No hi ha una clau definitiva, però hi ha una cosa imprescindible: tenir un bon equip. No conec cap gran avenç ni cap èxit que hagi estat aconseguit per una persona sola o sense tenir un equip de primer nivell, amb la combinació de compromís, talent i equilibri necessària. Les persones són el més important.

Compromís, ganes de treballar. Penso que és senzill de dir, però no és tan fàcil. A vegades trobes gent que, tot i tenir talent, no tenen aquell compromís més intrínsec, aquell que et fa llevar content per a anar a treballar. Aquest compromís no es compra amb diners, surt de dins.

Sí. El talent té un component gairebé genètic i té una altra part d’aprenentatge. En general, el factor genètic està sobrevalorat. L’experiència i els estudis demostren que practicant i treballant molt s’assoleix el talent. Considero que no hi ha cap més probabilitat d’èxit que treballar molt en el que t’agrada, independentment del fet que en el primer minut tinguis molt o poc talent.

Ha de ser un dels motors, però el que no pot ser és que el deixem com l’únic motor. Penso que, si Barcelona, Catalunya o Espanya es proposessin ser només una destinació turística, seria un error colossal. Nosaltres podem ser líders en diverses indústries del segle xxi, en sectors com les telecomunicacions o la tecnologia.

En formen part. Avui dia costa molt d’imaginar un líder que no enviï missatges electrònics ni utilitzi el telèfon mòbil, tot i que conec algú que ho intenta. Les tecnologies canvien la manera de relacionar-se de les persones, els mitjans de relació, però no canvien les persones. Un líder del segle XXI s’ha de relacionar amb les persones (que és una de les principals feines dels líders) amb tots els mitjans possibles.

En primer lloc, considero que han fet bé. La formació ajuda sempre, ara en el curt termini i també en el mitjà termini. En segon lloc, els aconsellaria que treballessin, que fessin pràctiques, que anessin a treballar a les empreses, sense tenir en compte la remuneració, encara que sigui poca, perquè no hi ha substitut per a l’experiència directa de treballar. I em refereixo a treballar en el que sigui i amb el càrrec que sigui.

[Riu] Doncs els que t’agradin. És una mala idea estudiar una cosa que no t’agrada només perquè  penses que és útil. Al final estàs condemnat a ser infeliç. No hi ha ningú més feliç que la persona que fa el que li agrada. I em refereixo al que agrada a un, no a la seva família o amics.

Sí, cada dia. A més, he tingut la sort de treballar en diverses indústries: productes de neteja, futbol, ara en aviació... Fa un any, d’avions no en sabia res; per tant, m’he de formar cada dia.

Dir això és molt agosarat. El moment és molt difícil i als líders se’ls demana molt. És una resposta fàcil dir que no tenim líders. Jo en veig cada dia, a les empreses grans i petites, que treballen per sortir-se’n. Enfocaria l’atenció en els lideratges que sí que tenim i a aprofitar-los.