Més enllà de les opinions favorables o no als Jocs Olímpics de Barcelona ‘92, una de les imatges icòniques és, sens dubte, el caos generat durant la cerimònia de clausura mentre cantaven Los Manolos i una multitud d’atletes pujava a l’escenari. En aquell desordre, la veu del recordat Constantino Romero que els demanava que baixessin de l’escenari. Parafrasejo aquella crida per fer la meva pròpia a científiques i científics: si us plau, no deixeu les xarxes socials! En aquest article, explicarem el valor de la feina que fan, per què és necessari que hi siguin i per què es demana que no les abandonin, i com mirar de trampejar-ho tot plegat.
En primer lloc, per descomptat, posarem context al fenomen de l’assetjament a les opinions científiques a les xarxes socials. L’octubre del 2021, la revista Nature dedicava algunes peces per tractar el tema, sobretot arran de l’article de Bianca Nogrady en el qual es feia ressò d’una enquesta que s’havia dut a terme amb personal científic que havia expressat i compartit continguts a les xarxes en relació amb la covid-19 durant la pandèmia. L’enquesta feia aflorar una problemàtica, atès que, més enllà del possible biaix i de la representativitat dels resultats, més de dos terços dels investigadors van respondre que havien tingut experiències negatives com a resultat de les seves aparicions als mitjans de comunicació o dels seus comentaris a les xarxes socials, i el 22 % havien rebut amenaces de violència física o sexual.
No és un fenomen nou, com l’editorial mateix de Nature expressava. L’assetjament a científics ha tingut lloc força cops, tant per grups conspiracionistes de chemtrail cap a investigadors del medi ambient com per col·lectius crítics amb les evidències científiques pel canvi climàtic o bé per grups radicals de defensa dels animals amb científics i científiques que feien experimentació animal. En aquests casos, però, tot sovint apareixien puntualment després d’aparicions a mitjans. Penso que en el cas de la covid-19, el fenomen pren una escala diferent i és per això que em sembla més greu que mai.
Arran de la notícia de la UOC que contextualitzava l’enquesta de Nature, vaig tenir l’oportunitat d’escoltar i llegir de primera mà com Salvador Macip explicava les amenaces que rebia, els atacs coordinats des de comunitats que l’apuntaven a ell o bé el professor Alberto Nájera. Aquells que han fet una tasca necessària de divulgació en moments d’incertesa rebien algunes respostes. Macip en persona, per exemple, ja apunta en la seva pròpia bio de Twitter que «Avís: bloquejo terraplanistes, mal educats i cunyats al segon tuit». El primer pensament que em ve a la ment quan llegeixo aquests casos i molts més és d’una profunda injustícia. I ho lligaré també al meu camp de treball, la desinformació.
Lluita contra la desinformació a les xarxes socials
Durant la pandèmia (i infodèmia, en relació amb la informació), vam fer molt èmfasi en el fet que campava molta desinformació a les xarxes socials, i vam demanar i agrair al col·lectiu científic que entrés als debats, als mitjans, als hashtags per aclarir dubtes. En l’àmbit català, per exemple, hem vist l’emergència de perfils com els de Clara Prats, Daniel Prieto-Alhambra o Salvador Macip que explicaven el que sabíem, el que passava, i debatien sobre les accions que calia dur a terme i el context. També hem vist perfils com els d’Oriol Mitjà i Àlex Arenas que han fet una gran feina d’explicar les coses difícils de manera planera, tot i que en el cas d’aquests dos científics també podríem dir que feien una feina legítima de crítica a les administracions, més o menys vehement, i que provava d’incidir en l’estat d’opinió per influir en les decisions de les administracions. Per tant, en aquests casos, i arran del possible joc de crítica als responsables polítics, també han rebut crítiques més posicionades en el debat polític.
Però, tornant a la desinformació, com pensem lluitar contra la desinformació si els nostres millors talents s’exclouen de les xarxes? Com donar tranquil·litat a una ciutadania i ajudar a lluitar contra les fake news si no aboquem contingut amb valor al debat a les xarxes? Tanmateix, també penso que caldria tenir en compte un parell d’aspectes. En primer lloc, i tal com diu l‘editorial de Nature, cal incidir i donar suport des de les institucions al col·lectiu científic que pateix l’assetjament. Ho han fet prou? En segon lloc, és cert que és una qüestió de soroll, i que la major part dels seguidors agraeix els comentaris, però sovint el silenci es pot mal interpretar. Ha de ser el científic o la científica mateix qui bloqui els perfils amenaçadors, o ho podem informar cada un dels nostres perfils a la plataforma mateix? Sí que hi ha alguna cosa que els lectors poden fer: donar suport i ajudar a bloquejar.
L‘exposició mediàtica dels científics
És cert que l’exposició mediàtica per a aquests científics i científiques ha vingut de nou. És cert que, a diferència d’alguns esportistes, celebrities i tertulians habituals, aquesta visibilitat mediàtica els ha vingut de nou. Ningú no els hi ha preparat mai. És cert que algunes revisions d’articles (de doble cec, normalment) poden ser cruels, injustes i caure en arguments ad hominem), però la impossibilitat de debatre i contraargumentar ha esdevingut una novetat per a molts d’elles i ells.
En aquest sentit, i per pair millor molts d’aquests comentaris, sobretot a les xarxes socials, hi ha un document molt interessant publicat el 2019 pel Science Media Centre del Reino Unido, en què ja esmenten d’entrada que el col·lectiu científic ha d’estar preparat per a l’escrutini, la crítica i la visió diferent, però també reconeixen que «alguns investigadors que treballen sobre temes d’alt perfil que atreuen controvèrsia, com la radiació, el canvi climàtic, la investigació amb animals, la síndrome de fatiga crònica, o els estudis de gènere, també han estat atacats per persones que tenen punts de vista extrems sobre la seva recerca». Evidentment, ara hi podem afegir també la covid-19. Així mateix, el document planteja algunes estratègies generals sobre com mirar de resoldre i posar context a aquests casos i, sobretot, també valorar el paper a les xarxes socials i les seves implicacions. Molt recomanable.
En aquest sentit, i també per donar context, hi ha un parell de frases literals de l’editorial, segons les quals: «Prendre mesures per donar suport als científics que s’enfronten a l’assetjament no significa silenciar la crítica i la discussió robustes i obertes. La pandèmia del coronavirus ha vist un munt de desacords i canvis d’opinió a mesura que han arribat noves dades, i també diferents postures sobre les polítiques que cal adoptar». L’acceptació del pensament crític vehiculat amb educació és crucial per allunyar la crítica negacionista de la ciència com una nova religió.
Finalment, tan sols en l’àmbit personal, vull donar les gràcies a totes les persones que han aportat el seu granet de sorra per tal que la informació a les xarxes sigui més valuosa, aportant valor i ajudant a eliminar continguts falsos. A voltes, una tasca desagraïda, de formigueta, però necessària. Gràcies!
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. Científiques i científics, no baixeu de l’escenari! COMeIN [en línia], gener 2022, no. 117. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n117.2201
