OPINA
Algunes opinions sobre la celebració dels Jocs Olímpics del 2008 a Pequín
Maggie Alonso, dels Estudis de Dret i Ciència Política i exesportista olímpica: «El boicot només castigaria els esportistes»Més enllà de considerar si un país com la Xina mereix ser organitzadora i la seu d'uns Jocs Olímpics, penso que aquesta mena de debats s'han de plantejar molt abans de ser elegida una seu. Cal recordar que el procés d'elecció d'una ciutat (no país) com a organitzadora d'uns Jocs és llarg (set anys abans de celebrar-se) i, per tant, les oposicions, crítiques, exigències o sancions per part de les nacions s’han de fer sentir durant l’elecció de la seu, mitjançant els mecanismes polítics i diplomàtics existents. A més, Pequín ja optava a ser elegida seu dels Jocs Olímpics del 2000 i, per tant, tenim el debat sobre la taula des de fa, com a mínim, quinze anys.
Segons la meva opinió, plantejar un boicot a la celebració dels Jocs Olímpics de Pequín tindrà com a únic efecte castigar un col·lectiu d'esportistes que, d’una manera més o menys individual, han condicionat el seu viatge per la seva jove vida a una preparació d’hores, dies, mesos i anys darrere d’un objectiu olímpic. Són moltes hores de preparació esportiva, marcades per força sacrifici i, sobretot, per una gran il·lusió, i un boicot pot resultar ben injust per a ells i força difícil de pair.
Encarna Silva, de vicegerència de Gestió: «Espero que el poble xinès trobi el seu camí cap a la democràcia i cap al respecte als seus drets»El fet que la República Popular de la Xina sigui l'organitzadora dels Jocs Olímpics 2008 ha aixecat força polseguera, i la majoria dels seus detractors basen els seus arguments en la contradicció que un país on els drets humans no són respectats pugui organitzar un esdeveniment d'aquestes característiques.
Si el règim de Pequin –que aprofitarà aquesta oportunitat única per a suavitzar la seva imatge– no compleix el compromís de posar fi a la violació dels drets humans i altres situacions greus que es pateixen a la Xina -la sanitat, els problemes mediambientals, l'habitatge, l'assistència social...-, serà la comunitat internacional la que haurà de prendre posició, tot i que la dependència financera-comercial que tant la UE com els EUA tenen del gegant asiàtic fa témer que es continuï com fins ara.
L'altra cara de la moneda dels Jocs Olímpics de Pequín és que els tibetans han aprofitat l'ocasió per a reivindicar les seves aspiracions d'autonomia i per a denunciar l'opressió exercida pel govern xinès des dels anys seixanta. Tot plegat ha destapat la capsa de Pandora i penso que cal esperar que aquest fet marqui l'inici d'una nova era política i econòmica.
Pels meus «vincles» amb aquest país, desitjaria que el poble xinès, amb el qual no puc evitar sentir-me solidària, trobi el seu camí cap a la democràcia i cap al respecte als seus drets.
Eloi Serra, de Serveis i Suport a l’Usuari: «El moviment olímpic és a prova de política i polítics, ja que n'ha vist de tots colors»Els Jocs Olímpics són un gran aparador, tant per als governs com per a les oposicions que habitualment no tenen veu i necessiten una estona de prime time. En el cas dels jocs de Pequín, intenten netejar una imatge internacional malmesa per les seves pròpies actuacions, i penso que la resta de països ja hi està d'acord, amb aquest objectiu.
La Xina és una potència de consum i de producció i la seva capacitat fa que la resta del món s'ho pensi abans d'arronsar el nas.
Tampoc no crec que el moviment olímpic estigui gaire per la feina, és a prova de política i polítics, ja que n'ha vist de tots colors i aquests tampoc no són els primers jocs que es celebren en països amb condicions no democràtiques. Al final tindrem unes cerimònies espectaculars i amb molt de color, uns quants rècords batuts, un rànquing de medalles, un president del COI que dirà que són els millors jocs fins aquell moment i uns monjos estomacats més discretament per la «pressió internacional». I tots els mirarem per la televisió i continuarem comprant productes fabricats a la Xina no democràtica. Només són uns Jocs Olímpics, un gran acte de propaganda i de gestos de cara a la galeria.
Per al pròxim número us proposem que ens feu arribar la vostra opinió sobre el turisme just. Hi ha una demanda internacional creixent, encara minoritària, però molt sensibilitzada per aquestes qüestions. Heu participat en alguna alternativa en aquest sentit? Hi creieu? Ho teniu en compte a l’hora de triar una destinació turística? Què n’opineu?
Doneu la vostra opinió: |
Imprimir