"Queda molt per aprendre de la gent gran, tant del passat com per al futur que està per construir"

Tomás Sánchez Criado, expert en transformacions urbanes de la cura vinculades a l'accessibilitat, la calor extrema i l'envelliment poblacional, és investigador Ramón y Cajal, amb una Beca Leonardo, en el grup CareNet de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquesta conversa, l'investigador repassa els principals reptes que plantegen dues qüestions molt connectades entre si, el canvi climàtic i l'envelliment de la població, des d'una perspectiva tant nacional com internacional. A més, recorda una de les múltiples activitats en què ha participat recentment per contribuir a fer d'aquest món un lloc més habitable: el taller La ciutat de les ombres en el marc de les Setmanes d'Arquitectura de Barcelona.

Ja fa diversos estius que veiem com es baten rècords de temperatures extremes i patim constants onades de calor. Des de la teva disciplina científica, què podem fer per combatre el canvi climàtic i, en particular, la calor extrema?

Com a científic social i antropòleg urbà, de la calor extrema com a expressió del canvi climàtic, m'interessen dues qüestions: la dimensió històrica i les desigualtats que produeix en un moment en el qual cada vegada més població viu en entorns urbans.

Pel que fa a la primera qüestió, no es pot entendre al marge de les nostres accions, com és l'ús que fem de les energies fòssils. Són nuclears al nostre mode de vida, però, alhora, les emissions d'aquestes energies són les que generen el major impacte mediambiental planetari en forma de calor extrema i creixent. En l'àmbit de les ciències socials ha tingut gran fortuna el terme antropocè, que té a veure amb pensar no tant en una era geològica com en l'impacte històric que ha tingut l'ésser humà sobre el planeta. Encara que potser seria més precís parlar del capitalisme abans que fer una atribució de culpa a la totalitat de l'ésser humà.

La segona qüestió que m'interessa és la de les desigualtats, perquè la calor extrema no afecta tothom d'igual manera. Els més afectats són els que es troben en situació d'exclusió social o de pobresa: gent gran, nens, gent que treballa en exteriors, persones en condicions de pobresa energètica en habitatges de mala qualitat o que no poden utilitzar l'aire condicionat.

Què és més important per combatre el canvi climàtic, el paper dels mandataris o el de la ciutadania?

La veritat és que ens trobem en un moment sense precedents. El filòsof Bruno Latour parla de "mutació climàtica" i descriu el repte a què ens enfrontem com el de "fundar un nou règim climàtic". Un moment de gran incertesa, i és indubtable que cal intervenir-hi perquè, malgrat la complexitat, és un fenomen que està relacionat amb les nostres pràctiques, amb el nostre fer.

Necessitem polítiques públiques, sens dubte, però la veritat és que l'administració no pot arribar a tot arreu ni fer-ho amb prou rapidesa. Es podria dir que el moment actual és similar a l'immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial, quan tot va canviar completament en tan sols cinc anys: es van fabricar els estats socials tal com els coneixem avui dia, es van fundar infraestructures de transport i comunicació, etc.

Perquè això sigui possible, tothom ha de fer la seva part. Les polítiques públiques són necessàries, però crec que l'administració pública hauria d'allunyar-se una mica d'aquest cert afany tecnocràtic de dirigir-ho tot i deixar molt més marge a la col·laboració i la intervenció ciutadana. Sense aquest impuls participatiu, en cert sentit activista, serà difícil fer front d'una manera democràtica a la tragèdia en la qual vivim.

En quina situació es troba Espanya en aquest aspecte en comparació d'altres països d'Europa? I Europa respecte d'altres continents?

La pregunta és complexa perquè hi ha diversos indicadors i molts efectes desiguals, però Espanya és un país que, per la seva situació geogràfica, un parc d'habitatge de baixa qualitat i moltes persones en situació de pobresa energètica, pot ser un dels països europeus més afectats per la calor extrema creixent.

Encara que en altres indrets del món, dels quals hauríem d'aprendre moltes coses, s'experimenten temperatures bastant més extremes, és en l'efecte de l'illa de calor urbana i en les cada vegada més freqüents onades de calor on s'està posant el focus: els cops de calor o què fer davant temperatures mínimes molt altes que no permeten el descans nocturn. Per a això, a més d'incrementar l'arbratge, s'està innovant en mesures com els refugis climàtics, els itineraris bioclimàtics o les infraestructures d'ombra, entre d'altres.

Europa i Espanya estan fent una tasca ímproba de mesurament i intervenció. En altres llocs del món no tenen les condicions per fer-la, però sembla que hi ha un gran consens en el fet que, de ben segur, el sud global sofrirà molt més les conseqüències de la calor extrema.

