Vitiligen, una malaltia cutània convertida en tret estètic

El vitiligen és una malaltia cutània infreqüent que té com a tret més característic la proliferació de zones desproveïdes de pigmentació a la pell, que s’anomenen comunament taques blanques. Aquesta irrupció i la manera en què s’està obrint pas com un element de fisonomia estètica han provocat certs desajustos i canvis en els cànons de bellesa estàndards; no sols s’advoca per l’acceptació social i cultural d’aquesta malaltia cutània, sinó que es considera un element diferenciador i clau en l’imaginari visual, el to i el territori de certes marques. Per això, ha arribat a ser protagonista en les últimes tendències de moda tèxtil i cosmètica. Aquest fet, que a priori desestigmatitza aquesta malaltia de la pell i la fa més pròxima i visible per a la societat, també ha generat una resposta per part de l’opinió pública, que està desembocant en un creixent i notori moviment a les xarxes socials caracteritzat per l’empoderament de qui la pateix.

Tan gran és la repercussió i exposició als mitjans socials de persones que pateixen vitiligen que, a partir de l’any 2014, la seva presència va transcendir a importants campanyes publicitàries de marques del sector de la moda i fins i tot a videoclips musicals, com el de Promises, de Calvin Harris i Sam Smith, i el brand film de Desigual. En aquest últim es relata la vida de la model Winnie Harlow, que pateix vitiligen, com a part de la narrativa de la marca de moda. Precisament és en el sector de la comunicació de la moda on es produeix el punt d’inflexió més important gràcies a la irrupció de Harlow, que va protagonitzar les campanyes publicitàries de la marca Desigual de 2014 i 2015. Posteriorment, el 2019, Harlow també va participar en una campanya per a la marca de maquillatge i cosmètics KKW Beauty, que pertany a la model i influencer Kim Kardashian. KKW Beauty es va reposicionar al mercat i va passar de ser una marca de maquillatge amb una línia creada per cobrir les taques i imperfeccions de la pell a convertir-se en un producte que realça el contorn de les taques de la pell. Això es pot veure a la campanya que va protagonitzar Harlow juntament amb la propietària de la firma, Kim Kardashian.

Gràcies a Harlow, a més de traspassar l’àmbit d’una malaltia que fins avui havia estat estigmatitzada, el vitiligen va començar a ser visible internacionalment i va esdevenir un reclam per a importants marques del sector de la moda i la cosmètica. L’efecte Harlow no va trigar a fer bullir les xarxes socials, atès que va ajudar a fer que milers de persones que pateixen vitiligen s’animessin a fotografiar-se el cos i compartissin aquestes imatges a la xarxa, de manera que es va crear un nou imaginari i representació social de la malaltia cutània.

Moviment social i comunitats virtuals

Aquest moviment social redunda en les comunitats virtuals que representen una malaltia mitjançant un imaginari fotogràfic i simbòlic col·lectiu. Si hi ha cap element que pondera i és comú denominador en aquestes representacions és l’orgull de pertinença i l’empoderament de les persones que pateixen vitiligen. Paral·lelament, provoca l’adhesió al conjunt de comunitats virtuals agermanades pel fet de tenir qualsevol malaltia cutània. La representació del vitiligen a les xarxes socials, especialment a Instagram, té una repercussió molt gran, tal com es pot apreciar a la taula inferior. Un perfil com el de vitiligo.beauty disposa de més de 31.600 seguidors i, de la mateixa manera, l’etiqueta #vitiligo posseeix 519.520 publicacions, a les quals caldria sumar les d’altres etiquetes més específiques, com ara #vitiligobeauty i #vitiligonation, amb 85.775 i 54.145 publicacions respectivament, segons les xifres actuals. Aquestes dades dibuixen part de l’empremta digital formada per missatges reivindicatius i fotografies de persones que pateixen aquesta malaltia cutània, i desemboquen en un nou imaginari social que transcendeix a aquestes comunitats virtuals per arribar a la resta de l’opinió pública. D’aquesta manera, contribueixen a la creació de nous estàndards i cànons de bellesa i estètica.  

Els cinc perfils més seguits de vitiligen a Instagram (febrer de 2021). Font: elaboració pròpia. 

