El periodista Josep Cuní em va donar la primera pista: «Els membres de l’executiu català sembla que hagin sortit d’Operación Triunfo; estan tots tallats pel mateix patró». Era veritat? Aquesta monotonia en les formes i discursos que desprenen els consellers i conselleres es podria haver forjat en un càsting de talent show? Em vaig posar a investigar.
Les xifres ens ho recorden freqüentment: el vinil no només no ha desaparegut sinó que el seu consum es troba en una línia clarament ascendent a escala mundial. Tot i que ho pot semblar, aquest fenomen no és en absolut cosa de fans de certa edat que han viscut l’era dels vinils. El que em mou a escriure aquest article és la curiositat de saber per què hi ha un percentatge important d’adolescents i joves que se senten atrets pels discos en vinil i fins i tot en col·leccionen. Posem-nos a girar i abaixem l’agulla.
La música ha format part de la programació televisiva des dels seus inicis. La recent emissió del festival d’Eurovisió 2021 dona peu a una reflexió necessària: com encaixa la cultura de l’espectacle amb la missió de servei públic dels mitjans de comunicació?
Per als que escrivim sobre comunitats de pràctica o aprenentatge, treball col·laboratiu i, en general, tot el que comporti cert intercanvi d’experiències, informació i coneixement, citar el geògraf i naturalista Piotr Kropotkin (1902) és obligatori. Perquè, al cap i a la fi, el que mou a la cooperació i la solidaritat és un principi innat en l’home basat en l’ajuda mútua.
La crisis sanitària i infodèmica per la COVID-19 ens ha impactat de forma molt important durant el darrer any. A banda d’aprendre què són les Rt, la incidència acumulada o què és una PCR, hem hagut de bregar amb una gran quantitat de mentides i notícies falses. Des de les teories conspiracionistes que lligaven en Bill Gates (abans del divorci) i el 5G amb la malaltia, fins a les informacions que les campanyes de vacunació eren els intents del nou ordre mundial per a reduir i controlar la població global.
Continua llegint...
Un hacker és una figura nascuda amb la irrupció de la cibernètica, les tecnologies digitals i internet. Aquesta és la imatge popular que s'ha naturalitzat en els mitjans de comunicació. No obstant això, si definim el que és un o una hacker, podrem trobar referències a la història de la humanitat que encaixin en aquest concepte, encara que no se'ls anomeni d'aquesta forma. De fet, parlem d'una actitud política davant la vida.
Continua llegint...
Per què ben entrat el segle XXI es recuperen i s’activen tallers de letterpress (impressió amb tipus mòbils) quan imprimir en digital és molt més ràpid i còmode? Podríem fer un paral·lelisme amb el que també passa amb la recuperació dels vinils, en el món de la música, o de la fotografia analògica? És clar que es tracta d’una tendència. Però què ens hi porta?
Cada semestre la responsable docent de Google News Lab a la Península imparteix un taller online i sincrònic per a l’alumnat del Màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital. L’última sessió, Innovación e Inteligencia Artificial en Periodismo, ha estat liderada per Paula Montañà, que va apropar la intel·ligència artificial (IA) als periodistes a partir d’exemples i eines de gran utilitat. Com es fa servir la IA a les redaccions? En quines àrees de la professió té més futur? Som-hi!
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca