Per mitjà d'una profunda anàlisi històrica i teòrica, des dels clàssics (Marx, Schumpeter i Keynes), fins als corrents econòmics crítics (Saffra, els regulacionistes, Galbraith, Chandler) i més heterodoxos (com l'operaisme italià i francès), Andrea Fumagalli proposa una nova crítica de l'economia política del capitalisme transformat; un capitalisme, anomenat cognitiu, en el qual les mutacions de la producció, la primacia del finançament i la centralitat del coneixement i la informació es vinculen amb el que definitivament constitueix la seva base: l'explotació de les capacitats lingüístiques, cognitives i relacionals dels individus. La vida mateixa posada a treballar al preu d'una existència feta precarietat. Aquesta anàlisi exhaustiva serveix per a argumentar la necessitat del dret a la renda (renda bàsica), a triar ocupació i condicions de treball (flexicurity) i a accedir i defensar el que és comú (commomfare).