La cerimònia d'investidura d'honoris causa de Brenda Gourley s'ha celebrat el dijous 24 de febrer al migdia a la seu central de la UOC. 

En el transcurs de la cerimònia han intervingut la rectora de la UOC, Imma Tubella; el vicerector de Tecnologia, Llorenç Valverde, que ha llegit l'acord del Consell de Govern en què s'expliquen els motius pels quals els seus membres han decidit el nomenament, i Josep Vilarasau, president del Consell de la FUOC.

Brenda Gourley fou rectora de l'Open University des del 2002 fins al 2009 i abans ho havia estat de la Universitat de Natal (Sud-àfrica) durant vuit anys. Va ser la primera dona a esdevenir rectora universitària en aquest país i és impulsora del moviment de recursos educatius oberts (és membre del Comitè Assessor Internacional de la Fundació Open Education). A més, va contribuir al fet que l'Open University fos la primera universitat britànica a facilitar l'accés gratuït a la xarxa a una gran selecció dels seus recursos educatius. També és una gran defensora del paper de l'ensenyament superior a l'hora de promoure la justícia social i trobar una solució sostenible per a sortir de la pobresa.

Durant l'etapa de rectora de l'Open University, va signar acords de col·laboració amb la UOC. En aquest enllaç podeu llegir una entrevista que li va fer el servei de premsa de la UOC quan va visitar la Universitat, l'any 2007.

Acte d’investidura en directe per la xarxa

Com en actes anteriors, a l’espai de la UOC d’honoris causa trobareu un vídeo de resum de l’acte i fragments dels diferents moments, un recull de fotografies i els documents que hi estan relacionats, com la laudatio i els discursos.

Aquest any 2011 ha entrat en vigor l’Estatut de l’estudiant universitari, aprovat pel Consell de Ministres de l’Estat espanyol el dia 30 de desembre a iniciativa del Ministeri d’Educació. L’Estatut neix amb l’objectiu de fixar els drets i els deures dels estudiants, i també de crear un marc legal per a la representació estudiantil a l’Estat espanyol.

L’Estatut és fruit de dos anys de converses amb representants dels estudiants, representants de les comunitats autònomes, estudiants i docents, i també dels rectors per mitjà de la CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas). S’inspira en les declaracions que han donat forma a l’espai europeu d’ensenyament superior, com la Conferència Ministerial de Berlín (2003). En aquest sentit, l’Estatut destaca la dimensió de l’estudiant com a subjecte actiu del procés formatiu.

Una de les novetats més destacables que presenta l’Estatut és la creació del Consell de l’Estudiant Universitari, òrgan que establirà un canal directe de representació per a tots els estudiants, semblant al que tenen els rectors i les comunitats autònomes per mitjà del Consell d’Universitats i de la Conferència General de Política Universitària. Aquest òrgan donarà visibilitat institucional a la participació dels estudiants i un marc clau per a debatre les polítiques de modernització del sistema universitari espanyol.

Tot i que el reglament d’organització del Consell dels Estudiants Universitaris encara no ha estat aprovat, se sap que aquest organisme serà format inicialment per 3 representants del Ministeri d’Educació, 5 experts designats pel Ministre d’Educació i 88 representants dels estudiants.

L’Estatut estableix uns drets comuns per als estudiants universitaris i uns d'específics per als estudiants de grau, de màster, de doctorat i estudiants de formació contínua i altres estudis oferts per les universitats.

L’àmbit d’aplicació comprèn tant universitats públiques com privades, com també centres propis, adscrits i de formació contínua que depenguin de les universitats.

Per a més informació, podeu consultar el text íntegre de l'Estatut a la capçalera de l’espai Comunitat del Campus.