Són dies complexos, dies en què assistim a un brogit de notícies, dades esfereïdores, escenaris de futur angoixants, i provem de sobreviure a la infodèmia (sobreabundància d’informació) que l’OMS ja anunciava el 2 de febrer. Mai com fins ara no havíem parlat de fake news (notícies falses) o desinformació lligada no a processos electorals sinó a supervivència i a combatre una crisi de salut pública i emergència global com és la pandèmia produïda pel coronavirus SARS-CoV-2, causant de la malaltia respiratòria COVID-19.
Diverses companyes i companys dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC hem estat aquests dies atenent mitjans de comunicació des del moment en què la companya de l'Àrea de Comunicació de la casa Núria Bigas va redactar un article titulat «Coronavirus i ‘fake news' sanitàries, quan el virus de la por s'expandeix per les xarxes», on el professor Ferran Lalueza i jo mateix parlàvem de les fake news. Llavors, el 12 de febrer, era el dia en què se suspenia oficialment el Mobile World Congress. Sí, que lluny que queda ara, enmig del previsible col·lapse sanitari!
En el procés, provem d'entendre com la incertesa, la por i la preocupació esdevenen una tempesta perfecta per a la difusió de notícies falses, algunes amb voluntat clara de desinformar. Entenem que la por és un sentiment que ens ha permès sobreviure evolutivament (recordem la reacció dels mamífers davant d'un depredador) i que en aquesta època digital també ens fa prendre decisions. En algun cas serà comprar compulsivament els productes que creiem més necessaris (paper de WC, ous, per exemple), mentre que en d'altres casos ens durà a compartir per Whatsapp o altres xarxes socials continguts que no hem tingut el temps, el seny o les competències per saber filtrar. Sovint no es tracten de grans continguts científics, però certament la medicina, l'epidemiologia i com escometre una pandèmia com la que estem vivint ens fa a tots tan experts com ens vulguem creure i tan inexperts com vulguem reconèixer-ho. La crisi econòmica va necessitar omplir els mitjans d'economistes (alguns de millors que d'altres, comunicativament i ideològicament), i aquesta crisi de salut ens està portant noms d'experts i científics de primer nivell, invisibles fins ara, a la categoria mediàtica, com en Trilla, en Mitjà i en Simón.
Des del punt de vista del contingut (sobre què tracten), les fake news poden ser classificades de la següent forma:
Origen de la malaltia. Els primers dies i setmanes, quan tot es mirava des de la Xina, se centraven en l'origen i si havien arribat casos puntuals a determinats llocs. La distància geogràfica i cultural respecte a la Xina i el xoc comercial entre els Estats Units va donar (i continua donant) lloc a moltes notícies falses. Fins fa cinc dies no s'ha publicat un article a Nature on es concreta, literalment, que els científics signants no creuen que «cap escenari del coronavirus concret creat en un laboratori sigui plausible». Segur que hi haurà algú que mai no s'ho creurà, que creurà que la detenció de Charles Lieber, professor de Harvard, hi va tenir relació.
Aparició de nous casos. A mesura que es coneixien més dades sobre la malaltia, hi va començar a haver rumors i falses notícies sobre casos locals, llocs on estaven apareixent nous pacients amb coronavirus. Per exemple el primer cas a Andorra (10 de febrer) o Galícia (6 de febrer). En el moment que es creia que es podia contenir només aïllant els casos detectats van aparèixer força casos.
Font: https://maldita.es/malditobulo/2020/03/22/coronavirus-bulos-pandemia-prevenir-virus/
Cures i prevenció. Posteriorment, mentre ja es començaven a trobar nous casos per tot el territori europeu, principalment Itàlia, i per tant ja ho teníem a tocar, va començar a haver-hi una gran difusió de continguts falsos sobre com guarir-se o protegir-se. Aquí hem entrat ja en un terreny tècnic, i per tant més difícil de verificar i rebatre. Cal destacar, des del primer moment, com els principals mitjans de comunicació, tant públics com privats, han entès que era tan important explicar què es podia fer com assenyalar els rumors i les notícies falses que corrien per les xarxes. Això ha permès aturar moltes onades de continguts de forma ràpida. Una altra cosa és que el debat sobre l'ús de mascaretes tingui ja un consens social. El web Snopes, un verificador dels Estats Units, ha classificat les notícies que s'ha dedicat a desmentir respecte a prevenció i tractament en el següent enllaç.
