Tot comença l'any 1986, quan Espanya acabava d'entrar a la CEE. El Departament de Desenvolupament Econòmic de l'Ajuntament de Barcelona va dissenyar un programa innovador per a formar dones empresàries i va sol·licitar un ajut per a posar-lo en pràctica. La UE en va concedir dos: un a Durham (Regne Unit) i l'altre a Barcelona.

Hi havia crisi i força atur. I l'alcalde Maragall, ideòleg dels temes d'emprenedors, va dir que al calaix tenia molts projectes de persones que no sabien com posar-los en marxa. Va ser llavors que el Departament de Desenvolupament Econòmic va proposar elaborar programes i actuacions perquè es creessin més empreses. I precisament en aquell moment la UE començava a finançar programes d'aquesta mena per a països que no en tinguessin. Nosaltres vam proposar el programa de les dones empresàries i ens el van concedir.

La primera edició era per a quinze dones i, després, la segona, per a setanta-cinc. Tot depenia dels fons econòmics. Amb el temps, però, vam veure que les necessitats no eren tan sols crear empreses sinó també consolidar les ja creades i poder fer plans estratègics d'empreses de dones ja existents que mai no havien tingut formació. I és llavors, el 1994, que creem l'Escola de Dones Emprenedores.

Si, però abans es podia fer un pla d'empresa i anar a la banca per a trobar finançament. I aquest cop això és molt més difícil.

Tenim un programa de consolidació, que té molt bon resultat. Agafem empreses de dones amb una situació sanejada i que puguin créixer i les ajudem amb un pla estratègic de creixement. Les seves propietàries no ho poden fer perquè, en el cas de les dones, el creixement de les empreses sempre és més lent per culpa de la manca de temps.

Les dones sempre tenen una tasca social a fer, siguin casades, solteres, vídues o el que sigui. Hi ha estudis a tot el món que expliquen aquest vessant social femení més gran. Hi ha determinades feines que sempre fan les dones. És un tema d'educació, cultural.

Sí. És la «teoria dels barrets», que explica per què les dones tenen més èxit com a directives. Es pressuposa que un bon directiu és el que es pot treure i posar el barret molts cops al llarg del dia quan es troba en situacions diferents. I això les dones ho tenen molt assumit. Una mestressa de casa al llarg del dia es treu el barret moltes vegades; ha d'estar constantment prenent decisions.

Exacte. De fet, a les facultats d'Econòmiques dels Estats Units hi ha l'assignatura Home Economics (Economia domèstica) i fins i tot hi ha gent que es gradua en aquesta especialitat.

No ho sé, el que sí que sé és que l'experiència ens diu que, com més atur hi ha, més dones volen obrir una empresa. Això passa per una senzilla raó de necessitat, perquè han d'entrar diners a casa. Però també és veritat que sovint les dones han hagut de lluitar per convèncer la família de per què volien fer alguna cosa per elles mateixes.

És un tema de l'educació rebuda. Jo penso que després d'aquesta crisi molta gent haurà après que no es pot jugar tot a una sola carta, sinó que s'ha de diversificar. Perquè en una parella, si un perd la feina, sempre tenen la de l'altre.

Sí, i també va lligat a la formació. Un 33% de les meves alumnes tenen formació universitària. De totes maneres això d'emprendre és universal. Nosaltres hem barrejat gent amb estudis superiors amb altra amb estudis primaris, i pot passar que la dona amb més estudis mostri més resistència a arriscar mentre que la que no té estudis tingui més capacitat de risc i de prendre decisions, que és el que fa un empresari.

La veritat és que a l'Estat espanyol hi ha molt poca gent a qui agradi canviar de lloc de residència. Això té a veure amb la qualitat de vida i amb la cultura de l'acompanyament familiar, que està molt assumida, però també amb la seguretat. Als Estats Units la cosa més important a l'hora de crear empreses és que el fet de fracassar no està tan penalitzat com aquí. Allà, si fracasses dos cops, vas al banc i t'animen, et diuen que a la tercera l'encertaràs. Aquí, en canvi, pensen que val més que et posis a treballar d'assalariat. A més, als Estats Units tenen el concepte que per a madurar has de viure lluny de la família. Perquè és important voler-te moure, aprendre altres idiomes per si un dia t'has de buscar la vida en un altre lloc...

Si, és un entrebanc. De totes maneres, conec empresaris d'empreses rendibles que no parlen anglès però que agafen un traductor i se'n van a obrir mercat a un altre país sense cap mena de problema. Si ets emprenedor, no hi ha tantes barreres. I obrir mercat a l'estranger ara és molt més fàcil gràcies a internet; a vegades no cal moure's de casa. I això en el col·lectiu de les dones ajuda molt, perquè sovint la mobilitat és complicada, sobretot quan es té família.