La moneda social, una eina contra les crisis financeres

A Espanya hi ha aproximadament 100 monedes socials en funcionament. Més enllà de l'euro, s'obren camí altres divises com el Puma a Sevilla, el Grama a Santa Coloma de Gramenet, el Zoquito a Cadis o la Turuta a Vilanova i la Geltrú. Andalusia i Catalunya són les comunitats amb més divises socials en funcionament. A Barcelona l'any passat es va posar en funcionament el REC en deu barris de la Ciutat Comtal. «Les monedes complementàries o socials són divises que es creen al marge dels diners oficials i que fomenten projectes d'àmbit social o ambiental, sobretot a escala local», explica August Corrons, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). A diferència dels diners, acumular-ne no té sentit: «Estalviar aquesta mena de monedes no es concep, perquè no generen interessos; l'objectiu que tenen és que els diners vagin de bracet amb la producció i no amb l'especulació».

Tot i que les monedes socials sempre han estat vinculades a economies transformadores, hi ha iniciatives que s'han fomentat des dels ajuntaments, com el de Bristol, a Anglaterra, on el mateix alcalde i els funcionaris cobren una part del sou en aquest tipus de moneda. A Santa Coloma de Gramenet també es va consolidant una moneda local, i en el futur es preveu proposar al funcionariat que cobri una part del sou en aquesta moneda. «Per a una ciutat és interessant que els diners circulin en la mateixa urbs, que no surtin fora, que el mateix territori sigui més ric. Des d'aquest punt de vista, les monedes locals no deixen de ser com una mena de targeta de fidelització perquè la gent torni a consumir, però a escala municipal», afirma Corrons.

La moneda social protegeix l’economia local

Les monedes socials també han tingut un paper històric davant d'algunes crisis financeres i han aconseguit aportar liquiditat quan les monedes corrents no ho han permès. Algunes van desaparèixer després d'aquests períodes de manca de liquiditat, com les que hi va haver durant el «corralito» a l'Argentina, o el TEM durant la crisi a Grècia. D'altres encara funcionen, com el WIR suís, que va néixer després de la Gran Depressió del 1934. «Aquesta mena de moneda és una forma de protecció de l'economia local davant de les crisis globals; es tracta d'un sistema que, si hi ha una crisi, fa que aquesta crisi no afecti tant l'economia local», comenta Corrons.

Segons el Banc d'Espanya, aquest tipus de moneda és «indesitjable». «Els bancs tenen el monopoli dels diners, i qualsevol alternativa que neixi per a intentar trencar el seu monopoli la llegeixen com una amenaça; l'objectiu d'aquestes monedes, però, és complementar l'euro; no es busca —i fer-ho seria irreal— cap substitució», afirma Corrons.

Malgrat que l'economia és un dels seus camps d'influència, les monedes complementàries també abasten els àmbits social i ambiental. «Des del punt de vista econòmic, fomenten la riquesa local i tenen un efecte multiplicador, en el sentit que els diners circulen dins el municipi», afirma Corrons. Moltes d'aquestes monedes aborden el vessant social que tenen amb iniciatives que lluiten contra l'exclusió social i les desigualtats, com l'Ossetana i el Boniato, per exemple. Per a Corrons, les monedes socials fomenten l'apoderament de les persones, que així poden aconseguir uns quants diners addicionals a partir del que elles són capaces de fer i de produir, i a més fomenten la relació entre les persones i els fan créixer l'autoestima, ja que se senten part d'una comunitat i es veuen capaces de fer coses favorables en pro de la societat.

Quatre tipus de monedes socials

Monedes socials, complementàries, d'intercanvi, locals... Tenen molts noms, però són totes iguals? «Diguem que són i no són el mateix», afirma Corrons, que afegeix que es poden distingir quatre grans tipus de monedes socials:

• En primer lloc, hi ha els sistemes de crèdit mutu, que es basen en processos monetaris fiduciaris creats pels mateixos membres. Cadascun anuncia les seves ofertes i les necessitats de béns i serveis que té i hi ha un sistema central de comptabilitat que s'encarrega de registrar les transaccions. Els més coneguts són els sistemes d'intercanvi local (LETS).
• En segon lloc, hi ha els bancs de temps, que són sistemes en els quals la moneda és la unitat de temps. Aquestes iniciatives intercanvien exclusivament serveis sobre la base del temps de cada un dels participants. El temps val el mateix per a tothom, independentment del servei que es presti. Es guanya temps ajudant altres persones o organitzacions i es gasta temps consumint els serveis que ofereixen els altres membres.
• La tercera categoria són les monedes locals, que tenen un àmbit molt local i que fomenten que l'economia local evolucioni. Són sistemes monetaris delimitats geogràficament, que circulen dins d’una regió determinada. Si bé moltes monedes locals tenen forma de bitllets físics, hi ha molts casos en què es treballa únicament i exclusivament amb plataformes tecnològiques.
• I en darrer lloc, hi ha els mercats d'intercanvi, que són un híbrid entre els sistemes de crèdit mutu i les monedes locals. Consten d’una infraestructura que facilita l’intercanvi de béns i serveis entre els participants en el marc d’un esdeveniment concret, com ara els mercats o les fires.