Xavier Bosch, guanyador del premi Maurice Hilleman per la seva contribució a la vacuna contra el virus del papil·loma

El metge i investigador Xavier Bosch ha estat escollit aquest any guanyador del premi Maurice Hilleman, convocat per la Societat Internacional del Papil·lomavirus. El guardó, que s'ha fet públic el 19 de novembre, reconeix la trajectòria professional i la contribució al desenvolupament i la promoció de les vacunes contra aquest tipus de virus.

Bosch, investigador emèrit a l'Institut Català d'Oncologia (ICO), investigador principal de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va contribuir decisivament a identificar el virus del papil·loma humà (VPH) com el responsable del càncer de coll d'úter i altres tipus de càncer, cosa que va representar el punt de partida necessari per al desenvolupament de les vacunes. A més, ha participat en estudis sobre la seva eficàcia i es dedica activament a fomentar-ne l'ús.

«És un premi que concedeixen companys i companyes experts en el tema i que rebo amb molta gratitud», ha afirmat Bosch, «però, tot i que es concedeix a títol personal, la realitat és que es deu al treball dels grups amb què he treballat. El més important és envoltar-te d'un bon equip, gestionar-lo i saber-lo mantenir».

Hilleman i els estudis clau sobre el virus

El premi porta el nom del vacunòleg nord-americà Maurice Hilleman. Anomenat «el gran desconegut», va contribuir al desenvolupament de diverses desenes de vacunes, incloent-hi vuit de les catorze que se solen incloure als calendaris vacunals. Una de les darreres a incorporar-se en alguns països ha estat la del papil·loma, que contribueix fonamentalment a prevenir el càncer de coll uterí, relació que Bosch va ajudar a establir.

Els anys vuitanta se sabia que hi havia una associació entre el nombre de parelles sexuals i el risc de desenvolupar càncer de coll d'úter, però no se sabia què ho podia provocar. El sospitós principal en aquell temps no era el virus del papil·loma, sinó un altre de tipus herpes. En aquesta dècada, l'equip de Xavier Bosch va seguir les petjades del grup del professor Zur Hausen a Heidelberg (Alemanya), que va sospitar que el responsable podria ser el primer i va posar al dia tècniques de detecció d'ADN viral per incloure-les a estudis epidemiològics poblacionals.

Des del Centre Internacional de Recerca sobre el Càncer (CIRC) a Lió (França) primer i des de l'Institut Català d'Oncologia després, es van organitzar estudis que es van estendre a més de trenta països i van incloure més de 25.000 casos. En els dissenys de casos i controls es van comparar dones amb càncer i sense: es van cercar marcadors d'exposició al virus i es va calcular l'increment de risc de tenir un càncer en les dones exposades a la infecció.

«Vam ser dels primers a usar la tecnologia per detectar el VPH en estudis d'aquest tipus», afirma Bosch. L'associació era tan forta que va permetre establir amb seguretat la relació causal entre el virus i el desenvolupament de càncer de coll uterí. Tot i que, en la gran majoria de casos, la infecció per VPH no provoca alteracions ni símptomes clínics, virtualment el 100 % de les dones que desenvolupen un càncer de coll uterí han estat infectades amb el VPH anteriorment. Més endavant es va confirmar que el VPH també està implicat en un altre tipus de tumors del tracte genital masculí i femení, així com en prop de la meitat dels tumors de l'orofaringe.

La confirmació de l'origen viral del càncer de coll uterí va ser el pas inicial per decidir desenvolupar una vacuna, la primera de les quals va aparèixer el 2006. També va servir per actualitzar els programes de cribratge incorporant la detecció viral als protocols de prevenció poblacionals.

Una vacuna segura i eficaç

Avui dia, més de 120 milions de persones han estat vacunades contra el VPH a tot el món. «Algunes veus aïllades van intentar aixecar dubtes sobre la vacuna», explica Bosch, «però la veritat és que és una vacuna boníssima contra els tipus de VPH majoritaris i la seva tecnologia s'està intentant aplicar fins i tot a altres virus més difícils, com el VIH o els de la grip». En concret, segons Bosch, «els últims estudis ens diuen que ofereix prop d'un 90 % de protecció enfront de la infecció i enfront del desenvolupament de càncer. I és segura. Amb tants milions de persones vacunades, no ha aparegut cap alerta associada».

A l'Estat espanyol forma part dels calendaris vacunals i s'administra rutinàriament a les nenes a partir de dotze anys. La seva eficàcia en la població es veurà amb el pas de més temps. Avui dia, s'estima que entre un 10 % i un 12 % de les dones a Espanya estan infectades amb el virus i que aquest provoca 2.000 tumors a l'any i 800 morts. En països en vies de desenvolupament el problema és molt pitjor, amb xifres que ronden el 30 % de dones infectades.

No obstant això, és un virus potencialment erradicable. Així ho ha declarat l'Organització Mundial de la Salut, que advoca per una estratègia de vacunació massiva en combinació amb les estratègies de cribratge adequades. I així ho pensa també Bosch: «Els models ens mostren que, tot i que és complicat, és factible erradicar el virus del món.»

Per a això, considera que és vital fer un esforç d'educació i promoció. Juntament amb les línies de recerca que manté obertes, Bosch fa «molta activitat de formació a personal mèdic i sanitari i a professionals que estan en contacte amb els pacients perquè sàpiguen que aquesta vacuna existeix, que és necessària, que és eficaç i que és segura. L'objectiu fonamental ara és aconseguir que la cobertura vacunal vagi pujant i que hi tinguin accés els països menys desenvolupats».

Aquesta recerca afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC