Carn, estil de vida i activisme medioambiental

 

A més, no ens podem oblidar que aquestes qüestions tenen coordenades socials que afecten la classe i el gènere: per exemple, la carn va ser un signe d'estatus, ja que les generacions que van viure la postguerra van tenir grans mancances de la proteïna animal. És difícil ara canviar aquest relat sobre el que significa poder menjar carn a l'Estat espanyol. Però també hi ha connotacions de gènere en l'assumpte: la carn està associada a la virilitat i a la masculinitat, el que s'anomena carnofalogocentrisme (González, 2016), sent el vegetarià o vegà associat a tot el contrari. Aquesta idea es recull, per exemple, en les declaracions del mateix president del Govern espanyol parlant de la chuletón i en totes les mofes generades en les campanyes de Twitter amb el hashtag #chuletonalpunto. 

 

Però bé, malgrat tots els condicionants, el tema està al carrer i la discussió s'ha estès en diversos àmbits: des de l'àmbit polític i el dels sectors productius (el debat sobre ramaderia extensiva i pastoralisme) fins a l'individual. I és en aquest àmbit on es proposa un canvi en l'estil de vida, tornant a recuperar la idea de la dieta mediterrània (amb totes les seves ambigüitats) o assumint la que es considera el seu nou rebranding en forma de flexitarianisme (aquest model nutricional consisteix en una dieta majoritàriament vegetariana però incloent productes animals en una proporció molt més petita). O simplement en la reducció de la quantitat per qualitat o en altres variables dins d'aquestes coordenades. 

 

No obstant això, només podran consumir carn de millor qualitat, la produïda d'una manera més sostenible (o menys industrial, per dir-ho d'una altra manera), aquells que tenen cert poder adquisitiu. No seria raonable demanar als que tenen menys recursos que assumeixin aquests canvis i sacrificis en el consum. És, per tant, una classe mitjana conscienciada la que ha de liderar necessàriament aquest canvi en els hàbits alimentaris que ha de conduir, en conseqüència, a un canvi en les formes de producció, tant del sector alimentari (i el ramader en aquest cas) com d'altres sectors. L'objectiu és que, en sumar aquest tipus d'accions individuals, les corporacions, en la seva voluntat d'adaptació al mercat, també canviaran els seus objectius i formes de producció. No serà a causa de canvis legislatius –que segurament també arribaran en algun moment– sinó per la pressió en els mercats a través d'un canvi en l'estil de vida. 

 

En aquest punt, val la pena recuperar el concepte de moviments d'estil de vida, entesos com a formes d'activisme basades en comportaments que tenen un cert impacte en les estructures productives. Haenfler, Johnson i Jones (2012) afirmen que la separació entre estils de vida i moviments socials ha deixat un punt cec en la investigació, situat en la intersecció entre l'acció individual i l'activisme, el canvi personal i el social, la identitat personal i la col·lectiva. Ells consideren que els moviments socials al voltant de l'estil de vida (Lifestyle Movements) són capaços de promoure activament nous valors i significats culturals, desafiant la cultura hegemònica i fomentant un canvi social més ampli. 

 

A diferència de les mobilitzacions del consum, per exemple, a través de boicots a determinades marques, el canvi en l'estil de vida es planteja com una cosa permanent, que té un efecte més a llarg termini (Holzer, 2006). Dit d'una altra manera, podríem argumentar, d'acord amb Schlosberg i Coles (2016), que l'estil de vida sostenible pot considerar-se com un tipus de moviment social perquè promou fluxos d'accions alternatives. I la seva comunicació, sigui a través de xarxes socials o d'altres canals, contribuirà a estendre aquesta temàtica o aquestes accions. 

 

Aquí és on rau la proposta. El missatge de ministre quedarà com un globus sonda, capaç de moure el debat, introduint el tema en l'agenda mediàtica. Malgrat això, només funcionarà si després venen altres mesures, accions. Altrament, haurà contribuït únicament a deixar en evidència grans contradiccions polítiques.