La comunicació de crisi és molt cridanera perquè s’activa en situacions que posen les organitzacions sota els focus de l’escrutini públic. La seva germana petita –la comunicació de risc– és més discreta, però enormement poderosa. Si s’usa amb encert, pot evitar que esclati la crisi, però també pot convertir-se en el seu detonant si es negligeix. Així ho evidencia la cancel·lació forçada del Mobile World Congress 2020 arran de l’epidèmia de coronavirus.
Parlem sobre feminisme amb Ana Bernal-Triviño, que aquesta tardor passada va publicar el llibre No manipuléis el feminismo: una defensa contra los bulos machistas. Professora de la Universitat Oberta de Catalunya i col·laboradora en diferents mitjans de comunicació, com publico.es, El Periódico i TVE, «s’ha convertit una de les veus més destacades en el panorama mediàtic actual de la lluita feminista i de la denúncia de les greus desigualtats de gènere», cosa que l’ha portat a ser mereixedora de diversos premis.
El #fake, la desinformació i l’algoritme ja formen part de l’engranatge: al mercat (de la verificació), al comerç (de bots i algoritmes) i en la compravenda (de seguidors i likes).
Des de la irrupció de les noves tecnologies en les nostres vides, totes les persones utilitzem sistemes per a la cerca i recuperació de la informació. Això ens fa formar part d’un procés en què la nostra opinió, com a usuaris, té un gran valor.
Recentment he tingut l’ocasió de veure una certa quantitat de pòsters alternatius de pel·lícules de cinema i també de sèries de televisió. La veritat és que, malgrat que coneixia el fenomen, no tenia consciència de l’abast del mercat paral·lel que constitueixen aquest tipus de productes, distribuïts en llocs, com, per exemple, Mondo Posters. En aquest article comentaré breument quines són les principals característiques d’aquest tipus de productes, que estan a mig camí entre el disseny el fan art.
Dimarts 14 de gener, una explosió en una empresa química al sud de Catalunya. Durant 48 hores regna el silenci. Dimecres 15 de gener, el jutge imputa l’antiga cúpula d’una companyia de supermercats. La resposta dels protagonistes: silenci. Mentrestant els mitjans de comunicació elaboren relats que posen en dubte la gestió d’aquestes companyies, la xarxa bull i la societat o cada individu, lliurement, es configura la seva pròpia idea.
Continuem amb la revisió dels fenòmens emergents en la mobilitat urbana. Com vam proposar en el text anterior l’escenari actual de les ciutats ens dibuixa possibilitats de noves línies d’acció pel que fa al disseny. Una d’aquestes línies és la relacionada amb la fabricació digital com a forma de manufactura DIY (do it yourself), entès com el “Fes-ho tu mateix”, una mentalitat molt pròpia de la pràctica artesanal o dels moviments hackers.
Vam dedicar l’article de la setmana passada a anunciar el terreny de joc on podrien créixer i aflorar notícies falses amb relació a les eleccions presidencials als Estats Units. A la vegada que reclamàvem una anàlisi continuada de la realitat dels EUA per entendre’n la complexitat, també valoràvem el marc on Trump va situar els mitjans crítics amb la seva ideologia, primer, i gestió, després. Ara abordem la relació amb la veritat, la verificació i els efectes en les primàries demòcrates.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca