Hi ha tres tecnologies que marcaran el futur de la pràctica del disseny: la intel·ligència artificial, la neuroinformàtica i el blockchain. No són càpsules tancades i monolítiques, sinó que van lligades a processos tecnològics complexos. A més, les hem d’enfrontar o permear amb tres processos socioculturals actuals que també estan revolucionant la societat: la crisi mediambiental, els feminismes i les comunitats de pràctica. Si no fem aquest exercici de contrast, de les noves tecnologies, només en podrem donar una versió limitada i mancada d’un espai crític de reflexió.
La intel·ligència artificial, la neuroinformàtica i el blockchain tenen alguna cosa en comú; són tecnologies que depenen, neixen i generen canvis a partir d’Internet. De fet, estan interconnectades entre si a través de la xarxa de xarxes. Al mateix temps, les tres tecnologies generen friccions o possibilitats dins dels debats lligats a la crisi mediambiental, els feminismes i les comunitats de pràctica. Les dicotomies, les contradiccions i les friccions es produeixen en cada bit que es transmet a la xarxa.
Per posar un exemple, la violència de gènere és exercida també a Internet i alhora és denunciada des d’aquí mateix, tal com exemplifica el projecte «#Cuéntalo», descrit així a la seva plataforma web:
«A l’abril del 2018, es va llançar l’etiqueta #Cuéntalo, que convidava les dones a relatar les agressions que havien patit. Després d’analitzar les dades dels primers 14 dies, aquest és el resultat, aclaparador i inèdit. Es tracta d’un document històric que compon una nova memòria col·lectiva de la violència masclista narrada en paraules de les dones. L’objectiu de #Cuéntalo és evidenciar la veracitat de les denúncies i la dimensió del conflicte.»
Tant la intel·ligència artificial com la neuroinformàtica i el blockchain poden ser capaços del millor i del pitjor segons qui els dissenyi. Igualment, poden ser aliats dels canvis socials. La pregunta base és: qui dissenya aquestes matrius tecnològiques? En relació amb els canvis que afectaran el disseny de futur, proposem algunes perspectives que cal tenir en compte:
Intel·ligència artificial
L’automatització de les eines de disseny, però també de la manera de distribuir els productes de consum, quedaran afectades pel gran potencial algorítmic de la xarxa. Només en el camp de la distribució de productes, ja podem veure la capacitat a escala global de les plataformes de delivery. La part que ens sembla interessant és imaginar objectes dissenyats que siguin evolutius en el pla algorítmic, que trenquin la inèrcia de l’objecte de desig únic. Els algorismes en l’època de les plataformes no només ajuden a predir audiències, sinó també a teledirigir-les.
Neuroinformàtica
L’última frontera és el cervell. Aquest òrgan humà encara està per descobrir i amb els sistemes d’electroencefalograma (EEG) es poden escanejar més eficaçment els estímuls cerebrals. Aquí es barregen sistemes matemàtics molt complexos que busquen l’enteniment de l’ésser humà del futur. De la mateixa manera, conèixer el cervell es presenta com el paradigma del coneixement profund dels organismes humans. Tot aquest coneixement és matèria primera per a les diverses fases del disseny del futur. Això abasta des de noves formes d’interacció entre humans-ordinador que encara estan per imaginar i, de la mateixa manera, el neuromàrqueting es posiciona a l’avantguarda per conèixer els gustos de la gent i dissenyar a mida de l’usuari.
‘Blockchain’
L’anomenada Web 3.0 troba la seva columna vertebral en sistemes de registre d’informació descentralitzats capaços d’imaginar noves dinàmiques a la xarxa. Podem passar per sistemes criptogràfics per protegir identitats a la xarxa, fins a la generació d’economies basades en criptomonedes. Tot això està passant a hores d’ara i l’efecte d’aquests sistemes en l’economia es comença a veure a gran escala. El disseny, en definitiva, trobarà en la tecnologia blockchain un marc de treball per generar noves formes de valor als objectes d’ús quotidià, i amb la revaloració de les imatges digitals (NFT) ja en veiem els resultats. Noves formes d’especulació? Per descomptat.
Aquestes idees només són un esbós inicial de temàtiques que cal explorar en profunditat i que no estan del tot clares en el món que ens arriba. Hi ha preguntes intenses com les lligades al consum energètic d’aquestes tecnologies. Ens preguntem si en la història del disseny això ha estat un problema: alguna vegada s’ha posat en dubte el consum dels ordinadors Apple dels estudis de disseny d’una ciutat?
Són preguntes genèriques, però que seran cada vegada més recurrents en un món com l’actual, en el qual l’escalfament global i la desigualtat social estan més i més presents cada dia. Ens toca tornar a preguntar-nos si el disseny és la solució o el problema. Si és la solució, toca demostrar-ho.
Totes aquestes problemàtiques van ser abordades a la taula rodona Procesos de diseño orientados al futuro, organitzada pels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC en el marc de la Barcelona Design Week celebrada al juny d’aquest 2022.
Citació recomanada
FOGLIA, Efraín. «Tecnologies i processos que transformaran el futur del disseny». COMeIN [en línia], setembre 2022, no. 124. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n124.2253
Professor de Disseny a la UOC
@EfrainFoglia