2024

"És imprescindible combinar la intel·ligència artificial amb la intel·ligència, l'experiència i el sentit comú humà"

Yolima Cossio, directora de Sistemes d'Informació i Suport a la Gestió de l'Hospital Vall d'Hebron i membre del Consell Assessor de l'eHealth Center

Yolima Cossio, directora de Sistemes d'Informació i Suport a la Gestió de l'Hospital Vall d'Hebron i membre del Consell Assessor de l'eHealth Center

02/07/2024
Teresa Bau
Yolima Cossio, directora de Sistemes d'Informació i Suport a la Gestió de l'Hospital Vall d'Hebron i membre del Consell Assessor de l'eHealth Center

La doctora Yolima Cossio, especialista en medicina preventiva i salut pública, és directora de Sistemes d'Informació i Suport a la Gestió de l'Hospital Vall d'Hebron, càrrec des del qual lidera la transformació digital de la institució. L'hospital ja fa servir programes d'intel·ligència artificial per millorar la gestió i l'atenció als pacients, i treballa per convertir-se en un hospital fluid, on el coneixement dels professionals i la tecnologia puguin viatjar sense barreres físiques per donar una atenció d'excel·lència en tota mena d'entorns. Cossio és una de les membres del Consell Assessor de l'eHealth Center.

 Quin ha de ser el rol de l'eHealth Center com a centre de recerca per fer front als reptes globals de salut?

 Considero que l'eHealth Center de la UOC té un gran potencial per ajudar a afrontar els reptes globals de salut a través de la innovació i l'aplicació de tecnologies digitals. En la meva experiència com a directora de sistemes en un hospital, veig que la missió de l'eHealth Center de desenvolupar i aplicar noves tecnologies com la intel·ligència artificial, dades massives, IoT i telemedicina és crucial per millorar aspectes clínics com el diagnòstic i el tractament. Però aquestes tecnologies també seran essencials per millorar l'accessibilitat, l'equitat i l'eficiència del sistema sanitari i la salut en general.

El seu rol el veig, per tant, no a desenvolupar tecnologies innovadores, sinó a generar l'evidència perquè aquestes es puguin implementar en la vida real. Això implica demostrar com es poden integrar de manera efectiva en la pràctica diària i en les polítiques sanitàries. No es tracta només de provar la precisió dels dispositius, sinó de mostrar com poden millorar la salut i fer sostenible el sistema sanitari en contextos reals.

 Quin valor creu que pot aportar a l'eHealth Center la seva experiència com a metgessa i també com a experta en dades en el sector sanitari?

 L'enfocament multidisciplinari de l'eHealth Center és essencial. La integració de la tecnologia amb disciplines com la salut pública, la psicologia i la sociologia permet abordar els problemes de salut des de múltiples perspectives. Aquesta col·laboració entre investigadors, tecnòlegs, professionals de la salut i pacients és essencial per cocrear solucions efectives i centrades en l'usuari.

Un altre aspecte clau és l'educació i la capacitació de professionals de la salut en l'ús i l'adopció de tecnologies digitals. Això és vital per promoure l'adopció de noves tecnologies en la seva pràctica diària i per preparar-los a enfrontar-se als reptes emergents.

El fet que l'eHealth Center col·labori amb governs i organitzacions internacionals en la implementació de polítiques que integren tecnologies digitals de manera efectiva i ètica és, sens dubte, un valor afegit.

 Quins són els reptes principals d'un hospital com Vall d'Hebron i com les tecnologies digitals poden ajudar a superar-los?

 Un dels reptes principals és la capacitat de suplir la demanda creixent de serveis de salut en un context de recursos finits, mantenint la qualitat en l'atenció i suplint les expectatives d'uns usuaris cada vegada més empoderats. L'alt cost associat a la cronicitat, el preu de les noves teràpies o la manca de professionals són reptes ben coneguts.

Les tecnologies digitals poden contribuir a superar aquests reptes a través de programes de prevenció i promoció de la salut, que han de ser el pilar de qualsevol sistema de salut. En l'àmbit hospitalari, la digitalització de processos, com les consultes en format virtual; el seguiment de pacients amb dispositius; l'ús de la intel·ligència artificial integrada en la història clínica, entre d'altres, tenen un gran potencial per millorar els reptes actuals. És important destacar que aquestes tecnologies han d'estar incloses en una estratègia integral i una política de canvi que vagi més enllà de la simple implementació tecnològica.

 Quin és l'objectiu darrere de la transformació digital de Vall d'Hebron?

 Els objectius de la transformació digital de l'Hospital Vall d'Hebron se centren a millorar la salut i la qualitat de vida de la ciutadania mitjançant l'aprofitament d'eines tecnològiques, la millora dels processos i el canvi cultural. Aquests objectius inclouen l'expansió de l'hospital més enllà de les seves parets físiques, per tal de crear un "hospital fluid" que faci servir solucions digitals per arribar on es necessitin els coneixements dels seus professionals. A més, l'estratègia vol generar un cicle d'aprenentatge continu a través de l'ús de dades per millorar les decisions clíniques i de gestió, transformant pràctiques i processos per ser més eficients i efectius.

 Quins són els punts clau de l'estratègia de dades massives?

 Els punts clau de la seva estratègia de dades inclouen millorar la qualitat de les dades des de l'origen, assegurant que siguin úniques i verificables. També centralitzar l'arquitectura de dades per garantir-ne l'accessibilitat, la interoperabilitat i la reutilització, és a dir, els anomenats principis FAIR: findable, accessible, interoperable, reusable. A més, volem democratitzar les dades, facilitant-hi l'accés a tots els usuaris, sempre dins del marc legal i ètic.

