El setembre i el gener són aquells mesos en què tot comença de nou, tothom es proposa (aquest any sí!) crear nous hàbits i assolir aquells objectius que, quan passen quinze dies, ja ningú no recorda. Hi ha un mercat que coneix bé aquest fenomen, i és el del col·leccionisme. Àlbums de cromos, nines de porcellana, coets que es munten amb peces... Per què i què col·leccionem? Creativitat i col·leccionisme poden anar de bracet?
Quan tenia set anys (era el 1987), vaig començar la col·lecció «Marca Manía», en format àlbum de cromos, que reunia logotips –de Nike a Matutano, passant per marques de tabac, automòbils o esdeveniments esportius com els Jocs Olímpics de Barcelona o el París-Dakar. Com era habitual no només en mi, sinó també en tothom qui conec, no la vaig acabar mai. Això sí, potser va ser una de les meves primeres aproximacions al disseny gràfic i, a més, una bona excusa per socialitzar quan intercanviàvem els cromos a l’escola o a mercats, els ordenàvem, recordàvem de memòria quins teníem i quins no, etc.
Per què col·leccionem?
Per què ho fem, si ocupa espai, acumula pols i econòmicament no acostuma a ser gens rendible? Doncs bé, segons Jarrett (2014), aquesta afició té a veure –des de la psicoanàlisi– amb el fet que els nens i nenes que no han estat estimats aprenen a cercar consol acumulant pertinences. També hi ha la possibilitat que el fet estigui motivat per ansietats existencials: la col·lecció, com a extensió de la nostra identitat, segueix viva, encara que nosaltres ja no. També explica que, més recentment, les teories de l’evolució suggereixen que col·leccionar és una de les formes en què un home pot atraure potencials parelles, mostrant la seva capacitat d’acumular recursos. Els humans, segueix Jarret, són els únics éssers que recol·lecten articles només per la satisfacció de buscar-los i posseir-los.
Vingui d’on vingui l’acció de col·leccionar, però, segons Rafael Tormo Cuenca, artista i comissari valencià (Etxebarria, 2016), temps enrere els objectes havien estat una part essencial per poder llegir el món, però la nostra relació amb aquests ha canviat i, per tant, també ho ha fet el nostre entorn. Potser, doncs, allò que col·leccionem diu més de nosaltres i de la relació amb el món del que ens pensem.
Si reprenc la primera persona del singular amb què començava aquest article, el de la nena que col·leccionava marques, estic d’acord amb Tormo. I, ara, vist amb ulls de dissenyadora i investigadora, igual que Oriol Vilanova, artista i col·leccionista de postals, veig la col·lecció com un espai de recerca i, hi afegeixo, també d’inspiració. Tant l’acció de col·leccionar com la de veure col·leccions que han fet altres persones ens obren una finestra a l’observació, la reflexió i la creativitat.
Exposició d’Oriol Vilanova a la Fundació Tàpies
Font: Fundació Tàpies
Col·leccionar des de i per al disseny i la creació visual
Hi ha milions de col·leccions relacionades amb la imatge, el disseny, la fotografia o la cultura visual. I no només això, sinó també sobre la relació entre aquests camps i el fet mateix de col·leccionar. En el seu moment, Joan Fontcuberta posava el focus en aquesta relació, per mitjà de l’exposició «Obra-col·lecció. L‘artista com a col·leccionista» a Foto Colectania, on el trànsit del col·leccionisme de creació a la creació com a col·leccionisme era el fil conductor. Interessant mirada, la del fotògraf.
Per tal de posar llum a la inspiració, he escollit alguna de les col·leccions que crec que ens poden aportar creativitat o, si més no, transportar-nos a un altre moment o espai mitjançant la imatge. Som-hi!
La col·lecció de cartells i elements publicitaris de Catalunya i Espanya per excel·lència és la de Marc Martí. Amb més d’un milió de referències (cartells, etiquetes, rètols anunciadors, postals, proves d’impressor…) guarda gran part de la història de les arts gràfiques, el disseny i la publicitat del nostre país. Al programa Helvètica (TVE), no fa gaire van fer un passeig pel seu arxiu i ens van transportar a la gràfica clàssica. Ens inspiren les tintes planes i la il·lustració sintètica i directa.
Lluís Benejam té compartida la seva col·lecció de fotocroms de pel·lícules, o lobbycards (imatges que es penjaven a l’entrada dels cinemes com a reclam per als possibles espectadors i espectadores) a archivocine.com. Passejant-nos-hi, podríem arribar a detectar els criteris i les característiques clau per a la selecció de fotogrames clau que esdevinguessin reclam, però sense fer spoilers, és clar! També hi trobem una secció dedicada a la censura.
Entre l’art i el disseny, trobem Antoni Miralda que, mitjançant la Fundació Food Cultura, que ell mateix va crear, aborda, per mitjà d’objectes d’arreu del món, «la història global del menjar, els costums, les experiències culturals i l’art» i ho fa des de la recerca antropològica. Amb un manifest propi, recull elements com en «una plataforma en contínua digestió i permanent moviment, un arxiu orgànic en el qual es reescriuen els vincles entre estètica, menjar i cultura». És interessant passejar-s’hi, pels objectes, però sobretot per la lectura que en fa Miralda.
I, darrerament, Juli Capella ha presentat, a la Festa del Grafisme, la seva col·lecció «Faloteca». El nom és força descriptiu, però us hi podeu imaginar qualsevol objecte o imatge, amb diferents graus d’explicitació.
Per acabar, volia mostrar una selecció de comptes d’Instagram que, d’una manera o una altra, mostren algun tipus de col·lecció que m’ajuda a inspirar-me en moments de bloqueig creatiu:
- Zombie Graphics, o la recopilació de packagings del passat.
- Kerbside, o fixar-se en detalls de caixes i packs a la brossa.
- Cartonographer, o la bellesa de les caixes de fruita.
- Berlin Street Graphics, o els detalls tipogràfics dels cartells d’una ciutat.
- Karramarrez, o la bellesa de les façanes de comerç local de tota la vida.
Col·leccionem, observem i gaudim de recopilar imatges o objectes que ens inspirin o ens aportin valor!
Per saber-ne més:
ETXEBARRIA, Izaskun (2016). «Estado de sitio; gesto de coleccionar: conversando con Rafael Tormo Cuenca». AusArt Journal for Research, vol. 4, no. 2, pp. 155-167. DOI: https://doi.org/10.1387/ausart.17093
JARRETT, Christian (2014, novembre) «Why Do We Collect Things? Love, Anxiety or Desire». The Guardian [en línia]. Disponible a: https://www.theguardian.com/lifeandstyle/2014/nov/09/why-do-we-collect-things-love-anxiety-or-desire
Citació recomanada
MASSAGUER, Lluc. «La inspiració en observar col·leccions». COMeIN [en línia], octubre 2022, no. 125. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n125.2263
