El mes de març va marcar una nova fita en la guerra per acabar amb la propagació del discurs de l’odi a internet. La presentació d’un protocol que compta amb l’adhesió d’actors diversos afavoreix la col·laboració per tallar la presència d’aquests missatges, que constitueixen un delicte. Un discurs de l’odi que, més enllà de l’àmbit penal i l’efecte directe sobre les persones o col·lectius a què es dirigeix, té conseqüències en la dinàmica i el funcionament democràtics, així com en el manteniment d’una convivència tolerant i pacífica.
Són diversos els factors que poden afavorir la presència de missatges que s’emmarquen dins del que es coneix com a «discurs de l’odi»: la cobertura que ofereix publicar des de l’anonimat; la difusió de fake news que a més s’acarnissen en aspectes emocionals, i determinats contextos que poden intensificar el clima de crispació (com l’actual de pandèmia o de crisi econòmica), entre d’altres. Juntament amb aquesta diversitat de situacions hi ha altres factors que dificulten la tasca de posar fre a aquest tipus de continguts. Ens trobem en un terreny de ràpida distribució del missatge, que es produeix en un entorn globalitzat, amb diferents marcs i normatives. A això cal sumar-hi el debat que es genera quan, en intervenir silenciant certs missatges, sorgeixen veus acusatòries que parlen de censura i limitació a la llibertat d’expressió. Una discussió que de vegades deixa entreveure diferents interessos en joc i posicions oposades. Bon exemple d’això es va poder observar en el context de precampanya electoral nord-americana a propòsit de la decisió presa per Twitter d’etiquetar els missatges de Trump i la reacció des de la Casa Blanca.
Davant d’aquesta realitat i de manera complementària a d’altres iniciatives com la del Codi de Conducta de la Unió Europea per contrarestar el discurs de l’odi en línia, al març es presentava el protocol per combatre el discurs d’odi il·legal en línia.
En què consisteix el Protocol per a Combatre el Discurs d’Odi Il·legal en Línia? Qui ha contribuït a fer-ho possible? #ContraElDiscursoDeOdio pic.twitter.com/NHPcOYF679 & mdash; Secretaria d’Estat de Migracions (@SEstadoMigr) March 18, 2021
Aquest document té com a marc de referència la legislació espanyola, com el Codi penal, així com altres recomanacions o decisions que inclouen tant les que provenen de l’entorn nacional, europeu o internacional com les pronunciades des de les Nacions Unides.
L’especial interès i oportunitat d’aquest protocol resideix precisament en el fet que és fruit de l’acord produït entre l’Administració i companyies que es dediquen a oferir serveis propis del context digital actual per a la publicació i «allotjament de dades», incloses plataformes social media. A ells s’hi sumen altres agents procedents de la societat civil, entre els quals figuren entitats sense ànim de lucre o ONG. Aquesta aliança facilita establir pautes de comunicació i cooperació que afavoreixin la tramitació d’aquells casos en què es detectin missatges que continguin aquest discurs de l’odi il·legal. Així, per exemple, es planteja la necessitat d’identificar i recopilar la llista d’«autoritats competents» i d’un «punt de contacte», en aquest cas la Unitat contra la Criminalitat Informàtica de la Fiscalia General de l’Estat, que s’encarrega de canalitzar les notificacions. Les bases d’aquest protocol d’actuació dediquen especial atenció a la figura dels «comunicants fiables» (trusted flaggers), que s’hauran d’acreditar com a tals i que tindran un tracte preferent, ja que les companyies de serveis abans esmentades atendran ¡ prioritàriament les seves notificacions. A més, es reconeix a aquestes companyies la potestat per actuar a causa del seu «paper important en la lluita contra els continguts il·legals difosos en línia». Una col·laboració i activitat que, segons es desprèn del document, no pot menyscabar la llibertat d’expressió i el dret a la informació i sempre tenint en compte el marc legal.
Finalment, ja des de les primeres pàgines del protocol es reconeix una altra línia d’actuació important, si bé no prevista entre les pautes marcades en aquesta guia. Es tracta de la necessitat de formar els usuaris. En aquest sentit s’observa novament la importància de reforçar l’alfabetització mediàtica i informacional de la ciutadania, que ha de contribuir a fer conèixer no només els criteris que apliquen les plataformes, sinó també el marc legal i els codis de conducta que potenciïn una comunicació inclusiva. En aquest sentit els diferents actors signants però també altres entitats i agents socials tenen un paper clar de construir un storytelling que connecti amb els usuaris i contribueixi a fomentar una conversa oberta basada en el respecte.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. Silenciar el discurs de l’odi. COMeIN [en línia], abril 2021, no. 109. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n109.2127
