Què són els 'dumbphones', els 'telèfons ximples' que guanyen adeptes

Al segle xxi, els telèfons intel·ligents (smartphones) formen part ineludible del dia a dia de qualsevol persona. Amb tot, la realitat és que la hiperconnectivitat que ofereixen i, en certa manera, fomenten, comença a obrir una bretxa entre els usuaris. A Espanya, prop del 50 % dels usuaris de telèfons intel·ligents estan connectats entre una i quatre hores diàries a internet per mitjà del mòbil, segons dades de Statista. De fet, una mica més del 4 % passa més de vuit hores diàries davant de la pantalla del telèfon. No obstant això, aquesta hiperconnectivitat no sempre es tradueix en felicitat o productivitat.

És més, l'Estudio Generación SPCial sobre hábitos de desconexión digital de los jóvenes españoles, fet a espanyols d'entre 18 i 35 anys, revela que el 75,5 % s'ha proposat de fer servir el mòbil durant menys temps, i que el 56,5 % s'ha plantejat fer una desintoxicació digital. I és aquí on guanyen punts els anomenats dumbphones, telèfons mòbils que no tenen connexió a internet i, per tant, impedeixen instal·lar aplicacions i fer servir xarxes socials. De fet, aquests dispositius amb prou feines poden executar jocs bàsics. Serveixen per trucar, rebre trucades i enviar SMS. La tornada als anys noranta.

Què són els dumbphones i per què guanyen adeptes?

El terme dumbphone "fa referència a una mena de dispositiu bàsic, amb un nom relacionat amb el concepte de telèfon ximple, per fer una distinció clara amb els smartphones o telèfons intel·ligents, que ofereixen una gamma molt àmplia de funcionalitats i la possibilitat d'instal·lar diverses aplicacions", explica Silvia Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, i directora del màster universitari de Social Media: Gestió i Estratègia, també de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La clau dels dumbphones és que només ofereixen funcionalitats bàsiques, de manera que eliminen de soca-rel els problemes relacionats amb la hiperconnectivitat, més vinculada a l'ús d'internet, d'aplicacions de missatgeria, de xarxes socials i de programes de productivitat i entorn laboral, com ara el correu electrònic. "Poden tenir pantalla tàctil o en color, però no disposen de les funcionalitats que ens ajuden a estar més connectats", afegeix la professora, que també és investigadora del grup GAME.

En aquest sentit, els dumbphones "s'orienten, en l'àmbit del màrqueting, a persones grans que no s'han adaptat als smartphones i s'estimen més fer servir un terminal 'dels de tota la vida'", explica César Córcoles, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, i director del màster universitari de Desenvolupament de Llocs i Aplicacions Web de la UOC. Amb tot, també podrien tenir èxit entre pares preocupats, precisament, per l'addicció a les pantalles dels seus fills. "Un segon mercat que ha anat sorgint, ara que s'ha estès un moviment que vol allunyar els infants i els preadolescents de les pantalles, és el segment d'edat que va dels dotze als setze anys, amb pares que preferirien ajornar l'ús de l'smartphone fins als setze, però que sí que volen que els seus fills tinguin un telèfon mòbil", afegeix el professor, investigador del grup Technology Enhanced Knowledge and Interaction Group (TEKING).

En aquesta línia, el mateix Govern d'Espanya, com a resposta a l'estudi dut a terme per un grup de mig centenar d'experts durant gairebé un any, ha recomanat que els adolescents de menys de setze anys no disposin de telèfon intel·ligent i optin, en tot cas, per un mòbil que serveixi simplement perquè els progenitors o tutors legals es puguin comunicar amb ells quan calgui.

A més, el grup d'experts ha recomanat que els dispositius mòbils que es venguin a Espanya incloguin un avís sobre la "perillositat" que poden presentar en termes d'addicció a les pantalles per part d'infants i adolescents. Així mateix, estableix una possible introducció progressiva de les pantalles en infants, en línia amb les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que suggereix la prohibició total en menors d'un any i un ús màxim d'una hora al dia fins als cinc anys. El Govern, a més, es planteja elevar l'edat mínima per registrar-se en xarxes socials dels catorze anys actuals als setze.

Totes aquestes mesures formen part d'un document amb 107 propostes per millorar la relació dels menors amb la tecnologia, i que avancen en la línia d'una "desintoxicació digital" en què sembla que els dumbphones tindran un protagonisme especial.

Una solució viable o una moda passatgera?

És difícil calcular quants dumbphones es venen a Espanya actualment, tot i que l'estudi de SPC recull que el 12,2 % dels usuaris ja ha canviat el telèfon intel·ligent per un "telèfon ximple". "Es veu més aquesta tendència que generacions més joves i digitals volen acostar-se a aquesta mena de dispositius perquè dediquen moltíssim temps a estar connectats, ja que la seva vida gira entorn de les aplicacions a les quals es connecten des del mòbil", apunta Silvia Martínez. "El fet de no tenir aquestes opcions de connectivitat els ajuda a marcar distància i a gaudir més del temps, amb alternatives de lleure i distracció", afegeix l'experta.

No obstant això, el paper dels dumbphones en el parc de dispositius mòbils encara és residual, per bé que van guanyant adeptes sense distingir generacions. "Hi ha qui pot pensar que aquesta mena de dispositius ajuden a no caure en la temptació, però també hi ha gent que prefereix cercar altres recursos, com ara tenir alertes del temps que fa que estan connectats o que tenen la pantalla activa", explica la professora. Gairebé el 28 % dels usuaris ja comprova a través de registres i aplicacions quin ús fa de determinades aplicacions, com ara les xarxes socials, tot i que això tampoc no està exempt de riscos. "No és convenient delegar exclusivament en la tecnologia el nostre problema amb l'ús que fem dels dispositius, o que fan determinades empreses del nostre temps a través d'aquesta mateixa tecnologia", assenyala Córcoles.

Altres usuaris, per contra, voldrien anar més lluny: fins a un 38 % voldria desinstal·lar les xarxes socials del dispositiu. Això es pot fer de manera radical o, com suggereix l'expert, més suaument, eliminant les aplicacions en qüestió de la pantalla d'inici del telèfon, o traslladant-ne l'ús al navegador web i no des de les mateixes aplicacions, amb un accés més complicat a les seves funcions.

En tot cas, ara com ara, falta una solució única per regular el temps que dediquem a la connectivitat, de manera que és cada usuari el que ha de triar fins on vol arribar: si limitant el temps d'exposició o, directament, eliminant-lo amb un dispositiu sense aquestes capacitats. En qualsevol cas, el consell que donen experts com Silvia Martínez és "prendre consciència del punt de dependència o de l'alta exposició que tenim, i tenir la voluntat de canviar hàbits i rutines".

Tot i que els dumbphones podrien ajudar en aquests objectius, la realitat, avui dia, és que "és difícil que tinguin una penetració prou alta en el mercat per fer que els grans fabricants de smartphones es preocupin", raona César Córcoles. Sigui com sigui, la tendència ja ha començat i caldrà veure qui guanya la batalla: si els usuaris hiperconnectats o els que volen tornar a un passat menys digital, però potser més conscient del món real.