Enmig de tots els dubtes i debats sobre si continuar a la xarxa Twitter/X, em trobo reflexionant sobre la meva pròpia decisió. No perquè la meva decisió sigui rellevant, sinó perquè beu d’un posicionament lligat a les meves àrees de recerca. Sí, vaig marxar de Facebook (o l’he deixada esllanguir). En aquell cas, però, no va ser per posicionament ideològic.
Aquest dubte el va descriure molt bé Sharon Waxman en un article a The Wrap en relació amb la cançó de The Clash, «Should I Stay or Should I Go», i com la seva lletra ressona amb els avantatges i inconvenients de romandre en aquesta plataforma («If I go, there will be trouble, if I stay it will be double»). Fem una llista dels meus punts a favor i punts en contra, els específics que pesen per a mi per si ajuden.
Per què em surt a compte deixar Twitter/X?
Comencem pels desavantatges.
1. La desinformació com a moneda d’intercanvi
Som ja plenament conscients del fet que la rapidesa amb què es difon la informació també facilita la propagació de notícies falses i la desinformació. Recordem que la desinformació pot tenir conseqüències reals en la presa de decisions i afecta personalment la salut i col·lectivament l’ambient social i polític, i la confiança en les institucions.
A més a més, la desinformació sovint es presenta de manera atractiva i apel·la les nostres emocions, i s’ha vist que això fins i tot ajuda més a la seva viralització. Això crea un entorn en què la veritat es dilueix i es fa difícil discernir què és real i què no. La lluita contra la desinformació requereix un esforç constant que en molts casos esdevé un desgast enorme per part dels usuaris i de la plataforma mateixa amb resultats cada cop més limitats, com s’ha vist en tragèdies com la DANA o conflictes com la guerra d’Ucraïna o a l’Orient Mitjà.
2. Els missatges d’odi com a mostra d’engagement
La presència de trols i comportaments abusius pot fer que l’experiència sigui desagradable per a molts usuaris. Ariadna Font, excap de l’àrea d’ètica de Twitter, ha descrit la plataforma com «una caricatura del que podria haver estat», i ha destacat la toxicitat creixent des de l’arribada d’Elon Musk. I cada cop soc més conscient que els usuaris sovint es troben amb comentaris ofensius, amenaces i assetjament, cosa que comporta malauradament un impacte negatiu més gran en la salut mental i el benestar emocional.
La manca de moderació efectiva i la permissivitat envers el contingut abusiu han fet que a poc a poc primer, i més acceleradament després de la campanya electoral dels Estats Units, molts usuaris abandonin la plataforma o hi redueixin la seva activitat. Això no només afecta els individus, sinó que també empobreix el debat públic, ja que les veus moderades i constructives es veuen silenciades per la toxicitat, per la qual cosa marxen o s’autocensuren pel cost que pot tenir, com va passar amb els científics durant la pandèmia.
3. Algoritmes i bombolles de filtres com a noves cavernes de Plató
És sabut que els algoritmes tendeixen a mostrar contingut que reforça les nostres pròpies creences, quan crea bombolles de filtres que limiten la nostra exposició a perspectives diferents, tot i que això no és només cosa de Twitter, sinó de les plataformes en general. Això pot augmentar la polarització i reduir la capacitat de comprendre altres punts de vista, i dificultar-nos tenir una bona i plural dieta digital. Quan els usuaris només veuen contingut que confirma les seves creences, es fa més difícil establir un diàleg constructiu i entendre les perspectives dels altres.
Aquesta polarització s’ha fet evident en alguns processos electorals en què les bombolles de filtres van contribuir a la divisió política i social. En aquests casos, els usuaris es van trobar en ecosistemes informatius tancats, on les notícies falses i la desinformació es van propagar sense oposició per manca de contrapès o de voluntat per part de les xarxes. Això no només afecta la qualitat del debat públic, sinó que també pot posar en perill la llarga la cohesió social i la democràcia.
Què em porta encara a voler seguir a Twitter/X?
I ara els avantatges de romandre-hi.
1. Encara hi som molts: l’últim que tanqui la porta
Twitter continua sent una de les plataformes més grans per connectar amb persones de tot arreu. Mentre no hi hagi una alternativa, la seva capacitat per arribar a moltíssima gent es fa difícil d’igualar. A més a més, i aquí ve part del problema, Twitter/X és una eina poderosa per a la mobilització social i l’activisme. Ha estat utilitzada a bastament per organitzacions i individus per tal de coordinar protestes, campanyes de sensibilització i altres iniciatives socials. Així, la capacitat de connectar amb persones de diferents cultures i contextos també enriqueix el debat i fomenta una comprensió i tolerància més grans entre els usuaris. En els primers temps servia per crear la xarxa de contactes que volies tenir i no la que tenies, que era Facebook, perquè podies seguir qui volguessis, sense demanar permís.
