Més del 90 % de les dones en prostitució la veuen com l’única via de supervivència

Investigadors especialitzats en Dret Penal i Criminologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han publicat un estudi que desfà estereotips i mostra la diversa i complexa realitat de les experiències de les dones –tant cis com transsexuals– que exerceixen el sexe de pagament. La recerca, titulada Mujeres cis y transexuales que practican sexo de pago: involucración y consecuencias, s'ha publicat en obert a la Revista de Derecho Penal y Criminología, i s'emmarca en un projecte finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que inclou diversos estudis sobre la victimització que pateixen les persones que practiquen sexe de pagament, tant dones com homes.

El projecte "Victimització de persones involucrades en el sexe de pagament: factors de risc, conseqüències i resposta del sistema penal", desenvolupat en els Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, també analitza la resposta del sistema judicial a delictes relacionats amb aquesta pràctica.

Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC i líder del grup de recerca Victimologia empírica i aplicada (VICRIM), que ha liderat l'estudi, afirma que "és molt necessari fer recerca en aquest àmbit perquè és especialment sensible a les concepcions basades en estereotips o posicions ideològiques. Les decisions polítiques sobre aquesta activitat s'han de poder prendre amb coneixement de la realitat social. També és important perquè a Europa hi ha polítiques nacionals molt divergents".

L'experiència diversa i complexa de setanta-sis dones

Tamarit, juntament amb Antonia Linde –professora de Criminologia de la UOC i també investigadora de VICRIM– i les criminòlogues Patricia Martín Escribano i América Machado, han entrevistat 76 dones que exerceixen o han exercit en el passat el sexe de pagament a Barcelona i en dues altres ciutats catalanes. La majoria –un 84 %– són d'origen estranger, principalment de Llatinoamèrica –més d'un 60 %–, encara que n'hi ha algunes de països europeus, especialment de l'Europa de l'Est. L'edat de les dones oscil·la entre els 25 i els 63 anys, i un 75 % té com a mínim estudis secundaris, un 20 % ha completat el batxillerat i gairebé un 11 % compta amb formació universitària.

L'estudi ha abordat aspectes com les causes de la seva involucració en el sexe de pagament, les conseqüències que té per a la seva salut física i mental, i la violència que han patit arran d'aquesta activitat. La principal conclusió és que, a diferència dels estereotips que envolten aquesta pràctica, l'experiència de les dones és molt diversa, encara que sí que existeix un denominador comú: exercir el sexe de pagament té conseqüències adverses importants, i és que el 90 % de les entrevistades ha patit violència. L'estudi també posa en evidència els reptes singulars que tenen les dones transsexuals, que presenten una problemàtica diferent de la resta de les dones, tant en les conseqüències que té per a elles aquesta pràctica com en el procés i el moment de la iniciació.

Violència i drogues: denominadors comuns

La majoria de les dones havien patit algun tipus de violència –física, sexual o psicològica– per part dels clients o els proxenetes en el marc de la seva feina. Però no només en aquest àmbit, com explica Tamarit: "Un aspecte de molt d'interès que revela la recerca és que, a la violència relacionada amb la pràctica del sexe de pagament, s'hi afegeixen altres experiències de victimització, com haver patit abús sexual en la infància o violència en les relacions de parella".

També és comú el consum habitual de drogues vinculat a aquesta activitat. Així, un 67 % havia consumit drogues, i un 46 % havia patit alteracions físiques o psicològiques que havien afectat la seva salut arran de la seva ocupació. Entre els factors que les motiven a prendre drogues, hi ha la insistència dels clients o l'ús d'aquestes substàncies com a mecanisme de fugida o per gestionar el dany que els provoca l'activitat. "L'ús d'alcohol i de drogues, especialment de cocaïna, s'explica per la pressió que exerceixen alguns clients, que busquen experiències de sexe de pagament i consum. També poden trobar en la droga una manera d'evadir-se de la realitat", diu l'investigador de la UOC.

