A voltes, la casualitat situa dos esdeveniments en un temps proper i et fa veure les coses amb una nova perspectiva. En aquest cas, i en serà el tema en aquest article, parlarem de la primera condemna per fake news i el futur de Twitter. De tot plegat, en voldria comentar alguns aspectes que em semblen interessants.
En primer lloc i tot i que sigui anecdòtic, afegeixo la piulada que en va fer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Judici #conformitat per un acusat usar xarxes socials per publicar informacions falses i discrimnatòries. Accepta 15 mesos de presó, multa 9 mesos a 6 euros diaris i inhabilitació especial per a professió o ofici educatius, àmbit docent, esportiu o lleure x 5 anys sobre la pena
— TSJCat (@tsj_cat) November 8, 2022
Piulada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Font: Twitter/@tsj_cat
En segon lloc, la lectura que s’ha fet a molts llocs que era el primer judici per propagar fake news és llaminera, però deixa de banda molts altres antecedents relacionats amb les calúmnies de determinats mitjans digitals, com en el cas d’Ada Colau. Precisament, aquí rau part del problema, com és el fet que la condemna és, en realitat, per difamació a un col·lectiu vulnerable i per ús d’internet, no per la creació i propagació. Aquesta dificultat d’ajustar el delicte penal va ser molt ben descrita en una nota de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat anomenada «Tratamiento penal de las “fake news”», en la qual ja descrivia que, en funció del tipus de fake news, caldria considerar-los, entre altres, com a delictes d’odi (com és en aquest cas), injúries i calúmnies (com en el cas anterior d’Ada Colau), o també com a delictes contra la salut pública, com en l’intent de denúncia a Josep Pàmies i Dolça Revolució pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC).
Per cert, cal deixar clar que parlem d’algú que ha creat i propagat un rumor, no pas per haver-lo retuitat o haver-li donat plausibilitat, sinó el creador de la mentida amb contingut audiovisual per donar-li més força i capacitat de viralització. Com a fake news és perfecte, però com a difamació d’un col·lectiu vulnerable, també. Per què? Aquest missatge va ser benzina en un entorn molt caldejat com era Canet de Mar durant els anys 2019 i 2020. Recordem que al voltant dels menors no acompanyats ja hi havia hagut intents d’agressió a la casa on residien, però el desencadenant de la creació de la mentida és una violació, real, que va tenir lloc a Canet. De fet, a la piulada, que no reproduirem, el que fa és assenyalar que aquí podeu veure el vídeo de l’agressió. Perquè hi va haver un enregistrament de la violació, però no s’ha fet públic.
Així, doncs, el que és més dur és com les quasi 22.000 visualitzacions tenien una barreja d’emocions (por, sorpresa, indignació, ràbia, morbositat), totes alimentades pel redactat. A partir de la indignació, l’agenda oculta (no gens en aquest cas), d’aprofitar per carregar contra els menors i també contra el Govern que ho permet, i fins i tot «finança» aquests delictes.
Per tant, com a fake news, ho tenia tot, difamació, creació d’odi a un col·lectiu (i, a més a més, vulnerable), i tot això li donava unes possibilitats de viralització altíssimes. Finalment, el vídeo que, com ja s’ha explicat a bastament, tenia lloc a la Xina, és esgarrifós, amb la qual cosa, havia de córrer per les xarxes com la pólvora. De tot plegat, judici de conformitat, perquè no hi havia on agafar-se en la defensa. Com en tot, precedent sí, però també una terra de límit, on no hi havia cap col·lectiu ni dubtes sobre la llibertat d’expressió del condemnat, perquè les llibertats fonamentals havien estat atacades.
Més enllà del cas concret, en el pla mediàtic, ha esdevingut una nova onada de reflexió sobre la desinformació i una oportunitat per donar missatges per saber identificar-la. I, també, com a reflexió que a Internet hi ha un entorn regulat per la llei. I, ara sí, el vincle amb el debat sobre com serà Twitter.
En primer lloc, ja deixo clar que no em picaré els dits sobre el que farà Elon Musk. Un article pot ser obsolet al cap d’una setmana d’haver-se escrit quan parlem sobre què passarà amb Twitter.
En canvi, m’agradaria centrar-me en com aquest debat i reflexió m’ha portat al final del segle passat, quan Robin Mackenzie, el 1998, va escriure un article titulat «WWW: World Wide Web or Wild Wild West? fixing the fenceposts on the final frontier: Domain names, intellectual property paradigms and current disputes over the governance of the internet». Si recordem aquells temps, la tensió a Internet estava en la propietat intel·lectual, continguts piratejats, Megaupload, Napster, es creaven nous models de negoci (la majoria il·legals) fins arribar al que serien Netflix o Spotify, per posar dos exemples. Tornem a ser al mateix lloc? No, les lleis es compleixen en entorns presencials o virtuals, una altra cosa és que, de nou, la justícia sigui lenta per resoldre, però també per tipificar, noves realitats.
Contingut creat pels usuaris, desinfomació i el futur de Twitter
Sí, les coses han canviat. Ja no parlem de com consumim els continguts creats pels professionals, el gran canvi és que ara parlem dels continguts creats pels usuaris, les xarxes socials i plataformes que ens han empoderat donant-nos, també, la possibilitat de desinformar. Ho vam veure amb la covid-19, en processos electorals, i ho veiem massa en el cas dels sectors contraris al canvi que proposen, entre altres, el feminisme o la lluita contra el canvi climàtic.
I és aquí on el debat sobre el futur de Twitter té cabuda. Perquè penso que no és aliè en aquest debat sobre la desinformació. Perquè penso que no estem parlant només de la viabilitat de Twitter, sinó també de models de negoci. I d’això, els acadèmics en sabem. Quan es parla de pagar per poder difondre continguts, la gent es posa les mans al cap, mentre al col·lectiu investigador ens cau una nova gota de suor pensant, «Oh, no, aquí també?».
Però, més enllà del tema econòmic, hi ha també saber si la tensió entre la llibertat d’expressió i la llibertat de desinformació pot trobar un equilibri. No només perquè la gent continuï entrant a les plataformes, sinó perquè tot plegat tingui sentit. Curar continguts és més car i hi ha menys negoci, però abocar tota la brossa en nom de la llibertat d’expressió té unes conseqüències en el pla social que no es justifiquen perquè el pobre Musk tingui beneficis, no sigui que tanqui la xarxa i vagi al cel de les plataformes juntament amb Myspace, MSN Messenger, Tuenti i Google + fent acudits d’algoritmes.
I és en aquest moment, que no sabem el camí que poden prendre les xarxes socials, que m’ha semblat esperançador que una sentència aixequi la mà i recordi que la desinformació pot ser delicte sota moltes formes, i que no hi pot haver unes regles de joc globals si no es consideren les legislacions. Hi continuarem donant voltes, perquè estudiar les xarxes socials és viure també en les contradiccions, en trobar dies en què el costat fosc s’ha menjat els avantatges comunicatius, i en la injustícia d’una desinformació que es carrega la feina d’anys d’entitats i administracions. Sapiguem-hi trobar la proximitat d’estudi i la distància d’anàlisi.
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. «Condemnes per ‘fake news’ i el futur de Twitter: aquí caic, aquí m’aixeco». COMeIN [en línia], novembre 2022, no. 126. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n126.2276