 Ens pot posar exemples d'alguns projectes de dades que s'hagin aplicat amb èxit al complex hospitalari?

 Un dels assoliments més importants en el complex hospitalari de Vall d'Hebron ha estat l'organització i la governança de les dades, que ha permès implementar amb èxit diversos projectes de dades. L'hospital ha centrat els seus esforços en la millora del registre, la identificació i el mapatge de les fonts de dades, així com en la curació de les dades i el desenvolupament d'eines que facilitin als usuaris accedir a una dada única i creïble per a la gestió i la presa de decisions. Aquest enfocament assegura la credibilitat i la consistència de la informació utilitzada des del punt de vista operatiu i estratègic. Un exemple concret de l'ús reeixit de dades és la implementació de quadres de comandament en temps real per gestionar llits.

Com garantiu la privacitat de les dades dels pacients? 

 Hem creat una eina d'estandardització i anonimització de dades, que és essencial per a l'ús secundari de les dades. Aquesta eina permet als investigadors accedir a dades d'alta qualitat, preservant la privacitat dels pacients, i facilita la realització d'estudis amb més rigor i confiança.

A més, s'han establert les bases i els fonaments per dur a terme projectes específics que involucren algoritmes avançats i tècniques d'intel·ligència artificial.

 Quines són les dificultats principals en l'aplicació d'aquests projectes?

 Tot i que es podria pensar que les dificultats principals en l'aplicació dels projectes de dades a l'Hospital Vall d'Hebron són de naturalesa tècnica, la realitat és que els desafiaments més importants han estat la gestió del canvi i l'alineació estratègica. La integració de múltiples sistemes i l'estandardització de dades són crucials, però superables amb tecnologia adequada. Tanmateix, implementar una transformació digital efectiva requereix un canvi cultural significatiu dins de l'organització. Això inclou la capacitació contínua dels professionals de la salut i l'adaptació de processos organitzatius, la qual cosa pot trobar resistència inicial i requereix un lideratge compromès.

 Quins són els principals beneficis de la intel·ligència artificial per a un hospital com el Vall d'Hebron?

 La IA pot proporcionar millores significatives en el diagnòstic i el tractament dels pacients, augmentant, per exemple, la precisió diagnòstica, especialment en àrees com la radiologia i la patologia, de manera que permeti identificar malalties en etapes primerenques. Així mateix, la personalització de l'atenció al pacient es veu beneficiada amb la IA, que pot recomanar plans de tractament adaptats a les característiques particulars de cada individu, utilitzant dades de l'historial mèdic, genètiques i altres factors rellevants. La IA també pot optimitzar la gestió de recursos hospitalaris i la presa de decisions basades en l'anticipació dels resultats.

 I els riscos potencials?

 El que més temo en la implementació de la IA és la possibilitat de biaixos i inequitats que aquesta tecnologia pugui generar. Els algoritmes d'IA, si s'entrenen amb dades esbiaixades, poden perpetuar i amplificar aquestes inequitats en les decisions de diagnòstic i tractament. Un altre risc significatiu és la dependència tecnològica, la qual cosa ens fa vulnerables en casos de fallades de connexió o apagades, i deixa l'hospital incapacitat per operar si es depèn en excés d'aquests sistemes.

 Com es poden superar els biaixos que a vegades porten incorporades les grans quantitats de dades?

 Superar els biaixos en grans quantitats de dades requereix combinar la intel·ligència artificial amb la intel·ligència, l'experiència i el sentit comú. Diversificar les fonts de dades és crucial per assegurar que representin una àmplia gamma de poblacions i situacions. La neteja i el preprocessament de dades juguen un paper vital, perquè poden identificar i mitigar biaixos abans d'utilitzar les dades per entrenar algoritmes. A més, la implementació de tècniques d'aprenentatge automàtic que siguin transparents i explicables permet als desenvolupadors identificar i corregir biaixos en etapes inicials. El monitoratge i l'avaluació contínua dels models en producció asseguren que els biaixos no es perpetuïn ni s'amplifiquin. Finalment, fomentar un equip divers de desenvolupadors i experts en dades proporciona perspectives variades, i ajuda a identificar i corregir biaixos que podrien passar desapercebuts.

 Com s'estan adaptant els professionals als nous canvis tecnològics?

 En la meva experiència, l'adaptació a la nova realitat assistencial es comporta com la corba d'innovació de Rogers: hi ha professionals que es familiaritzen ràpidament amb les tecnologies i les incorporen en la seva pràctica diària, mentre que d'altres són escèptics per definició. La gran majoria, però, es troben al mig, expectants als resultats i amb ganes de sumar-s'hi si hi ha un bon lideratge.

 Per acabar, com estan responent els pacients a la transformació digital de l'hospital?

 La resposta dels pacients a la transformació digital de l'hospital és un dels temes que ens ocupa profundament. Durant la pandèmia, vam desmentir molts prejudicis en veure que els nostres pacients, davant la necessitat, s'adaptaven ràpidament a les solucions digitals. Tanmateix, a alguns pacients els costa assimilar aquest canvi de mentalitat, especialment quan no perceben els beneficis immediatament. Per això, la nostra estratègia s'enfoca a incloure els pacients en el disseny i la implementació de solucions digitals, respectant el seu dret a l'atenció presencial si així ho prefereixen.