Seminari (TURBA Lab): "L'estructura organitzativa del municipalisme"

L'estructura organitzativa del municipalisme. El partit moviment Barcelona en Comú i els reptes envers una agenda urbana alternativa

Viviana Asara, Universitat de Ferrara

Els darrers anys ha proliferat la pràctica municipalista i, en conseqüència, han sorgit recerques sobre el "nou municipalisme" o el "municipalisme radical" (Roth et al., 2023; Veal et al., 2023; Thompson, 2021). Els estudis sobre municipalisme s'han centrat en els factors que expliquen l'elecció dels moviments urbans d'adoptar el municipalisme com a posicionament estratègic i polític de les seves plataformes electorals (Milan, 2023; Dolenec et al., 2017; Milan i Dolenec, 2023; Blanco et al., 2020), en la comunitarització del públic (Bianchi, 2023; Bianchi et al., 2022; Russell et al., 2023; Asara, 2019) i en els processos i els límits de la transformació de l'Estat (Joubert, 2022; Bua i Davis, 2023), en els sistemes assistencials i la feminització de la política (Kussy et al., 2023; Dean i Maiguashca, 2018), en el potencial del municipalisme per fomentar la transició envers la sostenibilitat urbana (Sareen i Lund Waagsaether, 2023) i en els seus límits i febleses a l'hora de consolidar un règim urbà alternatiu (Béal et al., 2023; Bua i Davies, 2023; Blanco et al., 2020). La meva contribució a aquest corpus combina literatura sobre municipalisme amb estudis sobre partits polítics i està feta des del prisma de l'organització política, un tema que ha estat marginat en aquests debats. Segons la literatura sobre els partits moviment posterior a l'obra seminal de Herbert Kitschelt, es considera que aquest tipus de partit es caracteritza per una estructura organitzativa comunitària, però estratificada i poc consistent. Una vegada que el partit entra en l'àmbit governamental i experimenta el procés d'institucionalització, aquesta estructura es transforma en un model de partit electoral professional i perd les característiques participatives originals. L'objectiu d'aquesta presentació és oferir una visió preliminar de la recerca que duc a terme sobre el cas de Barcelona en Comú (BeC). Com a continuació de les primeres observacions derivades del treball de camp fet durant la primera legislatura el 2016 i el 2019 —quan es van fer seixanta entrevistes en profunditat a membres del partit, activistes de moviments socials i representants d'organitzacions de la societat civil—, ara el meu objectiu és dur a terme la darrera part del treball de camp, centrada en la seva segona legislatura. Les preguntes de recerca que vaig formular originalment indagaven sobre les implicacions d'una identitat híbrida de moviment partit i sobre com es negocia aquesta identitat, com es desenvolupa el procés d'institucionalització i com gestiona BeC la seva estructura participativa democràtica en el govern de la ciutat. Des d'una perspectiva més general i àmplia, la meva recerca també pretén reflexionar sobre quins són alguns dels principals obstacles i reptes que dificulten la implementació d'una agenda urbana socioecològica alternativa i la transformació de l'economia i l'Estat.