ICUB, UOC - Cultura XXI: Nova economia? Nova societat?





			Molt bona tarda a tots. Avui celebrem aquesta cinquena sessió del cicle Cultura XXI: Nova economia? Nova societat?. Com vostès saben, el tema d'avui és "La producció de continguts culturals (1): informació, paraula, editors" o tot allò que té a veure amb la difusió del text o de la paraula a través dels mitjans virtuals. En aquesta sessió ens acompanyen Ernest Abadal, llicenciat en Ciències de l'Educació i diplomat en Biblioteconomia. És professor de l'Escola de Biblioteconomia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació gira justament entorn del paper dels serveis d'informació digital en la societat, el paper de les biblioteques digitals i dels serveis de documentació en l'era digital. També tenim en Jaume Subirana, que és escriptor, professor i crític literari. Ha estat professor universitari durant molt temps i des de l'any 2000 dirigeix un lloc web que es diu Lletra, dedicat a literatura catalana i, per tant, als temes que avui ens ocupen: com es difon la paraula, el text, la literatura, etc. Finalment, comptem amb Vicent Partal. Vicent Partal és periodista, especialitzat en temes de política internacional, però, des de l'any 1995, va ser un dels primers que en aquest país va escollir l'opció de fer un periòdic digital. Suposo que per sorpresa d'ell mateix, aquest periòdic, Vilaweb, continua sortint avui i és el principal periòdic digital en català. Per tant, Vicent Partal és un professional, un periodista que està en actiu en un mitjà digital. Així doncs, tenim a la taula tres visions diferents: una visió més teòrica relacionada amb el món de la difusió a través del servei públic de biblioteques; una visió de la difusió cultural especialitzada en el món de la literatura, també a través d'un creador, i una tercera visió des dels mitjans de comunicació. Això ens permetrà tenir tres aproximacions diferents, al mateix temps complementàries, de com la paraula, el text, l'edició poden ser tractats en l'era digital. En primer lloc intervindrà l'Ernest Abadal.





			Resum: Des de la perspectiva del bibliotecari, els problemes que afecten la producció i distribució de continguts digitals són tres. En primer lloc, l'accés a la informació. Disposem d'una gran quantitat d'informació, però no tothom té les mateixes possibilitats d'accedir-hi. En aquest sentit, les biblioteques públiques han de contribuir a garantir un accés igualitari als continguts digitals. En segon lloc, la selecció i avaluació d'aquesta informació. La quantitat d'informació és tan gran que resulta difícil seleccionar allò que ens interessa. En aquesta línia, estan apareixent portals especialitzats en àrees temàtiques concretes que fan una tria dels continguts digitals. I, en tercer lloc, l'organització dels continguts. Actualment conviuen una gran varietat de formats, que caldria unificar per tal de facilitar l'intercanvi d'informació. S'estan fent les primeres passes per a solucionar aquest problema amb l'ús de les metadades, que identifiquen els documents digitals, o el format XML, que els dóna una estructura. En definitiva, hauríem de poder catalogar els continguts d'Internet com si es tractés d'una gran biblioteca.





			Resum: Des del punt de vista de la literatura catalana –encara que la situació segurament és extrapolable al conjunt de les humanitats–, s'han produït unes transformacions profundes que afecten radicalment la manera d'accedir als textos i de difondre'ls. Disposem de més informació –bases de dades especialitzades–, més recursos –pàgines web que ofereixen material amb finalitats pedagògiques específiques– i més accessibilitat –facilitat per a consultar textos que antigament eren de difícil accés. La Xarxa també ha millorat substancialment la difusió de la informació a través dels mitjans electrònics i ha introduït un element nou –la perdurabilitat– que permet, per exemple, que les exposicions, un cop clausurades, es puguin continuar visitant en format virtual. Encara hi ha mancances, però, com ara la mala organització de la informació disponible a Internet i –en l'àmbit de la literatura catalana– la poca acollida que ha tingut el nou mitjà per part dels editors.





			Resum: En la societat del coneixement sovint es diu que hi ha un excés d'informació, però precisament el que necessitem és més informació per a entendre la societat en què vivim. La societat contemporània es caracteritza per l'esclat de la complexitat i l'abandó dels models newtonians i piramidals. Hem d'inventar noves formes que permetin integrar, sense restriccions, la complexitat en la cultura i el coneixement. Hem d'aprendre a gestionar la complexitat i això requereix una valorització del concepte de complexitat com a factor imprescindible per a arribar a entendre la societat actual. De fet, sense gairebé adonar-nos-en, la complexitat està perfectament integrada en la nostra vida diària. Com a gestors culturals, hem de procurar que aquesta complexitat sigui el tret característic de la cultura contemporània.

