Una bona naturalització dels patis escolars promou la inclusió, l'aprenentatge creatiu i la salut dels nens

En un context de creixent interès en la naturalització dels patis escolars, és essencial assegurar-se que el disseny i la governança d'aquests espais són els adequats per aconseguir els múltiples beneficis que proporcionen aquests entorns als escolars i a la societat en general. Un estudi publicat en obert elaborat per les investigadores Filka Sekulova i Isabel Ruiz-Mallén, del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (TURBA Lab), pertanyent a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), s'endinsa en el procés de disseny d'aquests espais per proposar una governança que faciliti l'èxit en tots els àmbits.

Col·laboració real i efectiva, participació inclusiva

L'estudi es basa en l'anàlisi de processos de disseny de patis escolars naturalitzats en quatre ciutats: Barcelona —amb el programa Transformem els patis—, París, Brussel·les i Rotterdam. "A les quatre ciutats que hem estudiat veiem que la majoria dels esforços es dirigeixen a fomentar la participació en les fases de visió i preparació de l'espai, però no tant en les d'implementació i manteniment. No obstant això, els nens i nenes solen apreciar més el lloc si han estat implicats en la seva construcció; per exemple, amb petits treballs pràctics", explica Filka Sekulova, que ha liderat l'estudi. "La col·laboració efectiva entre escolars, pares, professors, dissenyadors, arquitectes, finançadors i agents locals en les diferents fases de producció dels patis és crucial", assegura.

Un altre punt clau és fomentar una participació que sigui inclusiva. Als barris de classe treballadora amb ingressos baixos, la implicació de les famílies tendeix a ser menor que als barris acomodats, i no per falta d'interès, sinó perquè, per les seves feines i característiques socioeconòmiques, no es poden permetre ser voluntàries, ja que en moltes ocasions la seva preocupació principal és arribar a final de mes.

"Aquesta escassa participació se sol traduir en una menor qualitat dels espais verds a les escoles d'aquests barris. Una manera de millorar aquesta situació seria oferir algunes compensacions materials per la participació (per exemple, un àpat gratuït o serveis de cangur) com a part dels processos participatius en aquestes comunitats", explica Sekulova.

Arquitectes i paisatgistes compromesos, un factor primordial

El perfil dels arquitectes i paisatgistes és fonamental per crear un espai reeixit i adaptat a les necessitats dels nens, les nenes i la comunitat. Han de ser professionals compromesos amb l'educació, la pedagogia, l'ecologia del paisatge i la permacultura en general. Les investigadores observen que, "quan aquests professionals estan oberts a un procés horitzontal de cocreació, amb elements experiencials i artístics, els resultats són clars: patis escolars molt diversos, verds i únics, un lloc on els escolars desenvolupen un sentit de pertinença. En canvi, quan l'equip d'arquitectes aborda els processos de transformació com una obra d'urbanització més, observem uns dissenys menys ambiciosos, més homogenis i estàndard que no fomenten el joc creatiu ni el sentit de pertinença".

A la pregunta de com han de ser els espais naturalitzats, Sekulova assegura que "ens hem d'atrevir amb espais més salvatges, desestructurats i basats en la naturalesa". La ciència (The Theory of Loose Parts, de Simon Nicholson, 1972) ha demostrat que la col·locació de peces soltes, com ara materials naturals i reciclats, estimula la creativitat i la imaginació. Així, aquests patis verds poden incloure pujols, ponts, camins i túnels, a més d'arbres, zones arbustives o terres coberts amb encenalls de fusta, entre d'altres. Pel que fa a les estructures de joc, és recomanable instal·lar cabanyes i zones d'escalada fetes de fusta reciclada (amb troncs d'arbres), amfiteatres, horts, elements d'aigua i fang i infraestructures per a la recollida d'aigua.

Entorns d'aquest tipus, no excessivament ordenats i més flexibles, faciliten l'aprenentatge a l'aire lliure i promouen un joc més variat i creatiu que els patis de ciment. "Els estudis demostren que els joves que passen temps en espais amb vegetació són capaços de concentrar-se millor i, en general, afronten millor els esdeveniments estressants de la vida i presenten menys símptomes de dèficit d'atenció i hiperactivitat", assegura Filkova.

Integrar el currículum educatiu, tot un repte

Malgrat tots els avantatges que suposa per als nens i les nenes passar temps en espais naturalitzats, de moment el sistema educatiu no està preparat per integrar el sistema d'aprenentatge en l'entorn exterior. "D'una banda, l'ensenyament a l'aire lliure no forma part del currículum obligatori. En general, falta formació sobre l'educació en entorns exteriors i això moltes vegades es percep com un treball extra que, a més, no està ben reconegut", explica Sekulova. Les investigadores proposen incloure mòduls sobre aprenentatge i ensenyament a l'aire lliure en els programes de formació dels futurs mestres, així com oferir formació als professionals del sector educatiu. La pressió de les famílies també pot ser una palanca de canvi, asseguren.

Com a pròxims passos, Sekulova i Ruiz-Mallén proposen que es duguin a terme més estudis sobre les bones pràctiques i els factors que faciliten l'ús d'espais a l'aire lliure per a l'ensenyament. També és necessari aprofundir en la forma en què l'aprenentatge a l'aire lliure millora la consciència socioecològica i les competències de sostenibilitat en general.

Article relacionat

Filka Sekulova i Isabel Ruiz Mallén. The governance configurations of green schoolyards, Environmental Science & Policy, volum 156, 103752, ISSN 1462-9011 (2024): https://doi.org/10.1016/j.envsci.2024.103752

Aquesta recerca afavoreix objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 3, salut i benestar; 10, reducció de les desigualtats; 11, ciutats i comunitats sostenibles; 13, acció pel clima, i 15, vida d'ecosistemes terrestres.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.