Home, no sé si podem parlar d'aterratge, perquè aquí, més que aterrar, caus, i després d'una setmana ja sembla que fa tota una vida que hi ets, ja estàs immersa de ple en l'univers de la UOC.

La figura del director d'estudis a la UOC és força diferent del que seria, o del que faria, un degà en una universitat presencial. Aquí té una visió molt més empresarial, en el sentit que has de controlar i vigilar de prop diferents aspectes, com ara la gestió, el personal, els continguts... És a dir, no et pots dedicar només a una cosa, sinó que has d'agafar les regnes de tot i has d'aconseguir, a més, que la direcció tingui un cert equilibri; no fas només de relacions públiques, sinó que hi ha una part de direcció estratègica i de control intern important.

Sí, tot i que a mi, que vinc del món de l'empresa, això de controlar també la gestió no em ve de nou professionalment.

Quan entres, et planteges, evidentment, excel·lir en tots els camps. Considero que en aquest moment és important aconseguir que el desplegament dels nous graus es faci segons el que s'havia previst i segons la planificació que es va fer per part de l'anterior director d'estudis [Antoni Meseguer]. En l'àmbit del postgrau, crec que hem de reorganitzar continguts. A més a més, tenim el llançament de l'escola de negocis en línia, que és un gran repte, i també hem d'intentar fer més visible la feina que fa el personal dels estudis, internament i externament. Tenim un equip molt bo, investigadors importants, i hem de lluir la feina que fem. Això és molt important.

Ara som en una fase de planificació; planifiquem, entre altres coses, els continguts, és a dir, quina cartera de productes traurem i l'estratègia de llançament. Podríem dir que bastim l'estructura interna. Per tant, som en una fase de reflexió estratègica en tots els àmbits, però serà una reflexió ràpida, perquè hem d'estar al mercat ara mateix. La paraula reflexió normalment té aquesta connotació d'una cosa que no s'acaba mai, i aquí hem d'acabar ràpid.

Em vaig trobar amb una maquinària a ple funcionament, amb unes titulacions que es desplegaven i d'altres que s'extingien. En aquest sentit, on hem fet potser més feina de reorganització és en l'àmbit de postgrau, però he de dir que la màquina funcionava i funciona bé, i que l'esperit ha estat fer que la transició es fes de la millor manera possible. En aquest sentit li estic molt agraïda.

Hem creat una comissió de coordinació del postgrau, que funciona amb independència de les titulacions de grau i que es reuneix periòdicament i analitza els eixos estratègics d'aquest tipus de formació. D'altra banda, també hem creat una comissió específica, que hem anomenat Comissió de Visibilitat, que vol fer un pla estratègic perquè la nostra feina llueixi dins i fora de la UOC. En l'àmbit de l'escola de negocis, fem un catàleg de continguts per a després crear uns productes clarament diferenciadors.

De la universitat presencial em sembla que hauríem d'aprendre, o hauríem d'entendre, que viu més de portes enfora que nosaltres en molts aspectes. La virtualitat de vegades ens porta a tancar-nos en nosaltres mateixos, fa que moltes vegades les accions que podríem qualificar de promoció, etc., no tinguin la visibilitat que caldria. Jo em quedo amb la idea d'acostar-nos més a l'estudiant final, al consumidor final; hem de sortir a promoure els nostres estudis.

Sí, de balanç no en podem fer, perquè de moment hi ha més projectes que realitats. És clar que som en una fase de canvis, de reorganitzacions..., però el que puc dir és que crec que he estat ben rebuda, que tinc el suport de tot el personal dels estudis i que hi ha moltes coses per fer, i això és important: sentir-te ben acollida i veure que la gent et respon.

Em sembla que es podrien resumir bàsicament en tres: continuar essent rigorosos amb el que significa l'adaptació a l'espai europeu d'ensenyament superior pel que fa a les nostres titulacions homologades, treballar l'oferta de postgrau pel que fa al contingut i la promoció, i intentar que el professorat dels estudis compleixi els seus objectius individuals de docència i recerca. L'equilibri és complicat, i més amb uns estudis massius com els nostres.

Aquí n'hi deu haver que pensen que sempre diem el mateix, però és que és veritat: tenim el percentatge més alt d'alumnes de la UOC i tenim una càrrega docent complicada, que fa que intentar afegir-hi nous reptes, nous programes, nous projectes passi sempre perquè l'equilibri individual de cadascun dels professors que forma part dels estudis no es vegi gaire perjudicat. Ja ho tenen difícil d'entrada. Hem de millorar en aquest sentit.

Jo penso que cal distingir entre el que serien les titulacions homologades, que tenen una inèrcia en el mercat que fa que pràcticament funcionin soles, i les altres. Em refereixo al mercat català, l'espanyol seria un altre tema: aquí sí que cal definir una estratègia, ja no solament a escala d'estudis, sinó a escala d'universitat; hem de decidir què fem amb el campus castellà. En l'àmbit del postgrau, hem de ser conscients d'aquesta realitat i oferir la formació que la societat necessita. En aquest sentit, al setembre traurem un producte pensat per a la gent que està al capdavant d'una microempresa i que no fa una determinada formació perquè no té els estudis previs que calen per a accedir-hi o perquè la veu molt allunyada de la seva realitat; per a ells iniciarem el màster de Gestió i direcció de microempreses.

Cal tenir en compte que el nostre estudiant normalment té un bagatge empresarial al darrere. Per tant, és gent a qui no cal que diguis que llegeixi el diari cada dia, que busqui oportunitats, perquè normalment ja estan inserits en el món laboral. Jo el que potser els recomanaria és que siguin conscients de quines competències són les que els costa més d'assolir amb relació als seus objectius professionals i que treballin per a millorar-les, perquè som en un món en què s'avaluen competències i no continguts, i hem de ser conscients de les nostres limitacions.