Evitar prendre decisions polítiques basades en estereotips

Encara que en el corrent abolicionista de la prostitució s'afirma que la majoria de les dones que es dediquen a això ho fan perquè són víctimes de tràfic o explotades, l'estudi mostra que "només" ho havien estat un 30 % de les entrevistades; les altres s'hi van iniciar per voluntat pròpia: "La visió que totes les dones que practiquen sexe de pagament estan explotades es basa en un estereotip i un reduccionisme, com ho seria també creure que totes les que es dediquen a aquesta pràctica ho fan de forma plenament lliure. Prendre decisions polítiques a partir d'aquesta mena de visions és un error greu", explica Tamarit.

Així, un 84 % de les dones de l'estudi va decidir exercir el sexe de pagament per falta de recursos econòmics, i un 25 % s'hi va iniciar a conseqüència d'un engany d'una altra persona. El que està demostrat és que les dones que es dediquen a aquesta pràctica "s'exposen a un alt risc de patir conseqüències importants per a la seva salut física i mental, i això no ho poden ignorar les polítiques públiques. Com tampoc es pot ignorar la importància de la llibertat individual com a principi essencial del nostre sistema polític. És necessari un debat seriós i basat en l'evidència", assegura l'investigador de la UOC.

Dones transsexuals i sexe de pagament: una realitat diferent

En l'estudi, 26 de les dones entrevistades eren transsexuals, fet que ha permès tenir una perspectiva diferent sobre l'experiència d'exercir el sexe de pagament. Una de les diferències és la motivació per involucrar-se en aquesta professió. Si en el cas de les dones cis predomina la necessitat econòmica després d'un procés de migració en el qual veuen frustrades les seves expectatives quan arriben a Europa, en les dones transsexuals la decisió està relacionada, en molts casos, amb la voluntat d'afirmació de la seva identitat sexual i amb experiències de tipus lúdic. En altres casos, també pesen les dificultats a l'hora de trobar feina a causa de la discriminació que pateixen per la seva condició.

Una dada rellevant és que el 61 % de les dones transsexuals va començar a treballar en el sexe de pagament quan eren menors, mentre que en les dones cis aquest percentatge era del 20 %. El percentatge de dones transsexuals que afirma haver patit alteracions de salut també és superior al de les cis.

Falta d'alternativa, necessitat de regulació

Un 89 % de les dones ha intentat deixar el sexe de pagament sense haver-ho aconseguit, i la gran majoria, un 94 %, veu l'activitat com la seva única opció de supervivència, i no com allò a què es volen dedicar de manera permanent. La precarietat que ofereixen altres alternatives laborals o la impossibilitat de mantenir els ingressos que els proporciona la prestació de serveis sexuals fan que no hagin abandonat aquesta ocupació. També és significatiu que la meitat de les entrevistades consideren que el sexe de pagament hauria de regular-se, mentre que només un 17 % creuen que s'hauria de prohibir. Entre els motius que addueixen per a la regulació, contemplen el fet de "tenir més protecció i seguretat", i també "perquè els diners siguin de la dona", així com "perquè ho accepti la societat i ens vegin de manera menys negativa".

El professor Tamarit explica que "moltes dones voldrien deixar aquesta activitat, perquè són conscients dels costos que té per a elles, però alhora desitgen tenir el dret de realitzar-la si ho necessiten i de ser reconegudes mentre hi estan involucrades. Creuen que, si s'hi posen obstacles, es veuen forçades a realitzar l'activitat en condicions pitjors".

Els pròxims passos del projecte seran un estudi amb homes que es dediquen al sexe de pagament, una anàlisi sobre sentències de casos d'homicidi i delictes de prostitució coactiva, i un tercer estudi de caràcter juridicopenal. L'objectiu és generar informació de confiança per a la presa de decisions polítiques que estiguin basades en l'evidència i allunyades dels prejudicis que generen els estereotips.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 1, posar fi a la pobresa en totes les seves formes a tot el món; 5, aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i les nenes; 10, reduir la desigualtat en i entre els països, i 16, promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

Article de referència

Tamarit Sumalla, J. M., Linde García, A., Martín Escribano, P., & Machado García, A. (2024). Mujeres cis y transexuales que practican sexo de pago: involucración y consecuencias. Revista de Derecho Penal y Criminología, 32(Julio). https://doi.org/10.5944/rdpc.JULIO.2024.42696

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.