Per què ben entrat el segle XXI es recuperen i s’activen tallers de letterpress (impressió amb tipus mòbils) quan imprimir en digital és molt més ràpid i còmode? Podríem fer un paral·lelisme amb el que també passa amb la recuperació dels vinils, en el món de la música, o de la fotografia analògica? És clar que es tracta d’una tendència. Però què ens hi porta?
Los últimos (Nicolás Rodríguez Fuchs i Pablo Pivetta, 2019)
Fa dècades que es viu una recuperació dels tallers d’impressió tipogràfica. En són exemples La Kabana, Lauren Press, Bunker Type, L’Automàtica, família Plómez o L’Anacrònica, entre molts d’altres. Com és que imprimeixen amb màquines de finals del segle XIX? O, el més interessant, per què ho fan?
La meva resposta es basa en tres raons principals.
En primer lloc, no fa gaire parlava amb el Vicent Almiñana sobre la importància de conèixer el nostre passat. Concretament ell parlava dels i les referents professionals del disseny al nostre país, aquelles persones que van fer créixer la professió quasi des de zero, i deia que «sense història no sabem d’on venim i tampoc cap on hem d’anar».
Aquest interès pel passat pot venir de la mera curiositat o, per a qui estudia o treballa en l’àmbit del disseny, s’acciona com a fil per entendre els orígens, el d’on venim. Tot i que vulguem esquivar la nostàlgia, mirar enrere ens ajuda a beure d’allò que molts no hem viscut i poder comprendre el present, fet que ens ajuda a conèixer millor el perquè de les eines que tenim actualment a l’abast.
En segon lloc, veure i sentir el procés d’impressió d’inici a final, al descobert, ens separa de la caixa fosca, i freda, de la gran majoria de processos tecnològics dels quals estem envoltats avui en dia. Quan imprimim en digital, la màgia (tecnològica) fa que ordenem «imprimir» i aparegui fixat en un paper allò que vèiem en pantalla. A escala industrial, unes màquines recobertes de parets netes d’alumini gris amaguen part del procés i només deixen al descobert l’entrada del paper net i la sortida del paper imprès (Alamany i Massaguer, 2008).
L’associació a un moviment de recuperació de tot allò predigital és clara, tant en l’àmbit de la impressió com en molts d’altres. El fotògraf Manel Esclusa, en una conversa de 2019, explicava que entenia que la gent jove ara descobrís l’analògic. Segons Esclusa, els fa descobrir un món que, per a ells, fins ara no era palpable i, de cop, s’hi torna. Obtenen la còpia física, es mullen en revelar, senten les olors, hi ha una espera, hi ha una intranquil·litat. Els apropa a una sèrie de factors que la immediatesa de la tecnologia actual no permet.
Finalment, la tercera raó és que la vida que portem, ràpida i alienada de nosaltres mateixos, ens porta a necessitar desconnectar o, com prefereixo dir-ho, a «connectar» amb el ritme natural de les coses, amb la calma, l’espera, amb l’adaptació al temps que necessita un procés quasi artesanal, a sentir allò que estem fent, a l’ara i l’aquí. És el «Think fast, print slow» de què parla Bunker Type, un dels tallers de letterpress que hi ha a Barcelona.
A més, el fet que ara estiguem habituats a entendre la tipografia més enllà d’un conjunt de lletres que formen paraules, també com una eina expressiva, ens dona peu a experimentar com ho fan dissenyadors com ara Alan Kitching o Anthony Burrill, a través dels tipus mòbils, d’una manera física i sensorialment més directa.
Celene Aubry a Pressing On: The Letterpress Film (Erin Beckloff i Andrew P. Quinn, 2017)
Per posar imatges als punts anteriors i fer una primera incursió en el món de la impressió tipogràfica, des de casa, si voleu, us proposo un recorregut pels inicis de la impressió mecànica a través de la recomanació de documentals i pel·lícules que expliquen molt bé tant els detalls tecnològics com els econòmics i socials d’aquesta evolució:
Pressing On: The Letterpress Film (2017) mostra la visió dels impressors que han treballat tota la vida amb tipus mòbils i la dels joves que s’han bolcat a aprendre l’ofici, posant el focus a què senten i com viuen aquest tipus de procés d’impressió, què els enganxa i com hi interactuen.
A Los últimos (2019) es dona protagonisme als impressors i maquinistes argentins que han treballat tota la vida amb tipus mòbils. Un grup de joves s’hi acosten per conèixer la tècnica i l’últim mecànic gràfic del país els l’ensenya perquè pugui mantenir-se en el temps.
El documental Linotype, the film (2012) se centra en la linotípia, mecanisme creat a finals del segle XIX que va suposar l’evolució els tipus mòbils de plom. Mitjançant un procés de foneria dins la mateixa màquina, que estava conduïda per un maquinista que mecanografiava el text a reproduir, generava matrius que van ser, durant molts anys, les formes impressores de diaris i d’altres publicacions periòdiques. És especialment interessant com es mostren els intents fallits d’agilitzar el letterpress, abans de la creació de la linotípia. Aquest documental també us descobrirà qui és Etaoin Shrdlu.
Graphic means (2017) repassa de manera molt visual la història de les arts i producció gràfiques, des dels anys cinquanta fins als noranta. Comença per la impressió tipogràfica, però tot seguit entra en els inicis de la digitalització. Uneix bé cada una de les etapes, ajudant a entendre l’evolució de la impremta i, sobretot, la preimpressió. Tipus de plom, fotolits, Letraset, Rotring, matrius i insoladores formen part de la història del disseny gràfic.
Los falsificadores (2007), pel·lícula basada en una història real del Berlín de 1936, se situa en un camp de concentració nazi on hi ha un taller d’impressió (falsificació) de moneda. Allà la impressió tipogràfica té un paper clau per al desenvolupament del fil narratiu. La impremta i el procés d’impressió prenen protagonisme, mostrant detalls tècnics que seran clau per al desenvolupament de la història.
Sentir, tocar, olorar i fugir de la immediatesa s’ha convertit en una prioritat en moltes persones. Desconnectar per connectar. Embrutar-se de tinta i viure el procés d’impressió d’inici a final per sentir-lo com un acte propi.
Per saber-ne més:
ALAMANY, X.; MASSAGUER, Ll. (2008). «Imprimir de ahora en adelante». Revista Grrr, número especial: Festa del Grafisme. ISSN: 1696-4233.
Citació recomanada
MASSAGUER, Lluc. Embrutar-se de tinta i recuperar les primeres impressions. COMeIN [en línia], juny 2021, no. 111. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n111.2137
