Un espectacle de dansa i tecnologia, una de les propostes de la UOC per a la Biennal Ciutat i Ciència

Partint de la dansa, Umeda genera paisatges sonors i abstraccions digitals visuals, i reinterpreta l’aspecte intensional que hi ha en les partícules a la seva peça Intensional Particle. A Accumulated Layout, converteix el seu cos en un instrument, jugant amb la llum i els seus moviments. Dues produccions de dansa d’un dels creadors més reeixits de les arts escèniques d’avantguarda al Japó.

A més d’aquests espectacles, la UOC organitza la primera sessió del cicle de cinema i ciència-ficció Phenomena, anomenada Ex Machina, que es farà el dia 7; diàlegs d’artistes als laboratoris i un debat sobre art i ciència al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el dia 8; la instal·lació Espills de Playmodes al CosmoCaixa del 9 al 17 de febrer, i els diàlegs «Sèrie Harmònica» els dies 11, 18 i 25 al Centre Cívic Vil·la Urània. Totes són activitats gratuïtes que s’emmarquen en la primera Biennal Ciutat i Ciència,  una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona que s’ha teixit amb 118 entitats.

Per part de la UOC, els comissaris que han ideat i pensat les activitats entorn del lema «Ciència i Art» són Pau Alsina, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats i director del grup de recerca DARTS i de la revista Artnodes, i Irma Vilà, professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, directora de la revista Mosaic i  investigadora d’art, ciència i tecnologia i membre del grup de recerca DARTS. La UOC  referma el seu compromís d’acostar a la societat el coneixement que es genera i fomentar els espais de cocreació.

Ex Machina. Cicle Phenomena: cinema de ciència-ficció

Un jove programador que treballa en una de les empreses informàtiques més grans del món obté un premi en un concurs: passar una setmana de vacances a la mansió privada del president executiu de l’empresa. Allà haurà de participar en un experiment estrany i fascinant: interactuar amb la primera intel·ligència artificial del món, que habita en el cos d’una preciosa dona robot.

Ex Machina (2015) és considerada una de les millors exploracions cinematogràfiques sobre les capacitats d’un ordinador per a generar els poders moralment rellevants d’una persona. Planteja qüestions com l’avanç de la robòtica i la intel·ligència artificial, la relació dels humans amb els robots i els límits entre la intel·ligència humana i la intel·ligència artificial estratègica difícil de controlar. Després de la projecció, Francesc Núñez i Carme Torras protagonitzaran un breu debat sobre aquests temes moderat per Pau Alsina.

Artistes als laboratoris

Les ciutats han esdevingut espais d’hibridació de sabers i de cultures. Les iniciatives i els programes que es presenten en aquesta taula rodona se centren en la col·laboració entre artistes, científics i tecnòlegs. Hi participaran Mónica Bello, directora del programa Arts at CERN; Lluís Nacenta, director d’Hangar, i Tere Badia, secretària general de Culture Action Europe.

Debat d’art i ciència

Què passa quan l’art, la ciència i la tecnologia treballen plegats? Què s’ha après fins avui d’aquesta col·laboració? Què n’obtenen els científics, els tecnòlegs i els artistes? I la societat i la humanitat en general? Darrere d’aquestes preguntes hi ha interrogants universals sobre la humanitat, la natura, la vida, el món o l’univers, i sobre les experiències que ens formen com a éssers humans.

Aquest diàleg entre experts de renom internacional vol mostrar exemples de la hibridació entre art i ciència, i reflexionar sobre aquestes i moltes altres qüestions amb una mirada informada de llarg abast. En l’acte, hi participaran Gunalan Nadarajan, degà de l’Escola d’Art i Disseny de la Universitat de Michigan; la bioartista Marta de Menezes i la catedràtica de Teoria dels Mitjans de Comunicació de la Universitat d’Arts Aplicades de Viena, Ingeborg Reichle.

Espills: instal·lació art i ciència, de Playmodes

Inspirada en els processos de formació i erosió dels cristalls, Espills és una escultura de llum sòlida, construïda a partir de projeccions de llum làser i so tridimensional. Un conjunt de figures que sura en l’aire i que suggereix, de manera abstracta, la transmutació de la matèria des del caos fins a l’ordre. Pols que esdevé cristall, que s’erosiona i es converteix en pols de nou.

Gràcies a un programari creat pels artistes, diferents jocs de reflexió i simetria configuren volums geomètrics que evolucionen en el temps. Aquest programari és capaç d’orquestrar els làsers mitjançant bancs d’oscil·ladors: funcions matemàtiques periòdiques que poden descriure sons, formes, vibració i moviment. Cada representació visual integra el seu propi disseny sonor amb algorismes de sonificació que transformen la llum en música i completen aquest paisatge alquímic.

«Sèrie Harmònica». Cicle de diàlegs d’art i ciència a Vil·la Urània

Barcelona és una de les ciutats europees més actives pel que fa a col·laboracions entre art, ciència i tecnologia. «Sèrie Harmònica» és un cicle de diàlegs entre artistes, científiques, tecnòlogues i pensadores de la ciutat que vol donar a conèixer aquestes creadores i les seves propostes artístiques, alhora que reflexionarà col·lectivament sobre les grans preguntes actuals, en definitiva, sobre la manera de ser i d’estar en el món.

Presentada per Pastora Martínez Samper, vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, en la primera sessió, Joana Moll, Marina Garcés, Mónica Rikić i Júlia Borràs conversaran sobre alguns dels reptes actuals que tenim com a individus i com a societat: la contaminació del planeta, el canvi climàtic, la vigilància civil a internet i la política dels algorismes o els reptes de la robòtica i la intel·ligència artificial. Reptes que es converteixen en pistes sobre com ens haurem de relacionar amb els altres i el nostre entorn.

Participaran en la segona sessió, la del dia 18, els experts Andy Gracie, Carme Jordi, Roc Parés i Núria Vergés Bosch, i la presentarà el professor Pau Alsina. Els ponents buscaran respostes a algunes preguntes: en quin lloc del cervell podem trobar la genialitat del creador? Què ens permeten saber-ne les neurociències? Com ens relacionem amb l’entorn?