El nou portal social Ments obertes és un espai d’expressió, creació, reflexió, debat i intercanvi, al qual la UOC vol contribuir amb el seu coneixement, expertesa i talent.

Ments obertes vol que hi participin les persones decidides a fer el pas cap a un món més just, equitatiu i sostenible, que creuen en la força de la cooperació i l’intercanvi lliure de coneixement; persones d’arreu que viuen a la xarxa compartint creativitat, imaginació i esperança i que afronten els reptes confiant en la formació al llarg de la vida.

Nascuda a internet el 1995, amb una comunitat de 200.000 estudiants, graduats i emprenedors a tot el món, la UOC és la primera universitat de les universitats del futur, universal, col·laborativa i a mida, amb un campus virtual únic i un mètode educatiu propi, adaptats a tu i a la nova societat del coneixement.

Apunta’t al MO-viment!

Si ets UOC, ets una ment oberta (MO) i, si ets MO, has trobat la universitat que s’adiu amb tu. Som conscients que el món actual necessita noves actituds i més creativitat i, sobretot, l’accés universal al coneixement i a l’educació. Hi volem contribuir. Hi creiem. Per això ens volem apuntar al MO-viment. I tu, t’hi apuntes?

Les trobades Alumni celebrades a Barcelona i Madrid el 30 de juny i el 7 de juliol respectivament van aplegar centenars de graduats de la nostra universitat, que van poder escoltar professionals que han aconseguit l'èxit amb valors com la tenacitat, l'esforç i la creativitat. A les trobades hi van assistir representants de la Universitat, com la rectora, Imma Tubella, el vicerector d'Ordenació Acadèmica i Professorat, Pere Fabra, i la directora d'Alumni, Maria Parareda.

A Barcelona, la Trobada fou a l'auditori del World Trade Center, on hi van ser dos esportistes d'elit que han aconseguit fites molt ambicioses: el tres vegades guanyador del ral·li Dakar, Marc Coma, i la regatista Anna Corbella, que va aconseguir fer la volta al món amb veler sense fer cap escala a l'última Barcelona World Race.

Tots dos van parlar de la duresa dels objectius que s'havien marcat i de com van haver de lluitar i preparar-se amb constància i molt d'esforç per a assolir-los. La preparació, per a Marc Coma, és  fonamental quan es participa en la cursa de motos més dura del món. Els entrenaments inclouen esports a l'aire lliure, com l'escalada, un esport adequat perquè el pilot ha de fer front a «situacions compromeses», igual que al Dakar.

També hi ha una part important de preparació psicològica, perquè, segons Coma, la duresa del desert tant afecta el cos com posa a prova la fortalesa mental.

Interrogat pel periodista Jordi Llompart, que moderava la taula rodona amb els convidats, el pilot d'Avià (Berguedà) va relatar un dels moments més durs de la seva carrera, fins ara. Va ser quan Repsol li va anunciar que no el continuaria patrocinant: «Tota la vida m'he dedicat a les motos i hi he posat tota la meva energia. En un moment així, tot es desmunta. Els esportistes d'elit sabem que un dia arribarà el dia en què haurem de deixar aquesta activitat, però és un moment complicat. Afortunadament, la situació es va poder resoldre. De totes maneres, el dia que deixi la competició, voldria continuar lligat al món de les carreres».

«La por no serveix per a res, només em perjudica»

Anna Corbella va explicar la duresa de les condicions en què va fer la volta al món: ella i la seva companya de regata, Dee Caffari, no podien dormir més de dues hores seguides, perquè s'havien de combinar les guàrdies. Van ser 102 dies de travessa en què hi va haver moments de por, com per exemple quan van tenir una avaria important al veler. «En moments així», explica Corbella, em mentalitzava que estava preparada per a fer front als problemes i espantava la por amb el pensament que «no serveix per a res, només em perjudica». Corbella diu que no té por al fracàs, perquè de totes les experiències se'n treuen coses positives. Les regates que no ha pogut acabar, assegura, li han servit per a agafar forces per a les competicions següents. 

Empreses sense caps ni oficines

Una de les conclusions que es van extreure de la Trobada Anual d'Alumni a Madrid fou que les empreses del 2020 i les del futur pròxim, en general, necessitaran més líders i menys caps. Jesús Vega, amb vint anys d'experiència en el sector de recursos humans i havent treballat a companyies com Inditex i Banc Santander, va fer una prospecció del món empresarial del futur. Així, va dir Vega, «els càrrecs de direcció intermedis tendiran a desaparèixer», i també les oficines, perquè cada vegada es treballarà més en "entorns remots". Un repte que tenen les empreses amb vista al futur és la transparència», va assegurar, «perquè cada vegada és més difícil amagar informació.

Hi ha portals, com glassdoor.com, en què els treballadors poden donar informació sobre les empreses on treballen de manera anònima». Vega va recomanar a les empreses que s'ho passin bé, perquè per a estimular la creativitat «cal que hi estiguem a gust, relaxats i que ens hi divertim».

Ana María Llopis, també amb una llarga experiència en la gestió de recursos humans i fundadora  d'ideas4all, xarxa social vertical que ofereix una nova manera de compartir idees i innovació, va parlar de com han canviat les empreses en els últims temps: «En els últims cent anys, la vida mitjana de les empreses ha passat de tenir setanta anys a tenir-ne quinze». Per a innovar, segons Llopis, és imprescindible tenir en compte tres punts: la col·laboració entre grups, que les masses són més sàvies que no pas els individus i que, si no trobes la innovació dins de l'empresa, cal buscar-la a fora. Per a Llopis, l'obertura i la col·laboració, amb la competència i tot, són clau per a tenir èxit. 

La UOC compta actualment amb prop de 27.000 graduats. La comunitat organitza actes i activitats de formació per a donar suport als graduats i altres titulats en la inserció i millora del seu estatus professional.