Salvador Estapé i José Esteban

Directors de les àrees d'estudis Global Executive Education i Ciències de la Salut

«Per a la UOC, és un moment de fer apostes competitives»

L'oferta formativa de postgrau de la UOC rep un nou impuls en les àrees d'Economia i Empresa i de Ciències de la Salut. Al capdavant, s'hi situen el Salvador Estapé, que engega els estudis de Global Executive Education, i el José Esteban, que incorpora un nou ventall de formació en l'àmbit sanitari. Són dos professionals amb perfils molt destacats i molt conscients dels desafiaments i transformacions en els seus àmbits de coneixement específic.

Juliol de 2008 / Per Salvador Tordera
----------

Quina és la teva trajectòria acadèmica i professional?

Salvador Estapé (S.E.): En l'àmbit acadèmic, em vaig llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat Autònoma de Madrid. Després vaig ampliar estudis a la Universitat de Barcelona i a l'Autònoma de Barcelona en Història econòmica. Em vaig doctorar a Florència a l'Institut Universitari Europeu. A banda d'això, vaig fer estades a la London School of Economics. Des del punt de vista professional, m'he dedicat a tres àmbits. En l'empresa privada, vaig treballar a Nissan Motor Ibérica, en què vaig ocupar diferents posicions; en el vessant acadèmic, i després d'acabar el doctorat, he exercit com a director de l'MBA de la Pompeu Fabra, on també he treballat de professor en el Departament d'Economia i Empresa. Des de fa un any, fins a l'actualitat, treballo també a l'IESE. Un altre bloc important és el de l'Administració pública: el 2003 vaig ser director general de programació econòmica al Departament d'Economia, i al Departament de la Presidència, en un projecte de modernització de l'Administració.

José Esteban (J.E.): Sóc metge, doctor en Medicina amb una tesi sobre la informatització d'hospitals. He desenvolupat la meva experiència professional entorn de la gestió hospitalària. Vaig ser professor de la Universitat Politècnica de Bioestadística. He treballat a l'Hospital de Minnesota (EUA), on vaig fer el postgrau del doctorat, i a Madrid, on vaig ser director de dos programes nacionals molt importants (pla DIAS i projecte SIGNO) i subdirector de Planificació Sanitària del Ministeri de Salut. Després d'aquesta etapa, he participat en projectes de consultoria sanitària per tot el món: Ucraïna, Rússia, Vietnam, Equador, Guatemala, Mèxic, Angola, etc. També tinc experiència com a docent en múltiples programes de formació del Banc Mundial, el Banc Interamericà i altres institucions internacionals.

A qui van adreçats aquests estudis?

S.E.: A quadres mitjans i directius d'empresa; principalment, professionals del món de l'empresa, però també als que per la seva tasca han de prendre decisions de tipus gerencial. Persones inserides en el mercat laboral, amb uns quants anys d'experiència, de cinc a nou anys, i en una franja d'edat de trenta-cinc a cinquanta anys.

J.E.: El món sanitari no és patrimoni exclusiu dels metges i de les infermeres. L'àrea d'estudis de Ciències de la Salut de la UOC l'orientarem fonamentalment als professionals sanitaris, però també als treballadors del món sanitari, és a dir, veterinaris, farmacèutics, biòlegs, físics, químics, psicòlegs..., i també al personal de l'àmbit de la gestió de la salut, com economistes, enginyers, arquitectes, informàtics, periodistes, etc.

Quins reptes professionals es volen assolir amb aquests estudis?

S.E.: Nosaltres volem dotar els estudiants d'un coneixement més integral, d'una banda, de les empreses, de les diferents àrees que les formen i de com es relacionen entre elles, i, d'una altra banda, de l'entorn en què es mou l'empresa, on trobem el fenomen de la globalització, que obliga a estar alerta davant els moviments econòmics i empresarials que es poden produir a qualsevol part del món i que poden tenir repercussions en qualsevol empresa.

