Un tema relacionat amb la història de la comunicació al qual es presta poca atenció és el de l’espai que ocupen, transformen o creen els mitjans. Prenguem l’exemple de la televisió. La seva implantació va implicar una transformació de l’espai, i fins i tot la construcció d’entorns físics especialment dissenyats per al seu desenvolupament. No ens referim a la infraestructura de telecomunicacions necessària per transmetre els seus continguts, sinó a la colonització literal de l’espai físic, a la seva imbricació en el teixit mateix de la realitat quotidiana.
A aquest tema tan apassionant dedica el seu penúltim llibre l’arquitecte i historiador del cinema Jorge Gorostiza. Nascut a Santa Cruz de Tenerife el 1956, Gorostiza és doctor en arquitectura, i compagina els seus projectes d’edificis i d’urbanisme amb els seus treballs d’història i teoria del cinema i altres mitjans audiovisuals. A principi dels anys dos mil va dirigir la Filmoteca Canària i, des dels primers noranta, és autor de llibres com ara Cine y arquitectura (1990), Directores artísticos del cine español (1997), La imagen supuesta (1998), Constructores de quimeras (1999), La arquitectura de los sueños: entrevistas con directores artísticos del cine español (2001), La profundidad de la pantalla, arquitectura + cine (2007), Panorámicas urbanas: 50 películas esenciales sobre la ciudad (2016) i Construcciones filmadas: 50 películas esenciales sobre arquitectura (2019), aquests dos últims editats a la col·lecció Filmografías Esenciales de l’Editorial UOC. Abans de l’aparició del seu segon volum a aquesta col·lecció, l’autor va publicar a mitjans de 2019 El intruso electrónico: La TV y el espacio doméstico, un breu però molt meritori llibre en el qual proposa, precisament, parar atenció al que va passar després de l’aparició de l’artefacte televisiu, intrús domèstic que va arribar per modificar la vida quotidiana de les persones i l’espai que habitaven.
Al llibre, Gorostiza relata, en un to que combina el rigor acadèmic amb l’impuls memorialístic, la manera en què la progressiva i imparable implantació de la televisió va afectar la disposició de la llar –atès que els espectadors van haver de trobar un lloc per instal·lar el televisor–, va transformar l’ús dels espais dels habitatges –atès que va ser necessari trobar la manera d’acomodar les persones en actitud d’espectadores passives davant de les pantalles– i va modificar els paisatges urbans –atès que els terrats es van veure poblats de les bigarrades estructures de ferro que aviat es coneixerien com a antenes. Avui els consumidors miren continguts televisius en multitud de dispositius mòbils, en qualsevol lloc de la casa i fora d’ella, l’actitud de l’espectador ja no és de reverència davant de la hipnòtica radiació dels tubs catòdics i els boscos d’antenes han desaparegut de les teulades, però les petjades de l’impacte de l’«intrús electrònic» encara són visibles a l’interior i l’exterior de les cases en pobles i ciutats. Visibles i permanents.
A partir del comentari de documents històrics –des dels primers textos acadèmics i de divulgació sobre el mitjà fins a pel·lícules sobre la televisió– i vinculant la reflexió amb anotacions autobiogràfiques, Gorostiza narra les diferents facetes del fenomen, com la ja esmentada transformació de la llar, la creixent familiaritat dels públics amb conceptes com antena o polzades, o, el més rellevant en termes d’impacte cultural, la irrupció de l’espectacle als espais privats. Gràcies a la televisió, la ficció audiovisual feta espectacle va deixar de ser quelcom que calia anar a buscar a l’exterior i va poder gaudir-se a casa. Aquest fet té sens dubte una indiscutible transcendència històrica, però sembla que l’hem naturalitzat com a quelcom que simplement va passar, inevitable, com una qüestió de simple lògica. Aquest assaig de Gorostiza desnaturalitza aquest fet històric, la qual cosa ens permet el necessari estranyament previ a la reflexió sobre una de les grans revolucions tècniques i socials del segle XX. Amb la seva mescla de fonts, referències i vivències i la seva combinació de sabers provinents de l’arquitectura, de la història del cinema i de la comunicació, El intruso electrónico: La TV y el espacio doméstico és una aportació molt notable als estudis d’història cultural de la televisió, un camp més rellevant que mai, precisament perquè el mitjà s’ha transformat per sempre.
GOROSTIZA, Jorge. El intruso electrónico: La TV y el espacio doméstico. Múrcia: Newcastle Ediciones, 2019. ISBN 9788494848049.
Citació recomanada
SÁNCHEZ-NAVARRO, Jordi. La invasió domèstica. COMeIN [en línia], gener 2020, no. 95. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n95.2007
