Durant els moments més durs del confinament provocat per la COVID-19 es van fer populars algunes accions i imatges de marques que prenien posicions respecte a la seva activitat en el context de la pandèmia. D’altra banda, múltiples materials gràfics han estat desenvolupats per informar, cridar l’atenció sobre el tema, etc. Quin ha estat el paper del disseny i el branding? En aquest article comento alguns exemples que poden servir per a la reflexió sobre el tema.
La capsa groga mòbil
La calle desierta, la noche ideal… (no, sense bromes). Els carrers estaven pràcticament buits, amb prou feines un o dos transeünts que portaven bosses de compra; aquesta era la imatge dels dies més restrictius del confinament. No obstant això, només de tant en tant, creuava pel carrer un ciclista amb una capsa cúbica groga a l’esquena. Sabeu de qui estic parlant?
Una marca, un objecte dissenyat per ser transmissor dels valors d’una marca, es carrega d’una visibilitat absoluta, i al mateix temps es converteix en una nota dissonant, quelcom a assenyalar enmig de la quietud i el confinament. Aquest missatge en moviment es relaciona al seu torn amb el risc a què l’empresa en qüestió està sotmetent aquells que transporten el seu missatge. Vet aquí la contradicció, la dissonància. De fet, l’augment de volum de negoci en les empreses de delivery també contrasta amb la mala reputació d’aquestes empreses pel que fa a les condicions laborals i contractuals dels seus empleats i empleades, fet a què s’afegeix la qüestió de la COVID-19.
Tot i això, no és la primera vegada que una capsa groga apareix en un lloc incòmode. Recordo que fa aproximadament un any, quan van succeir els diferents disturbis a Barcelona en resposta a la sentència del Procés, hi va haver algunes de les fotos més polèmiques i comentades en xarxes socials que van captar imatges d’un rider creuant enmig dels focs per portar menjar, qui sap si a algú que era en els disturbis o a un veí o veïna qualsevol. En qualsevol cas, la qüestió de manifest era, de nou, la seguretat dels riders i la banalitat atribuïda a aquells que sol·liciten els seus serveis en moments de certa perillositat.
Més enllà dels judicis morals presents en aquests debats i en els quals no entraré en aquest text, en termes de disseny, podríem dir que la capsa és un objecte que acompleix bé la seva funció i el seu objectiu de comunicació. Per tant, la pregunta seria: era aquest l’objectiu de visibilitat inicial? Es torna en contra d’una marca massa visibilitat quan no és pertinent?
És clar que hi ha moltes altres qüestions en joc en aquests negocis i en la situació actual, però el disseny de la marca i de les seves aplicacions és, sens dubte, un cas interessant per aprofundir-hi.
Els logos simpàtics COVID
En un altre ordre de coses, també fa uns mesos, múltiples mitjans es van fer ressò de la feina feta pel dissenyador gràfic eslovè Jure Tovrljan, dedicat al redisseny d’alguns dels logotips més famosos basant-se en la premissa de la distància, i publicada en el seu espai de la xarxa Behance. La majoria d’aquests mitjans especialitzats en màrqueting es van quedar en l’anècdota, en la curiositat de l’exercici -que d’altra banda està en la línia de l’experimentació que molts dissenyadors gràfics fan en xarxes socials per promocionar el seu treball-, i que òbviament no deixa de ser quelcom simpàtic, contingent al fet de la pandèmia. Tanmateix, aquest treball, a part d’un divertiment de caràcter formalista, implica una història, un metadiscurs al voltant d’aquestes marques (per cert, no em consta que cap marca es queixés per aquest ús imprevist). Per descomptat, a la fi d’aquest episodi, la marca que ha quedat més reforçada és la del mateix dissenyador, és a dir, la seva marca personal.
Comunicació amb poc disseny
El que és clar és que, en tot aquest temps, moltes situacions han requerit una intervenció del disseny: des de la necessitat de mascaretes als cartells del Ministeri de Sanitat, i no sempre d’una manera encertada, com hem pogut apreciar en cartells o infografies, en què les tipografies i colors no eren els adients, per citar tan sols un parell d’elements que sens dubte dificulten la comunicació. Xavi Calvo en el seu article de CulturPlaza analitza diversos exemples de comunicació gràfica en la pandèmia i assenyala que la causa d’aquestes mancances és que no s’ha treballat amb dissenyadors des del principi, sinó que s’han incorporat en l’última fase, de manera que s’ha reproduït aquesta visió superficial i cosmètica que se’ls atribueix (posar-ho bonic), sense tenir en compte els elements metodològics i conceptuals que la disciplina del disseny pot aportar.
Ja ho saben, el disseny importa; ja m’aniran escoltant la cançoneta en propers lliuraments...
Per saber-ne més:
Máster en Diseño, identidad visual y construcción de marca
La comunicación gráfica en tiempos de coronavirus
El ‘delivery’, un precario flotador para la restauración durante la pandemia
12 logos de grandes marcas «contagiados» por el coronavirus
Citació recomanada
SAN CORNELIO, Gemma. La capsa groga, el logotip confinat i altres històries sobre disseny i pandèmia. COMeIN [en línia], octubre 2020, no. 103. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n103.2065
