Número 149 (desembre de 2024)

Comunicar la bona educació: les ‘eduinfluencers’ (i II)

Lola Costa Gálvez

En la primera part d’aquest article, set eduinfluencers ens van explicar què les inspira a l’hora de compartir contingut educatiu en les xarxes socials, quins reptes els planteja aquesta pràctica, com trien les temàtiques abordades i com garanteixen la rigorositat d’aquests continguts. En aquest segon i darrer lliurament, aquestes docents responen les tres preguntes que completen l’entrevista feta per l’autora.

Recordem que les set professores de diferents etapes educatives entrevistades són Gabriela Delord (gabrieladelord), professora de la Universitat de Sevilla; Ana Esther (anaestherteacher), professora de secundària; Celia Salgado (lateacher_celia), professora de primària i d’adults; Noelia Valle (lapizarradenoe), professora de la Universitat Francisco de Vitoria; Alba Moya (fp_inlove), professora de formació professional; Elisenda Abad (amotivatedteacher), professora de secundària i batxillerat, i Josune Rodríguez-Negro (@lamagiadelaef), mestra d’educació física i professora en la Universitat del País Basc. A continuació, se sintetitzen les seves respostes a les últimes tres qüestions plantejades.

 

Quin paper creus que tenen les xarxes socials en l’educació avui dia i com creus que canviaran en el futur?

 

La majoria de les entrevistades pensen que, actualment, les xarxes socials són un instrument útil per difondre continguts educatius:

 

«Crec que les xarxes socials també poden ser un mitjà per aprendre, informar, comunicar i ajudar les persones» (gabrieladelord).

 

També la majoria coincideix que han de ser usades amb mesura:

 

«Usades amb mesura poden ser una bona font d’informació i, en el cas del món educatiu, una manera de compartir experiències que funcionen» (anaestherteacher).

 

La funció d’aparador del treball de les docents és també un fet àmpliament comentat. No només entre les companyes, sinó també cap a l’estudiantat:

 

«Les xarxes permeten acostar-los a un món acadèmic més dinàmic i interactiu, on poden aprendre i créixer de maneres que abans eren impensables» (fp_inlove).

 

Algunes d’elles van començar en Twitter, d’altres van passar dels seus comptes personals en Instagram a les professionals. Ara, les entrevistades assenyalen el canvi que comporta l’aparició de nous canals com TikTok. D’una banda, tenen clar l’ús docent de les xarxes socials:

 

«Crec que són una oportunitat per transmetre coneixement i contribuir a tenir una societat ben informada, amb més cultura científica, en el meu cas» (lapizarradenoe).

 

«Crec fermament que aquestes eines s’han d’incorporar a l’educació per ensenyar-ne el bon ús, i promoure pràctiques positives i responsables» (fp_inlove).

 

D’altra banda, expressen la seva preocupació davant la mercantilització dels comptes de continguts educatius:

 

«Espero que no es converteixin en petites empreses educatives, fet que malauradament ha passat en els últims anys» (amotivatedteacher).

 

Quin ha estat l’impacte més important que has notat en els teus seguidors gràcies al teu contingut? Tens alguna història que recordis?

 

La comunicació amb les seguidores és una cosa que les nostres entrevistades esmenten a l’hora de mesurar l’impacte dels seus continguts, especialment, les converses sobre motivació i vocació, gairebé sempre en un entorn sense haters:

 

«L’impacte més important és que els ha fet, d’alguna manera, recuperar la seva vocació i la seva il·lusió. L’efecte wow del qual tant parlo també ens arriba a nosaltres els docents» (anaestherteacher).

 

En un aspecte més micro, algunes assenyalen l’orgull que senten pel fet que altres docents utilitzin els seus materials docents o els seus vídeos sobre teoria. De fet, algunes de les entrevistades han publicat llibres i assenyalen que s’han venut millor gràcies als seus perfils d’Instagram. A més, aquestes comunicacions amb les seguidores són una manera excel·lent de fer noves connexions professionals, i també de comprovar que la seva audiència no només la configura professorat en actiu, sinó també futurs estudiants i docents:

 

«Gràcies a aquesta plataforma, he creat amistats i col·laboracions valuoses. Per exemple, tinc una companya a Màlaga amb la qual estem dissenyant projectes per fer conjuntament, i només ens hem vist en persona una vegada!» (fp_inlove).

 

Les entrevistades assenyalen la capacitat de les xarxes socials de traspassar fronteres. D’aquesta manera, algunes històries que recorden estan relacionades amb l’entorn pròxim i conegut, missatges d’alumnat o famílies, i també de persones a les quals no coneixen o professorat de tot arreu del món que apliquen el seu contingut en les seves classes, però també antic alumnat:

 

«Les històries més boniques que m’han arribat han estat quan alguna exalumna o algun exalumne m’ha contactat per donar-me les gràcies per alguna cosa que he dit a classe, per alguna activitat que recorda, per algun llibre feminista que s’ha llegit o, simplement, per haver estat el seu professorat durant un temps determinat» (amotivatedteacher).

 

Quin consell li donaries a algú que vol començar a fer contingut educatiu en xarxes socials?

 

Les entrevistades assenyalen dues aproximacions a les xarxes socials, la comercial i l’amateur:

 

«Per tenir èxit, qui està començant un compte amb zero seguidors haurà d’invertir en publicitat i pagar el segell de verificació. Només una persona que sigui un fenomen avui dia aconsegueix guanyar seguidors de manera orgànica. Però també es pot pensar que no necessites ser un profe influencer, que pots simplement pujar tots els continguts i esmentar-los en les teves xerrades, en les teves classes» (gabrieladelord).

 

L’exposició en xarxes socials és quelcom que totes assenyalen com a aspecte que cal tenir en compte a l’hora d’obrir un Instagram didàctic. Totes coincideixen que cal mostrar-se tal com és la persona, amb transparència:

 

«Li diria tres coses: que sigui ell mateix (que no fingeixi ser una altra persona, perquè les xarxes busquen que et mostris com ets), que sigui constant (no és qüestió de motivar-se, pujar mil coses i després res) i definir el teu nínxol (és a dir, a qui vols arribar i com ho vols fer)» (lateacher_celia).

 

També moltes assenyalen l’autenticitat del contingut «més enllà dels seguidors o els likes» (fp_inlove), des d’un rigor «que s’allunyi de mites i de pirotècnia educativa, que citi la font quan comparteixi informació que ja ha publicat un altre compte abans» (@lamagiadelaef) i «que sigui honesta amb si mateixa, que es pregunti sobre quina empremta digital vol deixar en el món» (amotivatedteacher).

 

Gràcies, gracias i eskerrik asko a totes les profes que han volgut compartir la seva experiència i contribuir així a comunicar la bona educació.

 

Citació recomanada

COSTA GÁLVEZ, Lola. «Comunicar la bona educació: les ‘eduinfluencers’ (i II)». COMeIN [en línia], desembre 2024, no. 149. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n149.2481

mitjans socials;  comunicació i educació;  gènere;  recerca;