La imatge com a forma de coneixement, per Cristina de Middel
Mirada, veritat i ficció
«Tu tries en quin moment dispares, encara que siguis en un conflicte. Fins i tot de vegades esperes que hi hagi un joc de perspectiva en què sembla que un salta just quan salta la bomba i, al final, tu fas una composició que és estèticament interessant. Prens unes decisions estètiques quan documentes una cosa que és real.»
«Des de l’experiència del fotògraf que va amb tota la bona intenció fins a allò que arriba a l’audiència hi ha tants filtres, hi ha tanta manipulació, que si això no és construcció...»
«Jo jugo amb la construcció. La faig tan evident, la porto tant als extrems, que el tema passa a ser la construcció.»
«Amb la fotografia documental no n’hi ha prou per a entendre el món en què vivim. Només fent la foto del que passa en el moment no entens per què ha passat ni entens el que passarà sense l’ajuda del text. Em sembla interessant provar-ho amb la ficció, buscar els arquetips, buscar els clixés, els estereotips, incloure’ls en la imatge, perquè qui consumeix la imatge pugui tenir més context afegit del moment decisiu.»
«Un fotògraf és un supercomunicador. És una persona que controla una eina i que aconsegueix traduir unes coses que veu a unes coses que pensa i que comunica i que comparteix amb la resta.»
«Una imatge sobreviu perquè conserva la potència que té. Jo no reconec més valor a una imatge perquè l’he capturada en un moment que un altre que l’ha imaginada i l’ha escenificada.»