Mesures de confinament. Les diferents estratègies entre països i els canvis progressius entre les mesures de confinament han fet que s'anessin difonent fake news sobre què es pot fer i què no. També en el cas de les multes, per exemple.
Un altre dels aspectes molt rellevants d'aquesta crisi en concret seria per mi el perquè de difondre desinformació, el que en diria motius per ser un faker. És significatiu i forma part de l'aprenentatge que estem fent tots plegats a les xarxes socials. Cal temps i investigació per anar tirant enrere fins a trobar l'inici (el faker inicial). Parlaríem dels següents perfils:
1. Els benintencionats, que són un percentatge no negligible de gent que no hi entén gens o toca d'oïdes. Per exemple, el cas de la influencer Paula Gonu donant consells per no agafar la malaltia que es van demostrar inexactes.
2. Els conspiranoics, que neguen qualsevol informació que provingui de l'Administració, i que donen credibilitat a qualsevol missatge minoritari que ha rebut per les xarxes, per exemple l'origen de la malaltia.
3. Missatges d'odi al diferent, és a dir, els qui aprofiten una crisi per estigmatitzar un col·lectiu i per difondre un missatge d'odi amb una intencionalitat política. Hi inclouria també els qui tenen la voluntat de fer mal, tal com assenyala l'Ana Villarrubia. En un terme més gris però en la mateixa línia de culpar l'altre podríem situar la lamentable piulada d'Ortega Smith on citava els seus «anticuerpos españoles» lluitant contra el «virus chino». Finalment, després de les lògiques protestes de l'ambaixada xinesa a l'Estat espanyol, la va esborrar. Però, també, i recuperant el polític que més fake news ha generat, en Donald Trump, quan parla del virus xinès. Cent anys després de la «grip espanyola» (un altre rumor fals, per cert).
Font: Emergency hospital during influenza epidemic, Camp Funston, Kansas, circa 1918. | National Museum of Health and Medicine
4. Repte viral, o els qui es prenen una notícia falsa com un repte a superar, tipus adolescent, amb o sense benefici econòmic, per poder comprovar si té impacte a les xarxes o si se'n parla.
5. Creadors de caos i desestabilitzadors, que són els que volen crear el caos com a resposta, per a descrèdit de la informació oficial, i un brou de desconfiança generalitzat, ja sigui per a desestabilització interna o bé d'un altre país en forma d'ingerència externa, tal com s'ha estudiat àmpliament en el cas de les eleccions Clinton/Trump del 2016.
Aquesta és la primera capa, els motius. Un cop iniciada la bola de neu, en la major part dels casos els continguts falsos seran difosos per gent normalment benintencionada que ho fa córrer perquè allò s'adiu amb la seva visió de les coses i hi dona versemblança. Això anirà succeint fins a arribar a algú que ja no li dona la mateixa fiabilitat, ho qüestiona i ho atura, per coneixement, per seny o per vergonya. Aquí on s'atura el primer cop és on s'hauria de començar a fer revertir, no deixar-ho en l'oblit. Cal tenir en compte que, tot i que comença a haver-hi cada cop més persecució legal, és molt lent i costós, sobretot per a persones i organitzacions que s'han vist implicades en desinformació. En molts casos, ja pot ser tard, com en el cas de l'alcalde Trias.
Com a reflexió, més que mai és important que no optem pel silenci davant d'una notícia falsa, i més aquests dies: denunciem tuits i usuaris; no ho deixem passar; forma part també d'allò que podem fer aquests dies. Si ens arriba via WhatsApp, caldria enviar desmentiment i tirar la cadena enrere a qui ens ho ha enviat i que aquest ho faci anar enrere per la seva banda. És global, mundial, part de la infodèmia que esmentàvem, ja sigui a Itàlia, Turquia o arreu.
Finalment, volem tornar a recomanar aquests dies una dieta informativa adequada, evitar la saturació de fonts i mitjans, difondre menys i més lentament, i pensar com i per què ens arriba qualsevol contingut, posar-lo en dubte sempre abans de compartir.
Sí, avui és 22 de març. Comptem que la primavera ens dugui més llum i més esperança per a tothom. Mentrestant, seguirem entenent i combatent les notícies falses. Cuidem-nos totes i tots.
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. ‘Fake news' i coronavirus: la informació com a dret i necessitat. COMeIN [en línia], abril 2020, no. 98. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n98.2025
