Fa un mes, quan escric aquest article, que ens vam tancar a casa per la situació del coronavirus. En tot aquest temps, els mitjans de comunicació i les xarxes socials s’han fet elements indispensables del nostre dia a dia, i els seus continguts han anat mostrant variacions, com si es tractés d’un organisme, mostrant diferents estats d’ànim i una evolució al llarg dels dies.
L’anàlisi de tot el que està succeint a les xarxes, és, sens dubte, una tasca que haurem de fer tots els investigadors que ens dediquem a aquest tema, però tot això no està exempt de reptes, dilemes i dificultats. En les properes línies vull reflexionar sobre les oportunitats i els reptes que se’ns plantegen per fer recerca sobre les xarxes en temps de confinament.
Per començar voldria fer èmfasi en la qüestió del confinament com un fet social d’una envergadura mai abans experimentada, que afecta la nostra relació amb l’entorn, persones i mitjans. Els estudis relacionats amb les diferents branques de la salut òbviament són prioritaris en aquests moments, i ningú no dubta que la recerca sobre el virus és el camí que ens ha de fer sortir de la situació. No obstant això, aquells que ens dediquem a la recerca en ciències socials i no podem incidir en la recerca sobre el virus també tenim coses a dir. Segur que no soc l’única a qui aquests dies li bull el cap pensant com podem copsar el que passa en termes comunicacionals i elaborar conclusions que ens serveixin per al futur. Tot i que hi ha temàtiques altament rellevants relacionades amb el tractament de la informació, els mitjans, les fake news, etc., el que a mi m’ha interessat més darrerament són els continguts generats pels mateixos usuaris, podríem dir-ne, de manera espontània.
Es tractaria, doncs, de publicació de continguts relacionats amb estats d’ànim, o iniciatives creatives i participatives, per exemple. La identificació de les temàtiques i els focus de les converses també hauria de ser un punt central; al cap i a la fi, quan acabi tot això, hi haurà múltiples relats superposats, que tenen a veure amb les percepcions que s’han anat format durant tot aquest temps. A banda dels temes de caire polític, com la qüestió d’allò públic/privat en la sanitat, o sobre la industrialització/deslocalització, que segurament tractaran altres disciplines, podem abordar qüestions més específiques de l’àmbit cultural o social, com, per exemple, l’obertura/tancament de llicències i patents ─relacionat amb la fabricació de material sanitari─ o ús i manipulació d’imatges amb diferents propòsits, la creació de continguts de ficció o altres iniciatives. Per tant, una pregunta de recerca molt general seria: quins temes es reflecteixen en la producció de continguts (verbals, visuals, vídeos) d’usuaris a les xarxes? I quins relats o narratives articulen?
De moment, el més lluny que he pogut arribar és a elaborar una metarreflexió sobre temes que envoltarien, o haurien d’envoltar, aquesta recerca, que podríem anomenar temptativament «Mapa de continguts a les xarxes durant el confinament», i que espero que pugui servir a altres col·legues, o interessats en temes afins, que tinguin voluntat de desenvolupar algun projecte de recerca en els propers mesos.
Temps ràpids, recerca lenta. La recerca necessita temps, no només pel temps literal que tot això pot durar, sinó temps que impliqui prendre distància acadèmica. No seria bo, per molt que ens sentim pressionats (per l’entorn acadèmic i mediàtic), començar a elaborar conclusions precipitades i comunicar-les amb urgència, perdent la densitat dels fets. Tot passa molt ràpid i canvia; nosaltres seguim aquí.
El que passa en una xarxa, no passa en una altra. Una usuària que segueixo a Twitter va publicar fa uns dies: «Twitter és ple d’odi i Instagram de bellesa». Crec que és una definició perfecta que captura certs instants del dia. Òbviament, dependrà de qui segueixes en una xarxa i l’altra, però, si, en termes generals, Twitter és ple de confrontació, i Instagram és un lloc amb poca dissidència, en aquests moments s’accentuen aquestes diferències. El que succeeix a altres xarxes també serà característic.
La importància de les imatges. Relacionat amb l’anterior, i tenint en compte la importància dels missatges de tipus visual, aquesta pot ser una bona oportunitat per valoritzar els estudis visuals a les xarxes, un camp que no té el mateix volum de recerca que presenten altres enfocs més centrats en allò discursiu. Aquest abordatge ha de ser necessàriament interdisciplinari, i incorporar els diferents enfocaments, sense oblidar tota la recerca produïda en el camp de la cultura digital, a través dels mems, els selfies i altres temes que ja tenen recorregut en el camp de la cultura digital, com hem desenvolupat en etapes anteriors.
Probablement el repte més gran és el metodològic. La metodologia emprada per a la recollida i l’anàlisi de les dades s’ha de pensar bé i ser sostenible, ja que el plantejament d’una recerca que abasta un període temporal (de moment sense concloure) genera problemes pel seu volum, tant si són dades quantitatives com qualitatives. A més, s’hi afegeix el repte de tractar xarxes com WhatsApp, que encara generen més dubtes, no tan sols de representativitat (perquè són tancades), sinó de traçabilitat dels continguts (sempre parlant amb les eines que tenim al nostre abast els acadèmics, que, malauradament, no són les mateixes que tenen les corporacions). Haurem, doncs, d’estar atents a iniciatives amb qui compartim interessos com, per exemple, aquesta per recuperar mems del Museu d’Etnologia de València, i generar aliances per compartir dades entre col·legues i investigadors de les xarxes. Sens dubte, tot això és una oportunitat per definir noves metodologies i formes de treball que, com deia en el punt anterior, hauran de ser híbrides i trobar un encaix.
Finalment, les qüestions ètiques. Tot l’anterior té unes implicacions ètiques que no es poden deixar de banda. Hi ha tot un seguit de qüestions, des de la privacitat fins als continguts de caràcter emocional, relacionades amb la malaltia i les seves conseqüències. Es fa imprescindible, doncs, no oblidar tota la trajectòria desenvolupada pels estudis de recerca a Internet, per exemple, recollida en els principis ètics de l’associació AOIR.
Gràcies per haver arribat fins aquí. Si voleu continuar la conversa amb mi sobre aquesta qüestió, en podem parlar a les xarxes o al correu.
Citació recomanada
SAN CORNELIO, Gemma. Fer recerca sobre comunicació a les xarxes en temps de confinament. COMeIN [en línia], abril 2020, no. 98. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n98.2028