2. Encara és l’àgora en majúscules, amb tots els colors i diversitat d’opinions
La plataforma encara ara ofereix una àmplia gamma de perspectives, des de les més convencionals fins a les més radicals, per la qual cosa enriqueix el debat públic o almenys presenta una imatge més real de la societat que no pas algunes plataformes fragmentades, com ens mostra per exemple Truth Social, esbiaixada i partidista. Aquesta diversitat és essencial per a la democràcia i el diàleg social, per a la generació de consensos i dissensos, ja que permet que es puguin sentir veus diferents i sovint oposades. És per això que encara ara aquesta presència de veus diverses fomenta un entorn on es poden discutir idees i desafiar les creences establertes, cosa que és crucial per al progrés social, polític i també científic.
A més a més, aquesta diversitat d’opinions a Twitter/X permet als usuaris exposar-se a perspectives que potser no trobarien en altres mitjans. Això pot ajudar a trencar les possibles bombolles de filtres i promoure una comprensió més àmplia i matisada dels temes, tot i l’existència dels algoritmes de recomanació. En aquest sentit, caldrà veure si Twitter/X permet reiniciar algoritmes com comença a implementar, per exemple, Instagram.
3. Mentre hi siguem, la plataforma serà millor
La propagació de continguts falsos i discursos d’odi serà més gran i més ràpida si els qui generem mecanismes de compensació i continguts de millor qualitat (i certesa) marxem de la xarxa. Sovint valoro que haver abandonat Facebook, en el meu cas, va deixar desatesa una xarxa de gent que no va fer el salt a Twitter (llavors sense X) i a qui potser els manca un tipus determinat de contingut. Elitisme? No, sentit pràctic.
Arran d’aquests avantatges, sorgeix la idea de si hem d’abandonar la gent no ideologitzada amb menys criteri i coneixement per tenir clar els problemes de l’experiència que té a Twitter/X i, sobretot, sense cap alternativa clara i massiva. I posem ara el pes també sobre Musk, un desavantatge per si mateix com ja hem comentat anteriorment a COMeIN, aquí i aquí més recentment. Amb tot això, cap sorpresa.
M’hi quedo
Amb tot plegat he decidit quedar-me a Twitter/X. La decisió té un cost i també implica una certa duplicitat, ja que també he començat a utilitzar BlueSky. Aquesta duplicitat no és ideal, ja que fragmenta l’espai d’àgora comú i ens pot conduir a una divisió ideològica de les xarxes socials. Això podria generar problemes futurs, com la polarització i la manca de diàleg entre diferents grups. I és aquí on entra Matrix, perquè em trobo aquests dies triant quin tipus de contingut vull, el Twitter/X d’ara o com era fa deu anys (Bluesky), amb una xarxa més petitona de la gent que coneixes, però de gent semblant a tu i que pensa com tu. Alimentant en certa manera els meus biaixos, quan les famoses galetes tècniques esdevenen també dolços de dopamina plaent. Com triant si un dia vull la pastilla vermella, però l’altre, la blava. I en aquest procés, haurem perdut alguna cosa, com tenir una colla vella i una colla jove de castellers i castelleres a les xarxes socials.
Sí, em quedo en totes dues plataformes per aquestes raons, però també per motius de recerca, perquè la diversitat de perspectives que ofereixen totes dues xarxes és valuosa per a la meva feina. I també perquè puc ser més útil en tots dos entorns, i contribuir a la difusió d’informació veraç i combatent la desinformació. I perquè penso que marxar ha de ser quelcom més col·lectiu, com la tropa que abandona una trinxera estructurada per sobreviure millor.
Finalment, i aquí és on arribo a Salvador Espriu, perquè em ressona la cita: «[p]enseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum». Potser la veritat es trobarà escampada en múltiples plataformes i la nostra feina serà recollir-ne els bocins per poder explicar la realitat, ja que ara aquesta veritat semblarà més fugissera. Provem-ho.
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. «Marxar o no de Twitter/X: posicionament personal, entre The Clash i ‘Matrix’, passant per Espriu». COMeIN [en línia], desembre 2024, no. 149. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n149.2482
