Fa un parell d’anys, vaig estar passejant per la platja d’un municipi que va ser afectat per un temporal dels que són habituals cada any al nostre territori. La platja, malgrat que hi havien reposat part de la sorra, tenia un aspecte desolador. En les línies següents, us explico un procés de reflexió creativa, a partir d’un exercici d’il·lustració.
La platja s’havia convertit en un espai estrany; la seva morfologia havia quedat alterada amb l’aparició de noves puntes i petites cales que s’havien format després del temporal. La veritat és que aquell passeig em va impactar moltíssim en observar aquells edificis construïts els anys seixanta i setanta sobre la primera línia de la mar Mediterrània i que es queden en l’aire després de desaparèixer part de la sorra de la base. No importa de quina platja es tracti, ja que són moltes les localitats costaneres afectades cada tardor i hivern pels temporals, que acaben esborrant elements urbans, infraestructures i cases que es van construir amb poca visió de futur i les institucions de les quals, de diversos signes, hi van anar donant suport. A més de tot això, l’efecte dels temporals ens recorda, més sovint del que voldríem, les conseqüències del canvi climàtic.
En aquell moment, vaig pensar en un projecte creatiu que pogués intentar recollir aquells efectes d’una manera gràfica. D’altra banda, pensava en aquelles il·lustracions coloristes, com les d’Hiroshi Nagai, que ofereixen un aspecte optimista de les platges californianes, idealitzades amb cels de color rosa i morat, amb palmeres i flamencs. Llavors, em va semblar que potser una manera podria ser crear un contrast entre aquestes imatges de decadència combinades amb una estètica d’estil pop vitalista. Aquesta idea va quedar en un petit esbós en el qual canviava simplement els colors de les parets dels edificis per uns colors totalment artificials i aliens al tipus de construcció, buscant un efecte d’estranyament.
Aquesta idea inicial es va tornar a activar, quan fa uns quants mesos hi va haver un altre episodi d’aquests temporals, d’aquestes tempestes anomenades DANA. Aquesta vegada, va arribar més tard de l’habitual, ja gairebé entrant a la primavera, i els efectes van ser, si pot ser, més devastadors, tal com recullen les imatges publicades a la premsa. En aquell moment, vaig pensar fer un exercici creatiu i recollir-lo en aquest article, com un pas més en les meves reflexions sobre els imaginaris de la crisi climàtica que he compartit en números anteriors de COMeIN. Es tracta d’experimentar com es podria realitzar aquesta transformació de caràcter visual en una imatge que pugui reflectir d’una manera descriptiva, però alhora evidenciar la duresa d’aquests efectes.
El procés creatiu pas a pas
En aquest article, us mostro el procés creatiu de transformació d’una imatge de premsa, una imatge feta d’una fotografia presa sobre el terreny, en una imatge idíl·lica alterant la cromàtica i introduint elements comuns en aquest tipus d’il·lustracions com un sol o una palmera.
Fotografia original
Font: ‘El Periódico de Aquí’
La composició ens mostra la centralitat de l’element de l’escala en l’aire, sense suport, afavorit per un punt de vista baix i una absència de llum, a causa de la tempesta. Els colors dels edificis desaturats.
Esbós en aquarel·la
Font: Gemma San Cornelio
Un primer esbós realitzat en aquarel·la ja incorpora dos elements fake: el sol i la palmera, i modifica les tonalitats. No obstant això, l’aspecte pictorialista encara introdueix massa textures i no aconsegueix integrar tots els elements.
Així que procedim a la digitalització i al tractament dels elements reduint textures i volums. Aquest segon esbós ens acosta més a aquest efecte buscat, malgrat que, segurament es podria avançar més en l’eliminació o la depuració de les línies per aconseguir un efecte més polit. Si no ens hi fixem amb prou atenció, potser no ens adonem què hi fa una escala d’aquesta mida pràcticament damunt de l’aigua, quina estranya perspectiva.
Esbós digitalitzat
Font: Gemma San Cornelio
En aquest exercici senzill in progress, veiem com, introduint elements de contrast, podem transmetre un missatge. Quan parlem de la creació d’imaginaris relacionats amb el canvi climàtic, no només ens referim a les imatges fotogràfiques testimonials o representacionals, sinó a com introduir aquestes temàtiques en les diverses formes de producció visual. No sé si aquesta estètica formarà part dels nous imaginaris, però aquest és un procés que em semblava més interessant de compartir que un text teòric. En aquest cas, una imatge val més que mil paraules.
Citació recomanada
SAN CORNELIO, Gemma. La decadència pop d’una platja mediterrània després d’un temporal. COMeIN [en línia], maig 2022, no. 121. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n121.2230