A quines conclusions es va arribar en el taller La ciutat de les ombres?

La ciutat de les ombres cobra sentit com a part d'un conveni de col·laboració que la UOC ha signat amb l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat i la Fundació BIT Habitat de l'Ajuntament de Barcelona. El Pla Clima de Barcelona, bastant ambiciós, contempla un pla d'ombres. Han estat analitzant la insolació urbana de la ciutat i la idea principal de l'Ajuntament és que la millor climatització possible és l'ombra d'un arbre. Tot i això, per als llocs on l'arbratge no es pot instal·lar, s'està pensant en estructures d'ombreig efímer. Aquestes unitats de l'Ajuntament van llançar un concurs per incentivar prototips de solucions que no són al mercat.

El meu paper aquí és fer un estudi del procés de prototipat, el procés d'implementació i el pas subsegüent, que serà la transformació d'aquests prototips en un plec de condicions de l'Ajuntament, és a dir, fabricar les condicions perquè l'Ajuntament pugui fer crides per a aquesta mena de projectes i incorporar-los en el catàleg dels seus serveis. En aquest context, vaig muntar un taller, La ciutat de les ombres, en el qual l'interès era ampliar el pensament sobre la vida social i urbana de les ombres i crear, amb aquesta finalitat, un departament d'umbrologia fictici. Al taller provem de reflexionar pràcticament sobre què significaria construir i viure les ciutats des de les ombres, una cosa arrelada en l'arquitectura mediterrània tradicional, però oblidada per l'urbanisme modern. L'ombra té una dimensió poètica i popular innegable, però permet, a més, abordar un tema incopsable com és la calor com una cosa que podem tornar a treballar col·lectivament, amb les nostres mans.

En el teu treball t'interesses per la relació d'això amb l'envelliment de la població. Quins en són els principals efectes? I què podem fer per combatre'ls?

Als països més industrialitzats, un nombre cada vegada major de persones viu més temps. Tanmateix, això, que seria motiu de celebració perquè és una situació sense precedents, és llegit per alguns experts com un tsunami gris, una catàstrofe en potència que provocarà una crisi de la caixa de la Seguretat Social (els costos de les cures de llarga durada seran cada vegada majors, etc.). Al seu torn, tot això passa en un moment de canvi climàtic, amb la calor sent un dels principals reptes per a la cura de les persones grans, sobretot les que es troben en condicions d'aïllament i solitud. De fet, la mortalitat atribuïble a les onades de calor sol impactar greument en la població de més edat.

Els estats europeus han treballat molt per generar millors condicions de vida per a les persones grans a través de prestacions socials o —i en això Espanya és pionera— d'infraestructures tecnològiques i de mobilitat accessible: autobusos de pis baix, remodelacions de banys, voreres caminables, xarxes socials contra la solitud. Però en aquesta concatenació de crisis sense precedents, la tempesta perfecta, els adults d'avui no sabem si podrem envellir en les mateixes condicions que els nostres pares, perquè en molts casos no hem tingut accés a un habitatge en propietat o a un treball estable. Segurament serem més pobres. És una situació nova, perquè el que en principi és un assoliment, que hi hagi molta gent gran vivint bé, es converteix en un problema si es mira des de la clau de l'estat del benestar en temps de canvi climàtic.

Aleshores, com veus el futur? Ets optimista o pessimista?

La reflexió sobre la dimensió futura d'aquestes infraestructures, netament urbanes, per a la cura de les persones grans és un dels eixos centrals d'un projecte en el qual començaré a treballar ara: "Ciutats que envelleixen. Els futurs de l'urbanisme de l'edat avançada en el litoral espanyol", finançat per la Fundació BBVA. Malgrat aquest gran canvi cultural, continuem convivint amb molts tipus de discriminació basada en l'edat, o edadisme. Les persones grans es veuen com una càrrega i es parla dels joves com el futur.

Però per què no hi donem la volta i pensem en el futur d'aquestes ciutats fetes per envellir des de la perspectiva dels grans, i no només dels joves? Per exemple, una de les principals accions legals sobre el clima que ha tingut lloc a Europa en els darrers anys ha partit de l'Associació Suïssa de Dones Grans pel Clima, que va portar l'Estat suís davant el Tribunal Europeu de Drets Humans i el va forçar a sortir del seu descuit intergeneracional en la política pública climàtica argumentant la profunda afectació que les onades de calor tenen en les persones grans. Per tant, queda molt per aprendre dels grans, no només sobre el passat, sinó sobre els possibles futurs que ens podrien ajudar a construir.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.