Seminari (CareNet): "La guerra per altres vies i amb altres espècies: el que pot fer un gos"

Programa

Entre el setembre i l'octubre del 2019, el preu del metro de Santiago de Xile va augmentar fins als 830 pesos (en hora punta) sense que aquest augment es correspongués amb la revaloració del sou mitjà dels treballadors de la capital xilena. Davant de les protestes, el ministre d'Economia xilè, Juan Andrés Fontaine, va suggerir que els usuaris del metro es llevessin més d'hora per poder accedir a tarifes més barates. Aquesta frase, que reedita analògicament el consell de Maria Antonieta a la cort de Lluís XVI davant la falta de pa a París, va ser l'espurna d'un dels moviments polítics més intensos i potser més espectaculars de les últimes dècades: parts de Santiago de Xile (com ara l'actual plaça de la Dignitat) i d'altres ciutats van ser ocupades per manifestants; una sèrie d'estacions de metro, bancs i supermercats foren destruïts; els carrabiners amb enfrontaments diaris  i els murs i les parets de la ciutat van esdevenir un diari obert per a missatges d'ordres  de tipologia diversa: "lluita com un maputxe", "lluita com una dona", "lluita com un gos". Aquesta darrera invocació semblava una mica estranya i una mica intrusa davant d'un moviment polític que considerem exclusivament humà. A tot això s'hi afegien moltes imatges d'un personatge icònic de les protestes del 2011: el Negro Matapacos en diverses figuracions, moltes de les quals amb ales i acompanyat de personatges angelical s. A partir d'aquí, van sorgir samarretes, clauers, una editorial (Matapacos) amb llibres i guies per als Black Block (Bloc Negre) i, fins i tot, una estàtua que substituïa la del general Baquedano (de la guerra del Pacífic) a l'antiga plaça d'Itàlia (ara plaça de la Dignitat, vegeu l'enllaç següent: https://www.youtube.com/watch?v=J3c3Z0UsM5U). Així mateix, a les batalles quotidianes amb la policia hi havia gossos, amb celebritats a cada gran ciutat: Rocío Capucha a Santiago, Matapacos a Concepción, o Vaquita també a Concepción. A més de les celebritats, també hi havia gossades distribuïdes estratègicament en cada manifestació. Què en podem pensar, d'aquest encaix agonístic entre espècies?

La qüestió fonamental d'aquesta presentació és demanar si correspondria a éssers no humans, com ara els gossos, dur a terme accions polítiques, o si aquesta lluita seria exclusivament humana. En cas d'acceptar la primera opció, les preguntes que ens hauríem de fer serien les següents: 1) com s'ha produït aquesta connexió?, 2) què significa lluitar com un gos?, i 3) quines conseqüències ha tingut aquesta relació entre espècies per a la composició de la vida col·lectiva a Xile? Per intentar respondre aquestes preguntes, l'investigador tindrà  en compte material etoetnogràfic de la seva experiència com a viatger freqüent a Xile, tant en moments anteriors com durant l'esclat social al país. Aquest material es complementarà amb contribucions de vídeos i fotografies compartits per amics i companys de recerca, i també amb documentals i reportatges presents a internet i a les xarxes socials i, fins i tot, estudis comparatius amb altres regions del planeta amb molts gossos de carrer (com l'Argentina, el Brasil i Grècia). A partir d'aquest material, la presentació s'organitzarà en quatre parts: 1) una presentació resumida de treballs anteriors, 2) una discussió de la política com a exclusivitat humana i els models alternatius de què podríem disposar, 3) una exposició del material etnogràfic, icònic i comparatiu de moments anteriors i durant l'esclat social xilè, i 4) una discussió sobre el possible sentit polític d'aquest encaix entre espècies (l'etologia política).

Arthur Arruda Leal Ferreira

Professor associat de Psicologia de la Universitat Federal de l'Estat de Rio de Janeiro (Brasil). Investigador de l'àmbit dels estudis socials de ciència i tecnologia, interessat per la teoria de l'actor-xarxa. Ha treballat durant molts anys sobre tecnologies de la subjectivitat en contextos de salut mental. Recentment, ha iniciat una recerca sobre les relacions multiespècie amb els gossos de carrer en el context llatinoamericà.