general dels cursos que es proposen i, al llarg del dia, alguns dels experts van aprofundir en aquesta exposició. Així, entre altres, Jessica Duncan va presentar el programa de postgrau Sistemes alimentaris, cultura i societat, que ella mateixa coordina, i el professor de Turisme de la UOC Joan Miquel Gomis va fer el mateix amb el de Turisme responsable, desenvolupament i cooperació. Gomis va afirmar que el turisme no és culpable de la pobresa i el desequilibri «però tampoc no ofereix els resultats positius que podria oferir en benefici de les poblacions locals dels països en vies de desenvolupament» que són destí turístic. Per això, l'any 2005, professors i estudiants de la UOC van crear l'associació Turisme Just, «per a actuar en tres línies: sensibilització, formació i projectes. Volem traslladar els conceptes del comerç just al turisme. Pensem que quan un viatja s'ha d'oblidar de tot. Cal reclamar la responsabilitat de tots els actors (empresaris, organitzacions receptores i emissores, i turistes) per a millorar la situació. Quan la gent viatja ha de posar la consciència a la maleta» i no acceptar a fora el que no considera acceptable a casa. El curs Turisme responsable, desenvolupament i cooperació «vol analitzar el fenomen turístic com una eina de cooperació».

Segons Eduard Vinyamata, «aquesta jornada ens ha servit per a retrobar-nos després d'un any de treball en el qual ha crescut el nombre de cursos i hem madurat el projecte de l'EcoUniversitat. Ha estat l'ocasió d'organitzar l'edició de la revista digital amb el nom d'EcoUniversitat i de començar a dissenyar un gran congrés internacional per a finals del 2010 amb el títol de Viure Altrament, és a dir, pensar d'una altra manera, conviure d'una manera més pacífica i afectiva, construir i habitar llocs més sans, menjar i mantenir la salut equilibradament, generar energia sense contaminar, resoldre els conflictes sense violència; en definitiva, viure millor en tots els aspectes, viure altrament».