J.E.: Un hospital és l'organització més complexa que existeix: el cost del seu funcionament anual equival al de la seva construcció. El percentatge de titulats superiors que hi treballa és enorme, molt superior al d'altres empreses. Nosaltres intentem formar professionals en les línies en què considerem que la UOC té molt a dir: en el vessant clínic i en la gestió d'hospitals (aquesta amb dos programes complets: la direcció executiva d'hospitals i la direcció i govern del sistema sanitari). També encetem el programa de Nutrició i salut, que havia tingut molt d'èxit durant la universitat d'estiu, i per això es va decidir dedicar-hi un programa complet.

Com es relacionen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) amb la teva àrea d'estudis?

S.E.: Les TIC constitueixen un element estratègic de la cultura de l'empresa; el seu coneixement és fonamental. Aquesta àrea d'estudis vol ser molt transversal i interdisciplinària. Nosaltres posarem un èmfasi especial en les TIC. Tot i que un directiu no ha de ser un expert en TIC, sí que ha de ser conscient de la importància que tenen en les empreses, com també dels factors jurídics, polítics, socials, mediambientals, etc. Des del punt de vista tecnològic, el mateix disseny del programa a la UOC ja porta incorporat un element important de les TIC: l'estudiant aprèn pel contingut, però també per la pràctica.

J.E.: Tenen una importància cabdal en la gestió dels hospitals. Els experts en TIC i salut són un dels perfils amb una demanda més important que hi ha ara mateix. No hi ha metges amb formació en implantació de sistemes d'informació a centres sanitaris i, de manera inversa, no hi ha informàtics amb coneixement i experiència en l'àmbit en què desenvolupen la seva àrea de coneixement, en aquest cas, el món de la salut. L'oferta formativa de la UOC vol cobrir aquesta mancança amb el màster de TIC i salut.

En què es diferencien els estudis de la UOC en aquesta àrea de l'oferta d'altres centres formatius?

S.E: En l'ús de les TIC com a element de la metodologia d'aprenentatge. A més, l'estructura de l'MBA permetrà fer un executive MBA més especialitzat, per exemple, en temes d'emprenedoria i innovació social. Per això és interessant per a persones amb posició de direcció en entorns no purament empresarials, com poden ser ONG, fundacions, institucions, etc. També es pot enfocar des del món empresarial però amb una orientació social. Alhora, tenim una especialització en l'àmbit político-governamental.

J.E.: Tenim un màster molt nou, que ara es presenta a Espanya, de planificació i disseny de centres sanitaris; és un programa excel·lent, des del meu punt de vista. Vol ser un punt de sortida d'aquesta nova etapa en l'àrea de Ciències de la Salut, que s'anirà completant amb altres projectes que desenvolupem, com els projectes específics per a institucions o el reforçament d'intercanvi de coneixement amb altres organitzacions. Hem de tenir ambició tècnica i eficiència econòmica.

Què destacaries de la UOC en aquests primers mesos com a director d'àrea?

S.E.: Veig la UOC amb molt de futur al davant, ja que els estudis en línia i els estudis mixtos (combinació d'ensenyament presencial i virtual) marquen la pauta al mercat. Ara bé, la UOC va ser pionera en l'ensenyament virtual, però ara comencen a sorgir competidors des de les universitats tradicionals. En aquest sentit, considero que per a la UOC és un moment important de fer apostes competitives.

J.E.: És un repte fantàstic. A tots ens agrada estar en una universitat amb la imaginació, la tecnologia i el coneixement de què disposa la UOC, unes característiques amb les quals combrego completament. La seva filosofia es resumeix en la paraula obertura: l'obertura que significa l'obertura de ment, d'idioma i d'espai per a trobar el nostre estudiant, sense cap mena de barrera. Aquest últim tret és la potencialitat que m'atreu més de la UOC.

Enrere