Autor: Jonatan Castaño Muñoz
Programa: Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement
Idioma: castellà
Directors: Dr. Josep M. Duart Montoliu i Dra. Teresa Sancho Vinuesa
Departament / Institut: Internet Interdisciplinary Institute (IN3)
Matèries: Organització i gestió de l'educació i l'ensenyament, Ensenyament superior, Universitats
Paraules clau: Internet, Educació superior, Aprenentatge en línia, Aprenentatge mixt (blended learning), Interacció, Eficàcia, Producció educativa, Igualtat, Divisòria digital (digital divide), Propensity score matching, Enquestes en línia
Àrea de coneixement: Mètodes de Recerca i Diagnosi en Educació, Sociologia
+ Enllaç al projecte
Resum
L'augment de l'ús d'internet en l'educació superior planteja una sèrie de reptes per a aconseguir que aquesta tecnologia contribueixi, d'una manera òptima, a la millora de l'aprenentatge dels estudiants.
La teoria econòmica de la producció educativa destaca la importància d'incorporar-hi internet com a entrada productiva (input productiu) de la manera més eficaç o eficient possible. La teoria sociològica de la divisòria digital destaca la importància d'incorporar internet de manera que no exclogui cap col·lectiu d'alumnes. Partint d'aquestes dues òptiques, aquesta tesi té com a objectiu principal identificar quins elements porten a una incorporació eficaç i no excloent d'internet en l'educació superior. Aquest objectiu general s'ha dividit en quatre subobjectius:
- Comparar l'eficàcia de l'ús d'internet en l'educació per a l'aprenentatge interactiu amb l'eficàcia de l'ús d'internet en l'educació per a l'aprenentatge individual.
- Estudiar la variació dels beneficis de l'ús d'internet per a la interacció en l'aprenentatge segons els graus d'intensitat d'aquesta interacció.
- Estudiar els efectes diferenciats de l'ús d'internet per a la interacció en l'aprenentatge.
- Estudiar quins són els determinants de l'ús d'internet per a la interacció en l'aprenentatge.
Per a complir els objectius, s'han emprat dades d'una mostra de més de 17.000 alumnes de tres universitats catalanes (una de virtual i dues de presencials). En aquest sentit, s'han usat tècniques de reducció d'informació per a preparar variables i, en la part més analítica, s'han estimat models de regressió, tot corregint el biaix de selecció i la correlació intraclasse.
Els resultats obtinguts demostren el següent:
- Fer servir internet per a dur a terme un aprenentatge interactiu és eficaç i, alhora, millora el rendiment acadèmic. No obstant això, emprar internet per a un aprenentatge expositiu no té cap impacte en els resultats acadèmics.
- La productivitat de la interacció en línia en l'aprenentatge segueix pautes diferents en la universitat en línia i en la presencial. En la primera, segueix la llei de rendiments decreixents, mentre que en la segona, no, a causa d'una fase inicial d'adaptació al medi.
- Hi ha condicionants de l'èxit de l'ús d'internet per a interactuar en l'aprenentatge. Entre aquests condicionants destaca l'element organitzatiu i les habilitats d'ús dels estudiants.
- Malgrat ser detectat com un ús positiu per a millorar el rendiment acadèmic, no tots els alumnes fan servir internet per a la interacció amb la mateixa intensitat. La utilitat és una variable explicativa de l'ús, però també hi ha altres variables, com la motivació per la qual s'estudia, els usos previs d'internet fora del context educatiu i característiques sociodemogràfiques que dibuixen el mapa de causes de la desigualtat que es constata pel que fa a l'ús.
En la tesi es discuteixen les implicacions que tenen aquests resultats per a les polítiques educatives i es proposen estratègies per a incorporar internet en l'educació d'una manera eficaç i igualitària.