Moderador (Joan Fuster): Hem vist tres mirades sobre el fenomen, que no m'atreviria a dir que siguin complementàries ni oposades. Podem començar aquest debat com vulguem. Hi ha hagut una evident posició d'extrems: des de la lloança de la complexitat que ens ha fet Vicent Partal fins a l'Internet-biblioteca, o la utopia d'una Internet universalment organitzada, que ens ha presentat l'Ernest Abadal. Potser aquesta seria una manera de començar. És desitjable la utopia d'Internet exposada per l'Ernest Abadal? Em sembla que Karl Marx va dir que allò que és concret és tan complex que ens hem d'inventar els conceptes perquè, si no, no ho podríem gestionar. En aquest sentit, és factible la complexitat infinita presentada pel Vicent Partal sense els instruments d'intermediació que permeten conceptualitzar-la, instrumentar-la i transferir-la?

Vicent Partal: Jo crec que les dues posicions no estan tan allunyades. Hem posat els accents en coses diferents: una cosa són les eines i, l'altra, els conceptes.

Ernest Abadal: Jo volia dir això mateix. El Vicent Partal ha posat l'èmfasi en la producció (Internet permet que hi hagi de tot), però els bibliotecaris no som productors, sinó organitzadors de documents i de continguts. Jo he posat l'èmfasi en aquesta organització, concepte que, per a alguns, pot tenir una connotació negativa, però no per mi, que ja fa molt temps que m'hi dedico. Una cosa organitzada ajuda a explotar millor les possibilitats d'aquest gran volum d'informació. En aquest sentit, penso que són dos punts de vista contraposats perquè cadascun de nosaltres posem l'èmfasi en l'àmbit en què treballem.


Abadal:
"Una cosa organitzada ajuda a explotar millor les possibilitats d'aquest gran volum d'informació."

V.P.: Jo crec que sobretot és un problema d'actitud. El meu àmbit de treball seria el mateix que el de l'Ernest Abadal. Se suposa que els periodistes han de dir a la gent què ha de pensar d'allò que ha passat. Això no ho faig perquè tota la reflexió que ens ha mogut durant aquests set anys a Vilaweb (www.vilaweb.com) em fa pensar que seria una forma de fer antiga, que ja no té res a veure amb la realitat. Crec que sobretot és una qüestió d'actitud davant dels processos culturals i informatius. Els gestors culturals o proscriptors, per entendre'ns, tot sovint xoquen amb el fet que estan massa imbuïts de la por a la complexitat, massa obsessionats per il·lustrar o marcar per on van les coses, per crear cànons, etc., i es troben amb un buit d'una gent que potser no entén la lletra menuda, que potser no és capaç de discutir la filigrana concreta, però que, en canvi, sí que entén que aquell model li rellisca, que no li va. Tot sovint, això passa perquè no s'és suficientment arriscat per a entendre que l'època dels cànons probablement ja fa temps que s'ha acabat i, en eixe sentit, probablement l'època de l'organització bibliotecària ja no toca tampoc, i probablement cal inventar-ne una altra a partir d'aquest magma que flota per allà enmig.


Partal:
"Els gestors culturals o proscriptors, per entendre'ns, tot sovint xoquen amb el fet que estan massa imbuïts de la por a la complexitat, massa obsessionats per il·lustrar o marcar per on van les coses, per crear cànons."

Jaume Subirana: Hi ha una música de fons en el que diu el Vicent Partal que no m'acaba d'agradar. Tal com ell ho planteja, tinc la impressió que ara les coses són més complexes. Per mi, les coses no són més complexes, sinó que hi ha unes transformacions radicals que fan que les regles siguin diferents, però complexes ho han estat sempre: al segle III, al XVII, al XIX i ho són al XXI. El que sí que hi ha són aquests proscriptors, aquests gestors culturals, que encara no s'han adonat que les regles han canviat. Pel que fa al meu camp, s'estan produint una sèrie de transformacions essencials, radicals. Per exemple, el canvi del paper dels editors no és que estigui en l'horitzó, com molta gent diu, sinó que s'està produint ara, i aquell editor que no s'ho cregui, ja ho veurà d'aquí a cinc anys, quan hagi de tancar la porta. I també canvia la idea d'ensenyar humanitats –literatura, història, geografia. Hi ha moltes coses que, no sé si són més o menys complexes, però poden funcionar d'una altra manera. Hi ha alguns pressupòsits que, ens agradi o no, canviaran. Per exemple, una qüestió que preocupa molt en el meu gremi: l'organització i la gestió dels drets d'autor, segurament, tal com s'ha fet fins ara –que, d'altra banda, no deixa de ser convencional– canviarà. No sé si això és bo o dolent, però canviarà; no ens serveix la que tenim. També hi ha gent que pateix pel futur del paper o del llibre –jo senzillament crec que es resituarà–, però això no és ni més ni menys complex: és diferent.