Instagram és, eminentment, el mitjà en què gran part de la comunitat virtual s’expressa, ja que permet mostrar fotografies de persones que pateixen vitiligen i que volen mostrar el seu cos al món, tal com ja va fer Shaun Ross, l’impulsor del moviment #InMySkinIWin. Aquest moviment va néixer per defensar les persones de pell albina i es pot considerar un dels moviments de protesta en contra dels prejudicis que manifesta la societat cap a les persones que pateixen alguna malaltia cutània.

Taula de les deu etiquetes amb més publicacions de vitiligen a Instagram (febrer 2021). Font: elaboració pròpia. 

‘Rara avis’ en el constructe imaginari de la malaltia cutània

Podem concloure que el vitiligen, pel que fa a malalties cutànies, és una rara avis dins de l’imaginari estètic i simbòlic de la construcció de personatges protagonistes en el panorama audiovisual, sobretot en referència als herois i heroïnes que protagonitzen les narratives publicitàries i cinematogràfiques tradicionals. En aquest sentit, cal preguntar-se de quina manera s’han construït els cànons de bellesa i els estereotips, i com han evolucionat actualment. 

Resulta interessant, per tant, analitzar per què el vitiligen, a diferència de moltes altres malalties cutànies com ara la psoriasi o l’èczema, té representació als mitjans de comunicació, però no mitjançant una narrativa i un tractament dins de l’àmbit de la malaltia o des del punt de vista del pacient, sinó per la seva nova dimensió estètica. Al mateix temps, aquesta nova dimensió també es pot considerar un element despersonalitzador i cosificador, ja que, en aquest sentit, la malaltia cutània continua predominant sobre la persona.

Si bé Vogler, en la seva argumentació referida a l’inconscient col·lectiu, afirma que «els contes i els mites són com somnis compartits per tota la cultura» (2002, p. 60) i es reafirma assenyalant que els protagonistes d’aquests mites semblen reproduir-se tant en l’inconscient personal com en el col·lectiu, és cert, d’altra banda, que la revolució de les xarxes socials i de la creació de comunitats virtuals ha ajudat a segmentar i co(re)produir nous microrelats que s’interpolen entre les dues dimensions. En aquest cisma, els estereotips nascuts dels mites, les llegendes i els contes populars, heretats de la literatura homèrica, grega i romana, i que van contribuir enormement a la creació dels cànons de bellesa tradicionals, han perdut gradualment el seu caràcter icònic, oníric i simbòlic, perquè ja no són referents estètics ni audiovisuals. Des d’un caràcter menys metafísic com van ser en la seva gènesi, tal com argumenta el mitòleg Carlos García Gual, aquestes narratives s’encarnaven en la figura tradicional de l’heroi i l’heroïna clàssics. Aquestes figures van contribuir al disseny d’un imaginari simbòlic en què predominaven els cossos esvelts, atlètics, espartans i desproveïts de qualsevol imperfecció o, fins i tot, malaltia que els pogués allunyar de la seva idealització i la seva representació en els temes i arguments universals eternament reproduïts (Balló i Pérez, 2010), que s’han representat durant dècades en la publicitat, el cinema i, fins i tot, la indústria del videojoc.

En conseqüència, la proliferació de microinconscients pertanyents a grups o comunitats socials virtuals no sols contribueix a la ruptura amb els estereotips clàssics, sinó també a la normalització i naturalització del cos humà, i, per consegüent, de totes les malalties que tenen una conseqüència directa o indirecta en la salut corporal, concretament, en la salut epidèrmica. Aquesta última afecta clarament la bellesa i, per tant, té relació amb els estigmes relacionats amb els cànons i estereotips heretats del substrat cultural. Malgrat això, a fi de potenciar el debat i obrir altres línies de recerca, resulta oportú estudiar si aquestes adopcions dels elements visuals de la representació de la malaltia no fan sinó despersonalitzar l'individu atès que, com esmentem anteriorment, pondera la malaltia per sobre de la persona.

Per saber-ne més:

Balló, Jordi; Pérez, Xavier (2010). La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine. Barcelona: Anagrama.

Vogler, Christopher (2002). El Viaje del escritor. El cine, el guion y las estructuras míticas para escritores. Barcelona: Robinbook.

Citació recomanada

FREIRE SÁNCHEZ, Alfonso; VIDAL MESTRE, Montserrat. Vitiligen, una malaltia cutània convertida en tret estètic. COMeIN [en línia], març 2021, no. 108. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n108.2120