Les emoticones o els emojis són elements gràfics que formen part de la comunicació ordinària en el nostre dia a dia, mitjançant els diferents dispositius, plataformes o xarxes socials. Serveixen per emfatitzar o dotar d’emocions i contingut els missatges textuals, però en algunes ocasions també serveixen per definir-nos, com un element més d’expressió personal.
D’entrada tenim dos mots que es fan servir indistintament però que tenen significats lleugerament diferents. Emoticon, en anglès, prové de la fusió de emotion i icon. Emoji, en japonès, és la fusió d’imatge i personatge, ja que són pictogrames de cares, objectes i símbols. De la mateixa manera, és interessant veure que també es relata l’origen dels emojis vinculat a dos contextos diferents: el de les tecnologies i el de les imatges, que en algun moment es fusionen, com veurem.
D’una banda, la que podríem anomenar genealogia gràfica de l’emoticon es remunta a 1982, quan un investigador de la universitat nord-americana Carnegie Mellon va proposar afegir als assumptes dels fils d’un fòrum intern de la institució la seqüència de signes de puntuació :) per indicar si el missatge no s’havia d’interpretar de forma literal (Avendaño, 2012). D’altra banda, la seva genealogia com a imatge el relaciona amb els smiley (caretes somrients), que va començar als anys 60 i es van estendre als anys 80. El disseny de la careta se li atribueix a Harvey Ball, un artista britànic que va rebre l’encàrrec el 1963 de dissenyar una imatge per animar els empleats d’una oficina en hores baixes. Com que no el va registrar, a finals dels anys seixanta el somriure va començar a aparèixer en samarretes, rètols, botons. De fet, als anys 70 un artista francès, Franklin Loufrani, va fer una versió pràcticament igual a la de Ball. En qualsevol cas, a principis dels vuitanta, la imatge havia proliferat i s’havia convertit en una característica permanent de la representació cultural pop occidental, i més concretament a la música house. A la segona part dels anys 90 Loufrani va fer múltiples versions de la careta i a principis dels 2000 va fundar The Smiley Company. Tot i que Microsoft i Apple van crear els seus propis emojis, el seu negoci de llicències segueix funcionant i diferents marques de jocs, alimentació, etc. les incorporen en els seus productes.
De manera paral·lela, les comunicacions mediades per ordinador o per tecnologia es converteixen en un escenari en què la utilitat de l’emoticona ha crescut; mentre que a Amèrica del Nord les emoticones es desenvolupaven com a imatges verticals laterals de la cara :-), les emoticones japoneses, conegudes com a kaomoji o marques facials, solien configurar-se en vistes de perfil horitzontal: (• ‿ •)
Si resseguim aquest origen de l’emoji, es considera que Shigetaka Kurita va ser l’home que els va inventar. Els seus emojis van ser creats el 1999 amb un propòsit molt específic: la facilitat de comunicació en un sistema emergent d’internet mòbil desenvolupat per la companyia de telecomunicacions japonesa NTT DoCoMo. Aquests emojis pixelats, després d’una dècada, el 2010, van passar a l’empresa Unicode, integrada ara a WhatsApp. Es tracta d’un consorci internacional denominat Unicode que s’encarrega actualment del disseny i estandardització dels emojis. Si es vol incorporar un nou emoji, ha de passar per aquest consorci, que n’ha de valorar la demanda social. A manera d’anècdota, així és com es va incorporar fa uns anys l’emoticona de la paella.
Actualment disposem d’una àmplia gamma de petites imatges que no representen només expressions facials d’emocions. I cada plataforma té les seves. Google va redissenyar els seus emojis el 2017, integrats ara als terminals Android. Van aplicar unes retícules i colors que els fan perfectament reconeixibles i ara són plans, en lloc de tridimensionals.
Emojis de Google.
Font: https://medium.com/google-design/redesigning-android-emoji-cb22e3b51cc6
Així doncs, en termes de disseny són elements gràfics d’una gran simplicitat que facilita el seu ús i la seva identificació en diferents contextos. Serien pròxims als pictogrames en el seu grau d’iconicitat, tot i que incorporen més elements. No obstant això, aquesta simplicitat, com a elements de comunicació no verbal (en un context de comunicació mediada per tecnologia i amb un format textual), també genera ambigüitat i diferents interpretacions dins d’un món globalitzat i divers. És per això que recentment s’han afegit icones amb criteris de diversitat de cultura, gènere i raça.
A més a més, les emoticones es fan servir de manera creativa amb diferents intencions, aprofitant les seves potencialitats semiòtiques, tant com a substitució d’una paraula com per reforçar, expandir o generar un missatge completament amb emojis, com Emoji dick, el llibre escrit amb emojis a partir del sistema Mechanical Turk. Un altre exemple d’usos simbòlics d’emojis seria l’albergínia, que es va fer servir a Instagram com a forma de visibilitzar la prohibició de publicació d’imatges de nus a Instagram, en una campanya el 2015. O, més recentment, l’ús de l’emoticona del cor es va fer servir amb diferents colors per posicionar-se a favor o en contra de la llei sobre l’avortament a Argentina.
Sigui com sigui, el que és clar és que les emoticones es fan servir de manera intencional en la comunicació mediada per tecnologia, no només per substituir pistes no verbals, o dotar d’emocionalitat un text, sinó per remarcar, matisar o fins i tot buscar contradiccions en la comunicació a les xarxes. Aquests usos vinculats amb l’activisme o amb la creació de significats associats a les icones van molt més enllà del que els seus creadors, sigui quina sigui la seva filiació, segurament van preveure en el seu moment.
Per saber-ne més:
Avendaño, T.C. (2012). «30 años de emoticonos. El País [en línia], 12 octubre. Disponible a: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/10/26/actualidad/1351249789_481252.html
Bravo, E. (2017). «La historia detrás del ‘emoji’ de la paella valenciana». El País [en línia], 28 agost. Disponible a https://elpais.com/elpais/2017/08/14/tentaciones/1502712454_708911.html
Cantamutto, L.M.; Vela Delfa, C. (2020). «¿De qué color es tu corazón? El uso de emojis en los procesos de activismo social». Dígitos: Revista de Comunicación Digital, núm. 6. https://doi.org/10.7203/rd.v1i6.183
Google Emoji (2017). Redesigning android emoji. https://medium.com/google-design/redesigning-android-emoji-cb22e3b51cc6
Highfield, T. (2018). «Emoji hashtags//hashtag emoji: Of platforms, visual affect, and discursive flexibility». First Monday, vol. 23(9).
Citació recomanada
San Cornelio, Gemma. De les caretes als cors: origen i ús dels emojis. COMeIN [en línia], març 2021, no. 108. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n108.2117
Professora de Comunicació Audiovisual i Disseny de la UOC