Subirana:
"Canvia la idea d'ensenyar humanitats –literatura, història, geografia. Hi ha moltes coses que, no sé si són més o menys complexes, però poden funcionar d'una altra manera. Hi ha alguns pressupòsits que, ens agradi o no, canviaran; per exemple, l'organització i la gestió dels drets d'autor."

V.P.: Complexos ho érem tant abans com ara, però la consciència de ser complexos no l'hem tengut fins fa molt poc. El ser humà és diferent en la mesura que és conscient. Nosaltres no estem aquí plantats com un arbre, sinó precisament el que ens distingeix és que anem adquirint nivells de consciència que fan que ens relacionem amb el nostre entorn d'una manera diferent. La complexitat era la mateixa, però no la consciència de la complexitat. Un discurs com aquest és impensable abans de Picasso, Kandinsky o Einstein. No tenia sentit simplement perquè no el sabíem definir. En el moment en què sabem fer-ho, això ens obliga a actuar d'una manera diferent.


Partal:
"Complexos ho érem tant abans com ara, però la consciència de ser complexos no l'hem tengut fins fa molt poc. El ser humà és diferent en la mesura que és conscient."

Pel que fa als drets d'autor, crec que hi ha hagut una primera topada –i, aparentment, han perdut– en el cas de Napster, que s'ha volgut interpretar amb l'esquema antic, dient que aquells senyors ens estaven piratejant, etc. Penso que, si apareix un mètode que em permet tenir música d'un quartet punk iranià a casa, gratis, i em permet trobar-la, el problema el tenen les discogràfiques. Si em poso a donar voltes per Barcelona per trobar música punk iraniana, em sembla que patiré bastant. Napster, per a uns, posa de relleu la pirateria; per a mi, posa de relleu la ineficàcia del sistema de producció i distribució discogràfica. Per tant, el problema cal situar-lo en eixe nivell. Podem posar molts pedaços (com ara els discos antipirateria) per mantenir l'status quo i l'ancien régime, però el que s'ha demostrat és que aquest sistema no funciona.

Un últim comentari sobre el tema del llibre: jo crec moltíssim en el paper, fins al punt que el 12 de juny presentem el primer llibre en paper d'una editorial que es diu Vilaweb. Hi creiem absolutament. No crec que siga qüestió de blanc o negre. El tema és molt més complicat que allò de "vindrà la revolució i tots a l'infern".

Ernest Abadal: Pel que fa al tema de si farem servir paper o suport digital, crec que es tracta d'una qüestió secundària que a vegades se sacralitza excessivament. Si el paper desapareix, no passarà res; voldrà dir que ha aparegut un altre suport que té unes característiques millors que les del paper, tal com ha passat amb els discs de vinil i els CD. A vegades això es revesteix amb una sacralitat que no té sentit. El que perdurarà serà la cultura textual independentment del suport en què estigui.

L'altra qüestió dels drets d'autor s'ha viscut molt a les biblioteques com a resultat d'una directiva europea, que em sembla que ha estat aprovada el passat mes d'abril, sobre els drets d'autor en l'entorn digital. S'està produint el canvi de passar d'usuaris a propietaris d'un document, de l'entorn imprès –en què el llibre que compràvem el podíem llegir tantes vegades com volíem– a l'entorn digital, que és un pay-per-view –o sigui, si te'l mires quatre vegades, doncs pagues quatre vegades. Això és un factor que té un gran efecte. Es tracta de dos elements contraposats: els interessos dels editors –que són molt respectables– i els dels usuaris, que estaven acostumats a un entorn que els permetia anar a la biblioteca i llegir les revistes tantes vegades com volien. Això ja es veurà com continuarà. Les pressions, però, van en el sentit de pagar per allò que s'utilitza. En breu, això pot tenir un efecte substancial i pot fer augmentar les desigualtats abans esmentades.


Abadal:
"Es tracta de dos elements contraposats: els interessos dels editors –que són molt respectables– i els dels usuaris, que estaven acostumats a un entorn que els permetia anar a la biblioteca i llegir les revistes tantes vegades com volien. Això ja es veurà com continuarà. Les pressions, però, van en el sentit de pagar per allò que s'utilitza."

[Data de publicació: novembre de 2002]