Aquest mes de maig, COMeIN fa la seva primera dècada de vida. Al llarg de tot el que ens queda de 2021, ja hi haurà temps de commemorar l’efemèride com cal. De moment, a manera d’aperitiu, us convido a compartir un itinerari molt –però molt– personal que ens portarà a recórrer la història de la revista a través de 10 imatges. Comencem?
1. Al principi era el logo
La conceptualització de la revista va començar mesos abans del seu llançament i el logotip que apareix a la capçalera va ser un dels fruits més tangibles de tota aquella feina prèvia. Les línies paral·leles que emmarquen la e minúscula evoquen una porta; la porta que dona lliure accés al coneixement generat als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.
2. Que no es quedi ningú a fora
«COMeIN es diu així, primer de tot, perquè constitueix una invitació: endavant, passeu, no us quedeu fora, come in. La revista us convida a endinsar-vos en els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i a descobrir què pensa el seu professorat sobre un ampli ventall temàtic: periodisme, relacions públiques, documentació, cinema, televisió, publicitat, gestió de la informació, videojocs, biblioteconomia, comunicació política, entreteniment, protocol, intel·ligència competitiva, comunicació de crisi, polítiques comunicatives, lobbisme i un llarg etcètera». Amb aquestes paraules començava –el maig de 2011– el primer article publicat a la revista.
3. Amb tacte
Per celebrar els primers 5 anys de vida de COMeIN, es va editar un llibre recopilatori que vaig tenir el privilegi de coordinar. Nascuda com una publicació en línia, la revista va adquirir, així, corporeïtat per primera i fins ara única vegada. D’aquesta manera, els articles, a més de llegir-se, també es van poder tocar.
4. Millor, impossible
Pere Portabella, insubornable mestre del cinema –i de la vida– i paradigma de la transversalitat comunicativa, va acceptar apadrinar la presentació del recopilatori esmentat, que va tenir lloc a la llibreria Documenta el 4 de maig de 2017. A la foto, apareix (de dreta a esquerra), al costat de Jordi Sánchez Navarro, director dels nostres Estudis i prologuista de l’obra, i d’un servidor. Va ser una vetllada memorable i immillorable.
5. Sense perdó
El març de 2018, COMeIN publicar el seu número 75. Amb la moral pels núvols per aquesta xifra emblemàtica, em vaig envalentir i vaig muntar la imatge que segueix aquestes línies amb les cares de les i els col·legues que havien contribuït a fer possible aquella fita. Alguns –particularment els de l’àmbit de coneixement del disseny– no m’ho han perdonat encara.
6. Front comú
El març de 2020, quan semblava que el món s’havia d’aturar completament a causa del confinament estricte derivat de la primera onada de COVID-19, unes quantes persones em van preguntar si tenia sentit mantenir activa la revista sota aquelles circumstàncies. La meva resposta sempre va ser la mateixa: «Ara, més que mai». I espontàniament, sense requerir cap consigna, les autores i els autors de COMeIN vam focalitzar la temàtica de tots els nostres articles en la pandèmia, aportant des dels respectius àmbits de coneixement tanta llum com vam ser capaços de generar a una societat àvida d’informació clara i fidedigna, però immersa en un ecosistema comunicatiu saturat de tecnicismes i falsetats. Els tres monogràfics publicats aquella primavera així ho testifiquen.
7. Agreujant per reincidència
Sí, confesso que quan COMeIN va arribar al seu issue número 100 vaig tornar a fer el mateix amb el disseny (?!) d’una imatge commemorativa, de manera que vaig reincidir en el flagrant error comès amb motiu del número 75. Cap atenuant? Bé, almenys aquest cop no vaig fer servir les cares dels meus col·legues per crear la il·lustració.
8. Ja que hi som...
Estiu de 2020. Confinats. Aquest any no es viatja. Tota la família a casa. 24 hores al dia. Set dies a la setmana. No va ser fàcil, però també va tenir els seus avantatges. Quan al banc d’imatges no hi trobes fotos idònies per il·lustrar articles de la revista, tenir a prop dos joves i voluntariosos models fotogràfics et pot ajudar a sortir-te’n.
9. Ara sí
Fa uns anys vaig decidir repensar el meu perfil d’Instagram i vaig acabar dedicant-lo a recuperar i compartir velles fotos meves, principalment imatges analògiques que en el seu moment havien estat acuradament enganxades als fulls de vetustos àlbums o simplement amuntegades en mitja dotzena de capses metàl·liques. Vaig rebatejar el meu compte amb el nom de lalueza_vintage i em vaig autoimposar la consigna de no publicar cap imatge que tingués menys de 10 anys. Aquest és el motiu pel qual COMeIN no havia aparegut mai al meu Insta. Fins ara.
10. Tots envellim
El 13 de maig (no, no era un dimarts ni tampoc un divendres), el servidor de COMeIN va caure a causa de problemes tècnics que escapen a la meva comprensió i, de fet, en el moment de redactar aquest article encara no ha estat reestablert. En els 10 anys d’història que té la revista, no havia passat mai res de semblant. Suposo que són les xacres pròpies de l’edat, encara que –com bé deia Indiana Jones– de vegades el que ens passa factura no són els anys, sinó el rodatge. La bona notícia és que, si llegeixes aquestes línies, vol dir que finalment hem estat capaços de superar l’ensopegada tecnològica i ja estem encarant la pròxima dècada.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat en aquesta aventura! Seguim.
Citació recomanada
LALUEZA, Ferran. ‘COMeIN’: una dècada en 10 imatges. COMeIN [en línia], maig 2021, no. 110. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n110.2135
