El poder del disseny i la seva docència

El disseny és un àmbit de coneixement que hem desenvolupat a la UOC en l’àmbit docent des de l’any 2015, quan vam iniciar el grau de Disseny i Creació Digitals. Des de llavors, han aparegut altres programes, com el màster universitari de Disseny, Identitat Visual i Construcció de Marca, en els quals hem anat desplegant diferents estratègies i metodologies docents.

Això és el que hem volgut explicar en aquesta trobada, amb la intenció de ser uns actors més dins del sistema educatiu del disseny, amb les nostres especificitats de l’entorn online. Així, hem explicat, per exemple, el nostre model d’avaluació formativa i per competències, i alguns projectes específics que hi apliquem, com ara Folio o GRAF.

Tendències en el camp de la recerca

No obstant això, com en qualsevol altre congrés, sempre hi ha un objectiu subjacent de detectar o identificar tendències en el camp de la recerca, i la intervenció des d’aquest àmbit. Aquestes tendències ja ens resulten familiars, atès que, de fet, formen part dels nostres programes formatius en diferents nivells, però el coneixement d’altres experiències docents d’arreu del món ha enriquit aquesta visió, i s’han constatat algunes línies d’actuació que resumeixo en els punts següents:

• La pandèmia i les seves implicacions en la docència remota. Les circumstàncies de les restriccions de la pandèmia han generat reflexions sobre les metodologies docents, que van més enllà de la qüestió de la tecnologia, com, per exemple, el reconeixement de l’esgotament d’un model docent basat en la classe magistral, o que recau en el carisma o la personalització de la persona docent.

 

• La dissolució de les subdisciplines del disseny. És una qüestió ja apuntada per autors com Sanders, Press i Coopers: el disseny passa d’un model de compartimentació a un model que l’orienta a uns objectius (disseny per la inclusió, per exemple). El nostre company Efraín Foglia també ho mapava en un article en aquesta revista. Dintre d’aquest paradigma, un dels trets comuns de les experiències docents i d’intervenció a què hem pogut assistir és la interdisciplinarietat o la complementarietat entre disseny gràfic, industrial (o de producte) amb professionals de l’arquitectura, l’urbanisme, l’antropologia o la història, per esmentar només alguns exemples.

 

• La resolució de problemes que afecten la societat en l’actualitat. Aquest gir cap al disseny social, aplicat a comunitats i col·lectius, i també la sostenibilitat, ha estat molt present en moltes de les presentacions, per mitjà del relat d’experiències docents. En aquest punt, és importat remarcar la potència de les universitats de l’àmbit llatinoamericà on hi ha més recorregut en la pedagogia orientada a les necessitats socials, basades en el territori o el context, de les quals hem d’aprendre. Una qüestió central en aquesta línia és dotar de continuïtat les accions o els projectes que es desenvolupen d’una manera puntual o en marcs temporals restringits pel calendari escolar. Només tindrem una influència real si som capaços d’anar més enllà.

 

• La incorporació de les qüestions socials i culturals en la manera d’aprendre. Dit d’una altra manera, la competència ètica i la introducció de la perspectiva de gènere són elements centrals a l’hora de plantejar la docència, i han de ser-hi de manera natural per tal d’aprendre a dissenyar sense biaixos i respectant les diversitats.

En aquest sentit, constatem que a la UOC estem en el camí correcte en l’aplicació de la competència transversal. Tanmateix, prenem nota de tots els punts anteriors i continuarem treballant per recórrer el camí apassionant i poderós del disseny.

Citació recomanada

SAN CORNELIO, Gemma. El poder del disseny i la seva docència. COMeIN [en línia], desembre 2021, no. 116. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n116.2178